L'última campanya d'excavacions al jaciment La Dou de la Vall d'en Bas (Garrotxa) ha permès localitzar noves estructures d'un poblat "excepcional" de l'edat de Bronze Final. Els treballs, que van començar l'any 2006, s'han centrat en el fossat amb l'objectiu de conèixer per què es va abandonar de forma abrupta i quines funcions tenia.
A l'interior, s'hi ha localitzat restes de ceràmica, joies, vasos, una peça de molí, una mandíbula de porc sencera i restes del que podria haver estat l'estructura d'un pont o una plataforma. Una de les directores del projecte i professora del departament de prehistòria de la UAB, Maria Saña, assegura que "l'excepcionalitat" del jaciment ve donada no només per les seves dimensions però també perquè és "el primer lloc on es documenta una estructura d'aquest tipus" i pel que s'hi ha trobat a l'interior. "S'hi han localitzat objectes de prestigi que sovint no trobes en un hàbitat domèstic", detalla.
El jaciment es va localitzar l'any 2005 en el marc de les obres per a la construcció d ela variant de Sant Esteve d'en Bas i des del 2006 s'hi ha fet fins a onze campanyes d'excavacions arqueològiques, una prospecció aèria i una de geofísica amb una superfície excavada que ronda els 2.000 metres quadrats.
Tot i que les excavacions inicials es van centrar en el Neòlitic (4800-4300 cal. BC), la cronologia del jaciment també abasta el Bronze Final. Precisament aquesta etapa es va identificar l'any 2009 a través d'una prospeccions geomagnètiques. Aleshores, es va trobar una "anomalia" de grans dimensions situada al bell mig d'un camp de conreu. A partir de l'excavació es va poder verificar que es tractava d'una "macroestructura" que va ser utilitzada com a fossat durant l'ocipació del Bronze Final.
Durant els últims anys s'han anat intercalant les excavacions sobre els dos períodes però, amb les descobertes del Neolític esgotades, enguany els treballs de la campanya s'han centrat en aquest fossat del poblat de l'etapa de Bronze. Es tracta d'un fossat de 5 metres d'amplada i 1,80 d'alçada. Una estructura que recolzaria un model de poblament fins ara mai documentat en aquesta àrea geogràfica.
Segons ha explicat Saña, la voluntat era saber els usos d'aquest espai però també perquè es va abandonar de manera abrupta l'espai. Ho saben perquè a l'interior hi han trobat nombroses peces d'aquest període, algunes d'elles trencades per l'impacte d'haver-s'hi llençat i també per la gran quantitat de material localitzat.
Tot i que les excavacions inicials es van centrar en el Neòlitic (4800-4300 cal. BC), la cronologia del jaciment també abasta el Bronze Final. Precisament aquesta etapa es va identificar l'any 2009 a través d'una prospeccions geomagnètiques. Aleshores, es va trobar una "anomalia" de grans dimensions situada al bell mig d'un camp de conreu. A partir de l'excavació es va poder verificar que es tractava d'una "macroestructura" que va ser utilitzada com a fossat durant l'ocipació del Bronze Final.
Durant els últims anys s'han anat intercalant les excavacions sobre els dos períodes però, amb les descobertes del Neolític esgotades, enguany els treballs de la campanya s'han centrat en aquest fossat del poblat de l'etapa de Bronze. Es tracta d'un fossat de 5 metres d'amplada i 1,80 d'alçada. Una estructura que recolzaria un model de poblament fins ara mai documentat en aquesta àrea geogràfica.
Segons ha explicat Saña, la voluntat era saber els usos d'aquest espai però també perquè es va abandonar de manera abrupta l'espai. Ho saben perquè a l'interior hi han trobat nombroses peces d'aquest període, algunes d'elles trencades per l'impacte d'haver-s'hi llençat i també per la gran quantitat de material localitzat.
Una troballa "única"
Saña assegura que es tracta d'un poblat "excepcional" i que aquest fossat representa una troballa "única" a Catalunya". Un fet que s'explica no només per les grans dimensions que tenia sinó també per les troballes fetes. Entre elles, peces de ceràmica, de bronze, joies provinents d'altres llocs (com ara braçalets de lignit), una mandíbula de porc sencera i restes d'altres estructures de fusta que segurament servien de pont o plataforma.
Segons Saña, alguns dels materials localitzats permeten determinar que hi havia un poder adquisitiu elevat i ara l'objectiu de les properes campanyes se centrarà en saber perquè es va haver d'abandonar sobtadament. "Creiem que podria haver estat per algun motiu vinculat a una catàstrofe", afirma.
Segons Saña, alguns dels materials localitzats permeten determinar que hi havia un poder adquisitiu elevat i ara l'objectiu de les properes campanyes se centrarà en saber perquè es va haver d'abandonar sobtadament. "Creiem que podria haver estat per algun motiu vinculat a una catàstrofe", afirma.
"Més continuïtat"
Tant Saña com l'alcalde del municipi, Lluís Amat, esperen que els treballs es puguin continuar desenvolupant i permetin seguir aprofundint en la documentació del poblat. En aquest sentit, Amat ha dit que serveixen per posar en valor el patrimoni i que cal que hi hagi "més continuïtat tenint en compte l'excepcionalitat del jaciment.
