Miquel Noguer, reelegit president de la Diputació de Girona per àmplia majoria

Estén la mà a la resta de grups per trobar "el màxim consens"

La nova Diputació de Girona sorgida de les urnes d'aquest 26-M enceta mandat. El ple de constitució, que s'ha celebrat aquest migdia, ha seguit estrictament allò que marca el protocol en aquests casos. D'entrada, constitució de la mesa d'edat, formada per l'alcalde de Forallac, Josep Sala (JxCat) i el regidor de Cassà de la Selva Pau Presas (ERC). I després, presa de possessió dels diputats.

De les 27 cadires que té el ple, però, avui n'hi havia una de buida: la de l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas. El diputat de Tots per l'Empordà (Txl'E), coalició que ha entrat per primer cop a la Diputació, ha excusat la seva presència per motius personals.

A l'hora de prometre el càrrec, i com ja va passar amb la constitució dels ajuntaments, la situació política de Catalunya s'ha fet molt present. Tant els diputats d'ERC com la de la CUP, Laia Pèlach, i la d'IpS, Gisela Saladich, hi ha fet referència explícita, amb fórmules que recollien el "compromís amb la República" o "el dret a la independència".

La majoria dels diputats de JxCat, per la seva banda, han optat per prometre "plena fidelitat a les comarques gironines i al poble de Catalunya". Tot i que dins del grup, n'hi ha hagut d'altres que sí que han esmentat l'aposta per una "Catalunya lliure" (com la tinenta d'alcaldia de Girona Maria Àngels Planas). Els socialistes, per la seva banda, han optat per la fórmula clàssica: jurar "lleialtat al cap d'Estat i guardar i fer guardar la Constitució".

Per àmplia majoria

Com ja s'havia anunciat, el pacte entre JxCat i ERC ha permès que Miquel Noguer revalidi el càrrec de president de la Diputació de Girona. Ho ha fet per àmplia majoria, perquè apart de l'aval dels onze diputats del seu grup i els nou republicans, també ha rebut el vot a favor de la diputada d'IpS, Gisela Saladich.

Saladich ha dit que IpS ha fet confiança a Noguer perquè "és i ha estat un bon president", de qui n'ha agraït "la col·laboració i el respecte" que ha tingut amb ells al llarg del mandat 2015-2019. A banda dels 21 vots que ha rebut l'alcalde de Banyoles, n'hi ha hagut quatre per a la portaveu dels socialistes, Sílvia Paneque (els del seu grup) i un per a la diputada de la CUP, Laia Pèlach, que s'ha votat a ella mateixa.

"Consens i diàleg"

Durant el seu discurs, el president de la Diputació ha agraït poder assumir el càrrec "gràcies a l'expressió popular de les urnes". Perquè com ha recordat, durant el darrer mandat el seu nomenament va ser "natural", ja que va accedir a la presidència quan Pere Vila va marxar-ne per ser delegat del Govern.

Noguer ha agraït a ERC el pacte de govern, reiterant que es tracta d'un acord "natural" que permet garantir "una majoria prou àmplia per a l'acció de govern". Però tot i això, el president no ha oblidat la resta de grups del ple, i els ha estès la mà per "generar grans espais d'acord" que permetin trobar "el màxim consens" i "les coincidències dins les discrepàncies" perquè la Diputació contribueixi de manera "ferma" al benestar dels ajuntaments gironins.

El president de la Diputació tampoc ha oblidat la situació que viu Catalunya i, de fet, ha volgut posar de relleu que assumeix el càrrec essent conscient que "el conflicte polític és més viu que mai". Miquel Noguer ha demanat "diàleg i generositat" a l'Estat per resoldre'l i, tot i admetre que la solució serà "difícil", també ha subratllat estar convençut "que això no passa per la nostra renúncia com a país".

En la mateixa línia també s'ha expressat el nou vicepresident, el republicà Pau Presas. El portaveu d'ERC ha dit que, en plena "ofensiva repressora" per part de l'Estat i a les portes de la sentència del Suprem, és "important que la unitat estratègica de l'independentisme serveixi per disposar d'uns ajuntaments i unes institucions supramunicipals alineades i compromeses en la defensa de la democràcia i la llibertat dels presos polítics". Presas, com ja va fer a la presentació del pacte, ha dit que les Diputacions són una "peça clau" en la defensa de l'independentisme, però que també són una "eina útil" al servei dels ajuntaments "per millorar les condicions de vida i el benestar dels gironins".

Del diccionari

La portaveu del PSC, Sílvia Paneque, ha qüestionat el pacte entre JxCat i ERC. I sobretot, ha fet incís en què s'hagi venut de cara a la galeria com un acord "natural". De fet, la socialista ha llegit la definició que fa el diccionari d'aquest terme, per subratllar que "deixa poc marge a les diferències ideològiques, que de ben segur que hi són", entre els dos grups que formen part del nou govern de la Diputació de Girona.

A partir d'aquí, Paneque ha fet un discurs marcadament social. I ha demanat que la Diputació serveixi per alleujar i posar fre a "l'agreujament de les desigualtats" i als estralls de la crisi econòmica (fent referència, per exemple, a la necessitat d'impulsar l'accés a l'habitatge o les ajudes als més desafavorits).

La CUP reclama la dissolució

La diputada de la CUP, Laia Pèlach, ha aprofitat el torn de paraula per reiterar que el seu grup declara "alt i clar" l'aposta "per la dissolució" de la Diputació de Girona, "fruit de la imposició espanyola i poc representativa i útil per la nostra realitat territorial i les necessitats de les comarques gironines". Pèlach, que ha dit que des de la CUP farà una oposició "constructiva" i que seran "proactius en la construcció de la República", tampoc s'ha estat de criticar el pacte entre JxCat i ERC.

N'ha dit que era un "acord de cadires" gestat des de les cúpules dels partits, cosa que no els sorprenia però perquè "és la mateixa dinàmica que s'ha seguit sempre en aquesta institució". Pèlach també ha posat de relleu que la Diputació no representa "la diversitat dels pobles i ciutats" del territori gironí (perquè milers d'immigrants no han pogut votar a les municipals) i, per últim, ha dit que tot i que s'hagi passat de tres a onze diputades, el ple de la Diputació de Girona encara no sigui paritari.

La constitució de la Diputació ha comptat amb l'assistència d'una nodrida representació institucional. Hi eren, per exemple, la consellera de Presidència, Meritxell Budó; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó (ERC), diputats al Congrés, senadors, presidents de consells comarcals i també, diversos expresidents de la mateixa institució (com Josep Arnau, Frederic Suñer, Carles Pàramo, Joan Giraut o Pere Vila; aquest últim, ara com a delegat del Govern).