Ossa assegura que dues autonomies estan interessades a ser accionistes de la firma

L'empresa exculpa l'actual Govern del retard de les negociacions, que van començar el 2009

Durant aquests gairebé dos anys, després de moltes reunions i sol·licituds de documentació complementària s'ha arribat a l'any 2011 ''sense cap tipus de resposta'' ha dit Gurt. El director general té previst reunir-se amb representants del Govern i d'Institut Català de Finances (ICF) aquest dijous per valorar la possibilitat de tancar aquest acord.

Tot i que aquest Govern no té la culpa d'aquest retard, ha dit Gurt, el termini del 20 de maig és una realitat que s'ha complir imperiosament perquè està condicionada a què la producció es pugui començar l'1 de juny i fabricar les unitats necessàries que estan compromeses sota comanda a lliurar-se durant el segon semestre de l'any.

El director general ha reflexionat sobre el que podria suposar la marxa d'Ossa de Catalunya, coincidint amb la probable marxa de Yamaha i de Derbi. Gurt ha explicat que una cosa greu pot ser la pèrdua d'un determinat nombre de llocs de treball, però si és perd el teixit productiu d'un sector reconegut a nivell mundial i competitiu com és la indústria de la moto catalana ''això no es podrà recuperar mai més''.

Gurt ha constatat les ''dificultats'' de l'actual Govern, però ha assenyalat que en aquest moments els quatre socis d'Ossa necessiten d'una resposta per poder començar la producció d'aquest any. És una paradoxa, ha dit Gurt, que Ossa estigui demanant finançament i a la vegada estigui ella mateixa finançant als seus 100 proveïdors industrials, el 70% del quals són petites i mitjanes empreses del teixit industrial català.

En la seva compareixença davant el mitjans de comunicació, i amb companyia del president del Centre Català de Negocis, Ramon Carner, Gurt ha informat dels ajuts públics rebuts fins ara per l'empresa, desmentint qualsevol altre quantitat '' que hagi estat publicada als mitjans de comunicació durant aquests últims dies''.

Segons Gurt, Ossa, constituïda el 2006, ha rebut des de la seva posada en marxa el 2009, un total de 545.000 euros. Mig milió d'euros concedits per l'ICF en condició d'aval el 5 de juliol passat. Uns 150.000 euros d'aquesta quantitat s'han de tornar el 5 de juliol pròxim.
Els 45.000 euros restants, van ser concedits en caràcter de subvenció per l'Agència de Suport a l'empresa catalana per la seva internacionalització.

Després d'aclarir les quantitats dels ajuts públics rebuts, Gurt ha aclarit també la data límit de la negociació, fixada en el 20 de maig. Aquesta és una data que es va fixar ja fa molt mesos, perquè estava condicionada a tancar a un acord per començar la producció l'1 de juny, ha explicat Gurt. El director general ha dit que ''no es tracta de pressionar'' al Govern'' des d'una empresa que és ''insignificant'' en relació amb el conjunt del teixit industrial català. En aquest moment, Gurt ha recordat que ''es va perdre molt de temps en la legislatura anterior'' i el Govern actual ''s'ha trobat amb el que s'ha trobat''. El director general ha explicat que la necessitat de finançament de l'empresa és una conseqüència directe de què la firma ''ha crescut més del previst''.

Quan als diners que Ossa demana a la Generalitat, Gurt ha desmentit també les xifres que s'han divulgat aquests últims dies i que informaven que Ossa demanava 12 milions. Gurt ha dit que aquesta xifra havia sortit ''probablement'' d'un error a l'entendre que els 4 milions que realment demana Ossa pels exercicis del 2011, 2012 i 2013, es podrien interpretar com acumulables anualment, quan realment es tracta d'una xifra única per cobrir les necessitats de finançament d'aquest trienni.

Ossa preveu facturar uns 10 milions d'euros aquest 2011, 23 milions el 2012 i 25 milions el 2013.

Joan Gurt ha dit que no podia explicar quines dues autonomies i regió estrangera eren les que s'havien ofert per ajudar a la firma, perquè els contactes estaven sotmesos a una 'clàusula de confidencialitat' de les dues parts.

En relació amb les dificultats que ha acumulat l'empresa durant aquest últim any per cobrir les necessitats de finançament del trienni pròxim, Joan Gurt ha explicat que una de les entitats financeres privades que va rebutjar l'operació ha estat el Banc Santander.