Segons explica Sotheby's en el catàleg de l'obra, malgrat que Rubinstein va ser una pionera de la seva època i una empresària que va assolir un èxit inimaginable fins llavors per a una dona, la magnat preferia que es dirigissin a ella pel seu títol nobiliari i va adoptar el cognom del seu marit georgià. Aquesta dualitat de personalitat va inspirar Dalí per al títol de l'obra 'La princesa Arthchild Gourielli-Helena Rubinstein'.
La pintura s'inspira en el mite d'Andròmeda i, com és habitual en els quadres de l'artista, conté un matís eròtic, suggerit per les petites figures de Venus i Cupido en les roques de baix del quadre.
Dalí va conèixer Rubinstein durant la dècada del anys trenta, i l'empresària va formar part de l'elit que va donar la benvinguda a l'artista quan va arribar a Nova York el 1940. El 1942, Helena Rubinstein va encarregar al pintor català tres grans murals per decorar el menjador del seu apartament de tres pisos i 36 habitacions, a Park Avenue de Manhattan.
Un any més tard, Salvador Dalí va pintar aquest quadre. A diferència d'altres encàrrecs de retrats típics, la cara de Rubinstein només ocupa una petita porció de la tela - una al·lusió dins la composició que, potser, buscava representar el paper de l'empresària com a pedra angular d'una indústria molt potent.
Rubinstein tenia 73 anys quan Dalí va fer la pintura, però l'artista va fer una representació d'ella més jove, en un retrat que recorda la imatge de la seva pròpia dona, Gala. Aquesta tria reforça l'estil surrealista de l'artista en un retrat no literal, que es basa en el simbolisme i en els efectes atmosfèrics per transmetre informació sobre la persona que era Helena Rubinstein. D'aquesta manera, i segons Sotheby's, la joventut de Rubenstein al quadre representa la immortalitat del seu personatge, així com els èxits d'una pionera dels cosmètics.
El quadre 'La Princesa Arthchild Gourielli-Helena Rubinstein' va ser pintat durant el període en què Dalí va afirmar haver descobert per primera vegada a la vida la veritable manera de pintar. Un període en què l'artista utilitzava tonalitats més subtils que en els seus quadres anteriors, que va donar una lluminositat i precisió al retrat pròpies de les obres mestres del Renaixement.
La pintura s'inspira en el mite d'Andròmeda i, com és habitual en els quadres de l'artista, conté un matís eròtic, suggerit per les petites figures de Venus i Cupido en les roques de baix del quadre.
Dalí va conèixer Rubinstein durant la dècada del anys trenta, i l'empresària va formar part de l'elit que va donar la benvinguda a l'artista quan va arribar a Nova York el 1940. El 1942, Helena Rubinstein va encarregar al pintor català tres grans murals per decorar el menjador del seu apartament de tres pisos i 36 habitacions, a Park Avenue de Manhattan.
Un any més tard, Salvador Dalí va pintar aquest quadre. A diferència d'altres encàrrecs de retrats típics, la cara de Rubinstein només ocupa una petita porció de la tela - una al·lusió dins la composició que, potser, buscava representar el paper de l'empresària com a pedra angular d'una indústria molt potent.
Rubinstein tenia 73 anys quan Dalí va fer la pintura, però l'artista va fer una representació d'ella més jove, en un retrat que recorda la imatge de la seva pròpia dona, Gala. Aquesta tria reforça l'estil surrealista de l'artista en un retrat no literal, que es basa en el simbolisme i en els efectes atmosfèrics per transmetre informació sobre la persona que era Helena Rubinstein. D'aquesta manera, i segons Sotheby's, la joventut de Rubenstein al quadre representa la immortalitat del seu personatge, així com els èxits d'una pionera dels cosmètics.
El quadre 'La Princesa Arthchild Gourielli-Helena Rubinstein' va ser pintat durant el període en què Dalí va afirmar haver descobert per primera vegada a la vida la veritable manera de pintar. Un període en què l'artista utilitzava tonalitats més subtils que en els seus quadres anteriors, que va donar una lluminositat i precisió al retrat pròpies de les obres mestres del Renaixement.
