La novena campanya d'excavacions al jaciment del Camp dels Ninots ha tornat a deixar al descobert joies de la prehistòria. En aquesta ocasió, l'equip d'arqueòlegs ha desenterrat dos esquelets intactes d'un tapir (Tapirus Arvernensis) i un bòvid (Alephis Tigneresi) de fa 3,3 milions d'anys, en plena era del Pleistocè.
Els arqueòlegs han determinat que el tapir, un avantpassat dels que hi ha actualment al sud-est asiàtic, pesaria uns 250 quilos. Per la seva banda, el bòvid -que s'assemblaria a un antílop- conserva intactes les dues banyes i pesaria uns 600 quilos.
Durant la prehistòria, el Camp dels Ninots l'ocupava un llac, format al cràter d'un volcà, que estava envoltat per una selva. Es creu que els animals van morir arran d'un "fenomen catastròfic i espontani, com una emanació de gasos o perquè l'aigua es va contaminar per presència de bacteris", exposa el codirector de les excavacions, l'arqueòleg Bruno Gòmez.
El tipus de sediments -fang i llots- i sobretot la composició de l'aigua, rica en sílice que es dipositava sobre els ossos, ha estat el que ha permès que els esquelets es fossilitzessin i es conservessin intactes. "Aquest és un jaciment singular, gairebé únic a Europa, perquè és molt rar trobar restes de macrovertebrats conservades com les de Caldes de Malavella", ha explicat Gómez.
Segons el codirector, ara fa 3,3 milions d'anys el tipus de clima que hi havia a l'indret era tropical. "El paisatge era molt diferent del d'avui dia; no hi havia estacionalitat i el clima era sempre el mateix", ha precisat Gómez. Precisament, va ser l'arribada del fred i les eres interglacials, ara fa uns 2,5 milions d'anys, el que va fer que aquests avantpassats s'extingissin.
Pompeia del Pleistocè
L'arqueòleg i codirector de les excavacions ha definit el Camp dels Ninots com una "Pompeia del Pleistocè", per la manera com s'han conservat les restes prehistòriques. De fet, d'ençà que van començar les excavacions l'any 2003, ja s'han desenterrat quatre esquelets de bòvids, dos de tapir i un de rinoceront intactes.
A més, en aquests nivells també s'han trobat ossos aïllats de rinoceront i de bòvid, una vintena de tortugues, cap a cinquanta granotes i "milers d'impremtes de fulles, troncs i fruits", ha destacat Bruno Gómez. En total, els arqueòlegs calculen que el jaciment del Camp dels Ninots faria uns 25.000 metres quadrats d'extensió. "I d'aquests, n'hem tocat un 10% i excavat un 5%", ha precisat el codirector.
A més dels esquelets dels animals, els arqueòlegs també han trobat -en un nivell superior- eines de pedra, corresponents als caçadors recol·lectors de l'època. Es tracta d'eines fetes amb material com quars o pòrfir d'entre 17.000 i 15.000 anys, en ple paleolític superior.
A la campanya d'aquest any, que dura tot el mes de maig, hi col·laboren una vintena d'arqueòlegs, estudiants i investigadors tant catalans com estrangers. La direcció de l'excavació es porta des de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb seu a Tarragona, lloc on es traslladen les restes per restaurar-les.
"Es tracta d'una tasca llarga en el temps", concreta el codirector. I conclou: "A mesura que treus els sediments, els ossos s'alteren; n'hi ha alguns, com les extremitats, que surten molt bé, però d'altres com el costellam i la pelvis s'han de traslladar amb el bloc de sediments al laboratori i allà consolidar-los".
Els arqueòlegs han determinat que el tapir, un avantpassat dels que hi ha actualment al sud-est asiàtic, pesaria uns 250 quilos. Per la seva banda, el bòvid -que s'assemblaria a un antílop- conserva intactes les dues banyes i pesaria uns 600 quilos.
Durant la prehistòria, el Camp dels Ninots l'ocupava un llac, format al cràter d'un volcà, que estava envoltat per una selva. Es creu que els animals van morir arran d'un "fenomen catastròfic i espontani, com una emanació de gasos o perquè l'aigua es va contaminar per presència de bacteris", exposa el codirector de les excavacions, l'arqueòleg Bruno Gòmez.
El tipus de sediments -fang i llots- i sobretot la composició de l'aigua, rica en sílice que es dipositava sobre els ossos, ha estat el que ha permès que els esquelets es fossilitzessin i es conservessin intactes. "Aquest és un jaciment singular, gairebé únic a Europa, perquè és molt rar trobar restes de macrovertebrats conservades com les de Caldes de Malavella", ha explicat Gómez.
Segons el codirector, ara fa 3,3 milions d'anys el tipus de clima que hi havia a l'indret era tropical. "El paisatge era molt diferent del d'avui dia; no hi havia estacionalitat i el clima era sempre el mateix", ha precisat Gómez. Precisament, va ser l'arribada del fred i les eres interglacials, ara fa uns 2,5 milions d'anys, el que va fer que aquests avantpassats s'extingissin.
Pompeia del Pleistocè
L'arqueòleg i codirector de les excavacions ha definit el Camp dels Ninots com una "Pompeia del Pleistocè", per la manera com s'han conservat les restes prehistòriques. De fet, d'ençà que van començar les excavacions l'any 2003, ja s'han desenterrat quatre esquelets de bòvids, dos de tapir i un de rinoceront intactes.
A més, en aquests nivells també s'han trobat ossos aïllats de rinoceront i de bòvid, una vintena de tortugues, cap a cinquanta granotes i "milers d'impremtes de fulles, troncs i fruits", ha destacat Bruno Gómez. En total, els arqueòlegs calculen que el jaciment del Camp dels Ninots faria uns 25.000 metres quadrats d'extensió. "I d'aquests, n'hem tocat un 10% i excavat un 5%", ha precisat el codirector.
A més dels esquelets dels animals, els arqueòlegs també han trobat -en un nivell superior- eines de pedra, corresponents als caçadors recol·lectors de l'època. Es tracta d'eines fetes amb material com quars o pòrfir d'entre 17.000 i 15.000 anys, en ple paleolític superior.
A la campanya d'aquest any, que dura tot el mes de maig, hi col·laboren una vintena d'arqueòlegs, estudiants i investigadors tant catalans com estrangers. La direcció de l'excavació es porta des de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb seu a Tarragona, lloc on es traslladen les restes per restaurar-les.
"Es tracta d'una tasca llarga en el temps", concreta el codirector. I conclou: "A mesura que treus els sediments, els ossos s'alteren; n'hi ha alguns, com les extremitats, que surten molt bé, però d'altres com el costellam i la pelvis s'han de traslladar amb el bloc de sediments al laboratori i allà consolidar-los".
