Les excavacions del 73è curs d'arqueologia d'Empúries (Alt Empordà) han posat al descobert la façana portuària de la ciutat grega. Els treballs, que acabaran demà, s'emmarquen en un nou projecte de recerca impulsat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i que té com a objectiu l'estudi de les antigues àrees portuàries.
L'actuació ha permès fer visible la part superior del penya-segat que marcava el límit de la zona amb la fondalada de l'antic port. Els sectors on s'ha treballat, a més, han permès documentar construccions i nivells que pertanyen a la primera ocupació del nucli durant la segona meitat del segle VI aC, a banda d'altres edificis d'època hel·lenística i romana.
Durant tres setmanes, 27 estudiants procedents de diverses universitats catalans, de la resta de l'estat espanyol i d'Itàlia i Alemanya han participat en les diferents activitats programades en el marc del Curs Internacional d'Arqueologia d'Empúries. Per segon any consecutiu, les activitats han girat entorn del nou projecte de recerca impulsat pel Museu d'Arqueologia i que té com a objectiu aprofundir en el coneixement dels antics espais portuaris.
En el marc d'aquest projecte s’han previst diverses actuacions d'estudi de l’espai de l'antic port natural situat entre el nucli de Sant Martí –l’antiga Palaia Polis-, i el recinte urbà de la Neàpolis. A més dels treballs de prospecció encaminats a la reconstrucció del paleorelleu d’aquesta antiga fondalada i de la façana litoral de la ciutat grega, es preveu també la realització de nous sondejos sedimentològics per tal de poder documentar el procés de rebliment de tot aquest espai.
Els treballs d’excavació, en els quals han pogut participar els alumnes del curs, es focalitzen sobretot a l’extrem nord del nucli grec de la Neàpolis, amb l’objectiu de documentar l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i la seva connexió amb l’antic port. Així, s’han posat al descobert diferents nivells i construccions que remeten a la primera etapa d’ocupació, durant la segona meitat del segle VI aC, a la vegada que s’han documentat altres edificacions que pertanyen a períodes més recents de la ciutat, durant l’etapa hel·lenística i romana.
L'excavació d’algunes tombes ha permès també completar el coneixement de la reocupació d’aquest sector com a espai funerari durant l’època tardoromana, segles més tard de l’abandonament del nucli urbà.
Paral·lelament, a davant d’aquest mateix barri portuari s'ha començar a rebaixar parcialment les sorres que avui omplen l'antiga fondalada del port, fet que ha fet possible recuperar visualment el promontori rocós que, en alguns punts, formava un petit penya-segat obert al mar.
En el marc d'aquest projecte s’han previst diverses actuacions d'estudi de l’espai de l'antic port natural situat entre el nucli de Sant Martí –l’antiga Palaia Polis-, i el recinte urbà de la Neàpolis. A més dels treballs de prospecció encaminats a la reconstrucció del paleorelleu d’aquesta antiga fondalada i de la façana litoral de la ciutat grega, es preveu també la realització de nous sondejos sedimentològics per tal de poder documentar el procés de rebliment de tot aquest espai.
Els treballs d’excavació, en els quals han pogut participar els alumnes del curs, es focalitzen sobretot a l’extrem nord del nucli grec de la Neàpolis, amb l’objectiu de documentar l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i la seva connexió amb l’antic port. Així, s’han posat al descobert diferents nivells i construccions que remeten a la primera etapa d’ocupació, durant la segona meitat del segle VI aC, a la vegada que s’han documentat altres edificacions que pertanyen a períodes més recents de la ciutat, durant l’etapa hel·lenística i romana.
L'excavació d’algunes tombes ha permès també completar el coneixement de la reocupació d’aquest sector com a espai funerari durant l’època tardoromana, segles més tard de l’abandonament del nucli urbà.
Paral·lelament, a davant d’aquest mateix barri portuari s'ha començar a rebaixar parcialment les sorres que avui omplen l'antiga fondalada del port, fet que ha fet possible recuperar visualment el promontori rocós que, en alguns punts, formava un petit penya-segat obert al mar.
