El públic del Festival de Cap Roig es va guanyar ahir a la nit la Medalla d'Or al coratge, la valentia i la paciència en el concert del britànic Liam Gallagher en una nit caòtica plena d'anècdotes que restarà en la memòria dels assistents per sempre.
La vetllada ja s'aventurava complicada quan es van registrar deu litres per metre quadrat entre les set i les vuit de la tarda acompanyats de forts cops de vent. El concert, que havia de donar inici a les deu de la nit, es va retardar fins a les onze, moment en que la pluja va desaparèixer com també algunes persones del públic que no es van voler arriscar a veure una actuació passada per aigua.
Amb tot, Gallagher va saltar a l'escenari amb el seu habitual impermeable sota avís que si tornava a llampegar seria necessari aturar el concert. Dit i fet, quan interpretava els acords de 'Morning Glory', segona peça de la nit, va caure un llamp que el va obligar a aturar-se per temor a que es pogués malmetre l'equip de so. "M'han dit que està llampegant i he marxar de l'escenari, però a mi això m'importa una merda", va dir visiblement enfadat per acte seguit fer un mutis.
Les cares de sorpresa i incomprensió entre el públic que omplia la meitat de les grades fou un poema. Pràcticament ningú va entendre perquè marxava i uns pocs també van abandonar el recinte pensant que Gallagher no tornaria. Afortunadament pels seus incondicionals va aparèixer 15 minuts més tard per reprendre el concert entre crits de joia i alegria.
La resta de la nit es va poder veure a l'exmembre d'Oasis apàtic, enfadat, absent i contrariat. Va encadenar un tema darrera l'altre sense interactuar amb el públic que, a estones, se'l quedava mirant de forma desafiant. L'únic gest que va tenir amb ell al llarg de la nit fou quan una admiradora li va demanar que li regalés la seva pandereta. Gallagher li va assenyalar al terra de l'escenari com dient-li "tu mateixa, agafa-la", sense molestar-se a fer-li entrega.
Amb qui sí va mantenir una llarga conversa el britànic fou amb el seu tècnic de so, protagonitzant airades discussions en plena actuació perquè se li apagaven els auriculars del retorn i no es podia sentir quan entonava notes altes. Aquest extrem es va fer especialment palès quan va interpretar l'aclamat 'Wonderwall', negant-se a cantar la tornada, girant-se d'esquenes i deixant que el públic ho fes per ell.
Gallagher va donar les gràcies al respectable just abans d'acabar la seva actuació quan passaven cinc minuts d'un quart d'una de la matinada assegurant que havien estat un "públic magnífic" en un "concert de merda". D'això sí que no se'n va estar l'artista en acabar cada cançó, donant les gràcies d'una peculiar forma on més d'un confonia el seu "thank you" per "fuck you". En realitat, era una combinació d'ambdós que sonava a "funk you".
Cadascú que ho interpreti com vulgui però, en el fons, la nit va ser de les més entretingudes i divertides que s'han vist en molts dels anys de vida del festival. D'aquelles que passa el temps, se'n parlen i pots dir amb cert orgull; "jo, hi era".
