L'equip d'arqueòlegs que treballen en el jaciment de Roca Foradada de Fontcoberta (Pla de l'Estany) ha trobat diverses restes d'eines útils que feia servir la comunitat de neandertals que hi havia fa uns 80.000 anys. Es tracta de pedres que tenien funcions determinades i que els habitants d'aleshores utilitzaven per les seves tasques diàries. Són peces en forma de serra o de punxó que s'han trobat al costat d'altres que eren les es que feien servir per polir les que després utilitzaven.
Aquest fet és destacable, perquè fa pensar als investigadors que l'assentament original és proper a la zona en la que estan excavant. El director dels treballs a Roca Foradada, Agustí Díaz, explica que si s'acabés trobant el lloc on es van establir s'obriria "un ventall de recerca molt gran" en el Pla de l'Estany.
L'objectiu de trobar el "gran assentament" neandertal que es creu que hi ha a la zona de Roca Foradada de Fontcoberta (Pla de l'Estany) està més a prop. Els investigadors han trobat restes de pedres que servien com a eines útils al costat d'algunes que servien per tallar o bé com a nucli d'aquestes eines. O sigui, les peces originals de les quals un cop se n'havien tret les que es feien servir es deixaven com a rebuig.
El fet que s'hagin trobat aquestes dues classes de peces fa que els arqueòlegs creguin que la comunitat que vivia a la zona va haver de marxar del lloc de manera sobtada. "Hi ha dues explicacions, o bé un fenomen natural que els va obligar a marxar i deixar les eines o que se les van oblidar, cosa improbable", explica el director dels treballs, Alfons Díaz.
Tot plegat fa que l'equip que treballa en aquest jaciment cregui que l'assentament original, que es creu que era de grans dimensions, estigui proper a la zona on s'està treballant. De fet, es creu que es tractava de neandertals seminòmades, que ocupaven una àrea "bastant extensa", propera i eren coneixedors del terreny.
Per això, el fet de poder descobrir on va ser el lloc on es van instal·lar inicialment permetria "obrir un ventall" d'investigació nou, en relació als jaciments que es troben al Pla de l'Estany. "Si el trobéssim ens ajudaria a conèixer la dinàmica cultural d'aquestes societats i les podríem comparar amb la de la Cova de l'Arbreda", assenyala Díaz.
El fet que s'hagin trobat aquestes dues classes de peces fa que els arqueòlegs creguin que la comunitat que vivia a la zona va haver de marxar del lloc de manera sobtada. "Hi ha dues explicacions, o bé un fenomen natural que els va obligar a marxar i deixar les eines o que se les van oblidar, cosa improbable", explica el director dels treballs, Alfons Díaz.
Tot plegat fa que l'equip que treballa en aquest jaciment cregui que l'assentament original, que es creu que era de grans dimensions, estigui proper a la zona on s'està treballant. De fet, es creu que es tractava de neandertals seminòmades, que ocupaven una àrea "bastant extensa", propera i eren coneixedors del terreny.
Per això, el fet de poder descobrir on va ser el lloc on es van instal·lar inicialment permetria "obrir un ventall" d'investigació nou, en relació als jaciments que es troben al Pla de l'Estany. "Si el trobéssim ens ajudaria a conèixer la dinàmica cultural d'aquestes societats i les podríem comparar amb la de la Cova de l'Arbreda", assenyala Díaz.
Un jaciment "excel·lent en qualitat i quantitat"
Una de les particularitats de Roca Foradada és la quantitat i la qualitat de les restes arqueològiques que s'hi ha trobat. Díaz explica que avui en dia el del Pla de l'Estany és l'únic que es troba a l'aire lliure de les comarques gironines i que s'està excavant sistemàticament. "Ara mateix és el jaciment per excel·lència", assenyala Díaz.
El director dels treballs també destaca la "clara vinculació amb l'entorn", ja que fa 80.000 anys era un "espai idíl·lic" que probablement era un aiguamoll ple d'aigua, i per tant de vida. "En aquesta zona es podia caçar i beure aigua, per tant era perfecte", concreta.
El director dels treballs també destaca la "clara vinculació amb l'entorn", ja que fa 80.000 anys era un "espai idíl·lic" que probablement era un aiguamoll ple d'aigua, i per tant de vida. "En aquesta zona es podia caçar i beure aigua, per tant era perfecte", concreta.
La sisena campanya
Roca Foradada s'ha revelat com un jaciment prolífic de la prehistòria. Situat a Fontcoberta, es va descobrir l'any 1982 quan un pagès treballava el camp, però no va ser fins tres dècades més tard –al 2014- quan es va començar a excavar de manera periòdica. Data del paleolític mitjà (80.000-40.000 aC) i a diferència dels altres de l'època que hi ha a la comarca –situats en coves o abrics- aquest té la particularitat que es troba a l'aire lliure.
Inicialment, durant les primeres campanyes, els arqueòlegs van centrar-se a explorar el subsòl i el perímetre d'un camp de conreu (que és on es va descobrir el jaciment). Aquí, van trobar-hi un autèntic taller d'indústria lítica. "Es tractava d'una zona on els neandertals tallaven la pedra in situ", concreta el director de l'excavació.
Inicialment, durant les primeres campanyes, els arqueòlegs van centrar-se a explorar el subsòl i el perímetre d'un camp de conreu (que és on es va descobrir el jaciment). Aquí, van trobar-hi un autèntic taller d'indústria lítica. "Es tractava d'una zona on els neandertals tallaven la pedra in situ", concreta el director de l'excavació.
La d'aquest 2019 és la sisena campanya que es fa a l'indret.
