El Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha viscut aquest divendres una de les seves nits més emotives de la mà de l'islandès Ólafur Arnalds. El músic ha captat l'atenció del públic des del primer moment, creant una atmosfera amb un segell propi. El seu piano, dos violins, un violoncel, una viola i un bateria ha estat suficient per recrear un món paral·lel en què el públic s'hi ha submergit de seguida.
Un món paral·lel en què la melancolia hi ha predominat. Un joc de llums intimista ha ajudat a fer el viatge. De fet, la il·luminació ha estat un dels elements que més joc ha donat al llarg de tot el concert. Una il·luminació simple basada en colors molt tènues, que tan sols il·luminaven puntualment als músics i en algunes ocasions la resta de l'escenari. Això ha generat un volum de foscor en tot l'espai que obligava als ulls dels espectadors a centrar la vista en allò que Ólafur volia: la seva música.
La música d'aquest islandès de 32 anys és difícilment etiquetable per la multitud d'estils diferents que combina. De fet, Arnalds presenta una barreja de música clàssica contemporània amb música d'ambient, música electrònica i records del pop instrumental i el postrock. El que sí, però, que defineix l'obra de l'artista és la melancolia. En el cas de l'últim disc, però, una melancolia positiva, com aquell qui cau i després es torna a aixecar, una sensació de buidor inicial que creix per carregar-te de positivisme i bona energia.
En el segon dels temes que ha interpretat Arnalds, ha demanat la col·laboració del públic. Els espectadors han hagut de cantar una sola nota, que l'islandès ha transformat en un so electrònic que ha anat apareixent en la segona cançó que ha interpretat a Porta Ferrada.
Un dels trets característics del concert ha estat la presentació al públic d'Straus. No es tracta de cap instrument, ni de cap músic. O de fet tot a la vegada. Straus és un software cocreat pel mateix islandès que permet tocar el seu piano en directe i a la vegada, dos altres pianos més automatitzats. Un tret diferencial de l'artista que no ha estat l'essencial per captivar al seu públic, que tenia guanyat des de la primera nota que ha sonat del seu propi piano.
Ólafur Arnalds també ha composat diverses bandes sonores com per exemple alguns dels temes de la trilogia de 'Els Jocs de la Fam' o de la sèrie 'Broadchurch'. Els seus orígens musicals dalt de l'escenari, però, estan lligats al metal. Arnalds va ser el bateria de dues bandes islandeses centrades en aquest gènere musical. El 2007 va llançar el seu primer disc en solitari. Des d'aquest moment, n'ha tret set més. L'últim d'ells, l'any passat que porta per títol 're:member'.
De fet, és el que ha interpretat a Sant Feliu de Guíxols. La propera parada d'Arnalds és Caratgena on actuarà aquest dissabte a la nit. Posteriorment, la seva gira europea passa pel Regne Unit, França, Suïssa i Alemanya.
Gardot tancarà un cap de setmana internacional
Per la seva banda, el Festival de la Porta Ferrada rebrà aquest dissabte una altra artista internacional. Es tracta de Melody Gardot, la veu americana que s'ha convertit en tot un referent dins del vocal jazz. Pels escenaris de la Porta Ferrada també hi passaran aquest estiu Joan Baez, New Order, Gecko Turner o Luz Casal.
