Troben un nou tram de muralla medieval del castell de Sant Iscle de Vidreres

Estaria datat del segle XII

Els arqueòlegs han descobert un nou tram de muralla del segle XII que formava part del primer castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva). Es tracta d'un pany de 12 metres, adjacent a les restes que van aparèixer per sorpresa l'any passat, i que permeten endinsar-se dins la primera fase d'aquesta fortificació que pertanyia al Vescomtat de Cabrera.
Aquesta campanya d'excavacions, la quinzena que es fa a l'indret, també ha permès localitzar unes tisores i una punta de llança del segle XV (que es trobaven dins dues sitges situades a la banda oest del castell). Per últim, els participants al camp de treball han acabat els treballs a la sala de la cisterna, on han aparegut nou enterraments més. Segurament corresponents a la necròpolis dels segles IX-X que hi havia a l'indret abans no s'hi aixequés la fortificació.
 
El castell de Sant Iscle, que formava part del Vescomtat de Cabrera, es va construir al segle XII. De fet, la primera evidència històrica que se'n té és del 1194. Apareix com a 'Castrum Sancti Asciscli' en un pacte que van segellar l'aleshores vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. La fortificació va perdurar fins al segle XVII, quan va perdre les seves funcions defensiva i militar.

Des del 2005, a l'indret s'hi fan excavacions periòdiques. Dirigides per l'arqueòleg Joan Llinàs, a les campanyes hi prenen part joves que participen en camps de treball. La d'aquest 2019 ha estat la quinzena excavació que es porta a terme al castell.

Aquest estiu, els treballs s'han centrat en quatre zones del castell. Una d'elles, entre la façana sud i el fossat, on l'any passat van aparèixer per sorpresa les restes de dos panys de muralla i d'una torre del segle XII, totalment desconegudes. Aquest any, els participants del camp de treball han continuat excavant-hi, i han desenterrat un nou pany de la muralla primigènia. "S'ha continuat documentant al llarg de 12 metres més en direcció est", explica Llinàs, de l'empresa Atri Cultura i Patrimoni SLU.

A més, aquest 2019 també s'han acabat els treballs a la sala que acollia la cisterna del castell. En aquesta gran estança, s'hi han localitzat nou nous enterraments (dels quals ara se'n farà l'estudi antropològic corresponent). Segurament formaven part de la necròpolis que hi havia a l'indret durant els segles IX i X; és a dir, anterior a la construcció del castell.

Amb les d'aquest 2019, ja són 64 les inhumacions que s'han trobat a l'indret. De les nou tombes que s'han descobert, dues estaven buides –perquè les obres al castell les van afectar- i cinc contenien esquelets de nens petits. "Un fet gens estrany a causa de de la gran mortalitat infantil pròpia de l'època", concreta Llinàs.

Tisores i punta de llança

La tercera zona del castell de Sant Iscle on s'ha treballat és al costat oest de la fortificació (que es va ampliar durant el segle XIV, l'època de màxima esplendor del Vescomtat de Cabrera). Aquí, s'hi han excavat dues sitges del segle XV. Tenien més de 2 metres de fondària i emmagatzemaven cereals; però un cop queien en desús, es reomplien amb terra, runa i deixalles.

Al seu interior, com explica Llinàs, hi ha aparegut "abundant material arqueològic: ceràmica, vidre, ossos i objectes de ferro, entre els quals podem destacar unes tisores o una punta de llança". Amb les d'aquest any, el número de sitges descobertes al castell de Sant Iscle s'eleva a 23.

Per últim, l'última zona de la fortificació on s'ha treballat és al sector exterior de la muralla nord. Aquí s'hi han documentat les rases de fonamentació de la muralla i d'una de les torres.

De la Xina, Japó o Rússia

El camp de treball al castell de Sant Iscle ha comptat amb dos torns de treball de voluntaris. El primer, amb adolescents catalans de 15 a 17 anys. I el segon, amb 24 voluntaris d'arreu del món (en aquest cas, majors d'edat). Pel què fa al camp internacional, han anat fins a Vidreres voluntaris de la Xina, França, Rússia, Turquia, Catalunya, Polònia, Sèrbia o Armènia (entre d'altres nacionalitats).