La investigació sobre el càrtel d'empreses que suposadament es repartia el pastís de l'obra pública a Girona va analitzar els concursos d'ampliació de l'autopista AP-7, de la Diputació de Girona, de GISA i de l'aleshores Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP).
Pel que fa a GISA, l'Oficina Antifrau va analitzar cinc expedients d'obres de carreteres. Els projectes es van adjudicar entre els anys 2009 i finals del 2010 per un import global de 8,44 milions d'euros (MEUR).
L'informe d'Antifrau posava de relleu que, tot i que 62 empreses van concórrer als diferents concursos, només quatre constructores es van endur les adjudicacions. Aquestes eren Rubau S.A., Aglomerats Girona S.A., Rubau Tarrés S.A. i Servià Cantó S.A.
Curiosament, la Guàrdia Civil recollia al sumari que aquestes constructores també eren les que es van emportar moltes de les adjudicacions del PTOP i de la Diputació de Girona. Tot i aquestes similituds, però, en el cas dels concursos de GISA, l'Oficina Antifrau de Catalunya no va poder concloure si les empreses s'havien conxorxat per repartir-se aquestes obres entre elles.
El motiu és que, pel que fa a GISA, el reduït número d'expedients -cinc, en total- no permetien analitzar si les constructores havien seguit un determinat patró per repartir-se els projectes. De totes maneres, a qui sí que va esquitxar el cas va ser a l'aleshores gerent de carreteres de GISA a Girona, Jordi Vergé.
La Guàrdia Civil el va detenir per la seva suposada implicació en la trama. I és que, com posaven de manifest les converses telefòniques, aquest directiu va acceptar un suborn de 35.000 euros, que li va donar en mà un dels cervells de la trama, el conseller i apoderat de Rubau Tarrés S.A. Joan Mozo.
Sense anomalies
Arran de la investigació, batejada inicialment com a 'cas GISA', la Generalitat va portar a terme diverses auditories internes a l'empresa pública. D'aquestes, una es referia exclusivament al sistema de licitacions. Segons informa el conseller d'Economia, però, l'auditoria "ha estat tancada sense que es detectessin anomalies".
Andreu Mas-Colell fa constar aquesta afirmació en resposta a una pregunta parlamentària que li adreça el diputat d'ICV Joan Boada. A la pregunta, el diputat li demana al conseller que l'informi sobre la situació actual del gerent de carreteres de GISA a Girona.
En relació a aquest punt, el conseller precisa que Vergé "es troba desvinculat temporalment de les seves atribucions laborals". Andreu Mas-Colell afegeix que la situació del directiu continuarà així "fins que quedi aclarida la seva situació respecte de la investigació en curs per presumptes irregularitats detectades per la Guàrdia Civil i l'Oficina Antifrau".
Càrtel d'empreses
La investigació portada a terme per la Guàrdia Civil i l'Oficina Antifrau va concloure que una dotzena de constructores s'havien conxorxat per repartir-se els projectes d'obra pública a Girona. Entre d'altres, es van detectar pactes en obres com les de l'Eix Transversal, l'ampliació de l'autopista AP-7 o els concursos del PTOP i de la Diputació de Girona.
A més, el sumari del cas també recull que el sistema d'adjudicació de concursos de la Diputació de Girona, precisament, afavoria l'existència del càrtel. El cas es va destapar arran d'escoltes telefòniques practicades per la Guàrdia Civil. A més de Jordi Vergé, els agents també van detenir a qui es considera els cervells de la trama, Xavier Esgleas i Joan Mozo, apoderats de Rubau S.A. i de Rubau Tarrés S.A.
Pel que fa a GISA, l'Oficina Antifrau va analitzar cinc expedients d'obres de carreteres. Els projectes es van adjudicar entre els anys 2009 i finals del 2010 per un import global de 8,44 milions d'euros (MEUR).
L'informe d'Antifrau posava de relleu que, tot i que 62 empreses van concórrer als diferents concursos, només quatre constructores es van endur les adjudicacions. Aquestes eren Rubau S.A., Aglomerats Girona S.A., Rubau Tarrés S.A. i Servià Cantó S.A.
Curiosament, la Guàrdia Civil recollia al sumari que aquestes constructores també eren les que es van emportar moltes de les adjudicacions del PTOP i de la Diputació de Girona. Tot i aquestes similituds, però, en el cas dels concursos de GISA, l'Oficina Antifrau de Catalunya no va poder concloure si les empreses s'havien conxorxat per repartir-se aquestes obres entre elles.
El motiu és que, pel que fa a GISA, el reduït número d'expedients -cinc, en total- no permetien analitzar si les constructores havien seguit un determinat patró per repartir-se els projectes. De totes maneres, a qui sí que va esquitxar el cas va ser a l'aleshores gerent de carreteres de GISA a Girona, Jordi Vergé.
La Guàrdia Civil el va detenir per la seva suposada implicació en la trama. I és que, com posaven de manifest les converses telefòniques, aquest directiu va acceptar un suborn de 35.000 euros, que li va donar en mà un dels cervells de la trama, el conseller i apoderat de Rubau Tarrés S.A. Joan Mozo.
Sense anomalies
Arran de la investigació, batejada inicialment com a 'cas GISA', la Generalitat va portar a terme diverses auditories internes a l'empresa pública. D'aquestes, una es referia exclusivament al sistema de licitacions. Segons informa el conseller d'Economia, però, l'auditoria "ha estat tancada sense que es detectessin anomalies".
Andreu Mas-Colell fa constar aquesta afirmació en resposta a una pregunta parlamentària que li adreça el diputat d'ICV Joan Boada. A la pregunta, el diputat li demana al conseller que l'informi sobre la situació actual del gerent de carreteres de GISA a Girona.
En relació a aquest punt, el conseller precisa que Vergé "es troba desvinculat temporalment de les seves atribucions laborals". Andreu Mas-Colell afegeix que la situació del directiu continuarà així "fins que quedi aclarida la seva situació respecte de la investigació en curs per presumptes irregularitats detectades per la Guàrdia Civil i l'Oficina Antifrau".
Càrtel d'empreses
La investigació portada a terme per la Guàrdia Civil i l'Oficina Antifrau va concloure que una dotzena de constructores s'havien conxorxat per repartir-se els projectes d'obra pública a Girona. Entre d'altres, es van detectar pactes en obres com les de l'Eix Transversal, l'ampliació de l'autopista AP-7 o els concursos del PTOP i de la Diputació de Girona.
A més, el sumari del cas també recull que el sistema d'adjudicació de concursos de la Diputació de Girona, precisament, afavoria l'existència del càrtel. El cas es va destapar arran d'escoltes telefòniques practicades per la Guàrdia Civil. A més de Jordi Vergé, els agents també van detenir a qui es considera els cervells de la trama, Xavier Esgleas i Joan Mozo, apoderats de Rubau S.A. i de Rubau Tarrés S.A.
