Unes 300 persones, segons la Policia Municipal, s’han mobilitzat aquest Sant Jordi a Girona per reclamar mesures urgents en defensa del català i denunciar el que consideren una situació d’“emergència lingüística”. El portaveu, Jordi Tomàs, ha fet una crida tant a la ciutadania com a les institucions perquè impulsin accions que permetin “aturar i revertir” la regressió de la llengua.
Durant la protesta, els participants han mostrat pancartes i han corejat càntics com “el bilingüisme mata el català” i “A Catalunya, en català”. És el tercer any que s’aprofita la diada per sortir al carrer, però per primera vegada la convocatòria s’ha coordinat a escala nacional, amb mobilitzacions simultànies en ciutats com Barcelona, Reus, Igualada i Manresa.
La manifestació en defensa de la llengua ha arrencat des de l’edifici de Correus de la capital gironina. Des d’allà ha enfilat per Jaume I, ha trencat el carrer Nou fins a arribar a Santa Clara, i ha acabat a Plaça Independència, on s’hi ha llegit un manifest.
Segons la Policia Municipal de Girona, la protesta ha comptat amb unes 300 persones. Convocats per la plataforma Sant Jordi per la Llengua, els manifestants han corejat consignes com “defensar la llengua és defensar la terra”, “el bilingüisme mata el català” o “a Catalunya, en català”, tot mostrant pancartes reivindicatives.
La manifestació ha aplegat personalitats polítiques, d’Esquerra Republicana, Guanyem Girona i la CUP; sindicats, com l’USTEC, el Sindicat de Llogateres o el SEPC, associacions independentistes, casals populars i entitats, com l’ANC, Òmnium o el Consell Local per la República.
El portaveu de la plataforma, Jordi Tomàs, ha destacat que la primera manifestació per la llengua el dia de Sant Jordi es va organitzar el 2024 i que l’any passat es va repetir coincidint amb la creació de la plataforma Sant Jordi per la Llengua a Barcelona.
Enguany, la mobilització ha fet un pas més i s’ha convertit en una campanya de caràcter nacional, amb convocatòries simultànies a diferents punts com Reus, Manresa o Igualada. Tomàs ha assegurat que amb aquests actes es vol “recuperar les manifestacions combatives” dels anys 80.
El portaveu ha insistit que la situació actual obliga a actuar amb urgència. “Primer cal aturar-ho i després revertir-ho”, ha assegurat. Tot i això, ha advertit que la mobilització al carrer no és suficient. “Serveix per conscienciar la societat, però cal també la implicació de la ciutadania i de les institucions”, ha afirmat. En aquest sentit, ha reclamat polítiques públiques més decidides en defensa de la llengua i ha afirmat que, més enllà de factors com la demografia, hi ha decisions polítiques i models econòmics que també incideixen en la situació del català.
A més de la protesta, la plataforma ha elaborat un conjunt de propostes i reivindicacions adreçades no només a la Generalitat, sinó també als ajuntaments i a la ciutadania. L’objectiu, segons Tomàs, és passar de la denúncia a l’acció i fomentar l’organització social en defensa de la llengua.
El portaveu també ha estat crític amb el PSC per votar “al costat de VOX i PP” a una proposta de la CUP per regular els usos lingüístics. Ha denunciat el que considera manca de fermesa davant “l’assetjament judicial” del català i ha retret que aquest moviment, segons ell, dificulta la protecció de la llengua.
A Girona, la manifestació s’ha acabat amb la lectura del manifest conjunt en defensa de la llengua a la plaça Independència. El text ha sumat una cinquantena d’adhesions d’entitats, partits i associacions gironines.
En el manifest, s’ha denunciat que el retrocés del català no és casual ni inevitable, sinó fruit de decisions polítiques i dinàmiques estructurals. “L’Enquesta d’Usos Lingüístics mostra que només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua d’ús habitual”, han assenyalat, i també han alertat de l’augment de les discriminacions lingüístiques. En aquest sentit, els impulsors han rebutjat la idea d’un bilingüisme equilibrat i han advertit d’un procés de minorització que pot “comprometre el futur de la llengua”.
El manifest també ha vinculat la situació del català amb factors econòmics i socials, com el model turístic, la precarietat laboral o les dificultats d’accés a l’habitatge, que dificulten la integració lingüística i la cohesió social. Davant d’aquest escenari, el text ha fet una crida a la mobilització sostinguda i a l’adopció de polítiques valentes. “No acceptarem impassibles ni ens quedarem de braços plegats veient com la nostra llengua retrocedeix”, han assegurat.
