La construcció gironina va tancar el 2010 amb saldo negatiu. A la pràctica, això significa que les obres que es van aturar o aquells habitatges amb llicència que mai s'aixecaran van superar les contractacions d'obra nova. En concret, la diferència va ser d'un 45%.
Segons recull l'estadística anual del Col·legi d'Aparelladors, l'any passat es van concedir llicències per iniciar 1.755 habitatges a la demarcació. Tot i això, la sotragada que pateix el sector de la construcció va comportar que els promotors decidissin abandonar 2.540 promocions.
En el terreny de la rehabilitació, la caiguda de visats va ser més atenuada. En concret, es va situar en un 10%, passant de les 484 obres contractades a les 432. Això va ser el que va fer que el sector pensés que les rehabilitacions podrien suposar una taula de salvació davant la caiguda lliure que travessa la construcció d'edificis.
De totes maneres, i en espera de tancar les dades definitives, en el que portem d'any això no s'ha donat. Segons ha assegurat el nou president del Col·legi d'Aparelladors, Joaquim Romans, tot i que veuen que hi ha gent que "té ganes" de rehabilitar la seva llar, la crisi els fa posposar les obres. "Malauradament, continuem amb la mateixa tònica que l'any passat i les perspectives per al sector són pessimistes", ha dit Romans.
Sector tocat
"El sector està tocar per una colla d'errors que s'han fet en tots els aspectes durant els darrers anys", ha dit Romans. El nou president, que aquest dijous accedeix al càrrec, ha assegurat que la crisi ha fet disminuir el número de col·legiats, ja que hi ha hagut aparelladors que han optat per buscar-se una nova ocupació.
De totes maneres, Romans també ha assegurat que una de les altres vies per les quals està apostant el sector a l'hora de remuntar la crisi és l'especialització. I en aquest sentit, ha avançat que el col·legi promourà grups d'especialistes. "Per exemple, tècnics que assessorin a comunitats de propietaris sobre com han de fer el manteniment de la façana i els espais comuns de l'edifici", ha concretat.
Finalment, Romans també ha lamentat que, en una època en què la construcció està totalment estroncada, no s'aposti per fer més obra pública. "A Catalunya tenim molt de què queixar-nos en aquest aspecte, perquè a molts pobles encara s'hi ha de passar per dins i aturar-se als semàfors", ha conclòs Romans.
Segons recull l'estadística anual del Col·legi d'Aparelladors, l'any passat es van concedir llicències per iniciar 1.755 habitatges a la demarcació. Tot i això, la sotragada que pateix el sector de la construcció va comportar que els promotors decidissin abandonar 2.540 promocions.
En el terreny de la rehabilitació, la caiguda de visats va ser més atenuada. En concret, es va situar en un 10%, passant de les 484 obres contractades a les 432. Això va ser el que va fer que el sector pensés que les rehabilitacions podrien suposar una taula de salvació davant la caiguda lliure que travessa la construcció d'edificis.
De totes maneres, i en espera de tancar les dades definitives, en el que portem d'any això no s'ha donat. Segons ha assegurat el nou president del Col·legi d'Aparelladors, Joaquim Romans, tot i que veuen que hi ha gent que "té ganes" de rehabilitar la seva llar, la crisi els fa posposar les obres. "Malauradament, continuem amb la mateixa tònica que l'any passat i les perspectives per al sector són pessimistes", ha dit Romans.
Sector tocat
"El sector està tocar per una colla d'errors que s'han fet en tots els aspectes durant els darrers anys", ha dit Romans. El nou president, que aquest dijous accedeix al càrrec, ha assegurat que la crisi ha fet disminuir el número de col·legiats, ja que hi ha hagut aparelladors que han optat per buscar-se una nova ocupació.
De totes maneres, Romans també ha assegurat que una de les altres vies per les quals està apostant el sector a l'hora de remuntar la crisi és l'especialització. I en aquest sentit, ha avançat que el col·legi promourà grups d'especialistes. "Per exemple, tècnics que assessorin a comunitats de propietaris sobre com han de fer el manteniment de la façana i els espais comuns de l'edifici", ha concretat.
Finalment, Romans també ha lamentat que, en una època en què la construcció està totalment estroncada, no s'aposti per fer més obra pública. "A Catalunya tenim molt de què queixar-nos en aquest aspecte, perquè a molts pobles encara s'hi ha de passar per dins i aturar-se als semàfors", ha conclòs Romans.
