La indústria càrnia està experimentant problemes per assegurar les naus. Una situació que deriva del fet que, recentment, s’han produït diversos incendis en empreses del sector difícils d’apagar. Això és perquè el foc es propaga amb rapidesa a través de l’estructura sandvitx de les cambres frigorífiques, imprescindibles per a aquesta indústria. “Totes les empreses estan assegurades”, remarca el secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC), Ignasi Pons, que diu que el problema és que “hi ha asseguradores que no volen assegurar les empreses alimentàries i les que sí que ho fan, han apujat les pòlisses”. A més, Pons afirma que els demanen modificacions importants al sistema de prevenció d’incendis.
Les empreses de la indústria càrnia, i la indústria alimentària en general, estan experimentant problemes a l’hora d’assegurar les seves naus. “Arran de diversos incendis que s’hi han produït recentment, les companyies tenen por d’assumir el cost de reparar les naus en cas d’incendi”, explica el vicepresident del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona, Joan Nogué, que afegeix que “la instal·lació de plaques solars fa augmentar aquesta por”.
En la mateixa línia s’expressa Ignasi Pons, secretari general de la FECIC, que deixa clar que “les empreses poden assegurar-se i totes ho estan, però cada cop és més car”.
Risc d’incendi
Segons traslladen des del sector, una de les causes principals d’aquest augment de les pòlisses és el material de què estan fabricades les cambres frigorífiques, imprescindibles pel sector. “El problema és que durant molts anys s’han construït les cambres amb panells sandvitx, que són molt bons per preservar el menjar i, en canvi, propaguen molt de pressa el foc en cas d’incendi”, trasllada Nogué, que reconeix que “és contraproduent”.
Canviar l’estructura d’aquestes cambres frigorífiques no és una opció. Així ho explica el secretari general de la FECIC, que diu que “la indústria té un munt de cambres i canviar-les suposa una inversió molt important”. A més, detalla que abans de firmar una pòlissa, les companyies asseguradores fan passar una auditoria a les empreses, per tal de determinar quines adequacions cal fer a les naus abans de poder signar una assegurança.
Aquestes modificacions impliquen canvis en el sistema de prevenció d’incendis, per exemple ampliant obertures o instal·lant ruixadors. I requereixen una inversió, més o menys significativa en cada cas. “Per poder assegurar les naus a una prima raonable, les companyies demanen modificacions amb un cost molt elevat que és difícil d’assumir per les empreses”, trasllada Nogué, que afegeix que “es van fent millores, però canviar una nau de 5.000 metres quadrats té un cost molt més gran que el que val l’assegurança”.
Des del sector assenyalen que aquesta casuística la pateixen, sobretot, les indústries grans. “Quan el volum és gran, les companyies han d’assegurar molts milions d’euros i els fa por patir incendis”, detalla el vicepresident del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona, que trasllada que “es protegeixen amb una franquícia elevada”. “Abans les empreses alimentàries s’asseguraven amb franquícies de 500 o 1.000 euros i ara parlem de 100.000 euros o més, perquè el que volen les companyies és que el client s’autoasseguri el risc”.
