La vespa asiàtica ('vespa velutina') va arribar a Catalunya el 2012 quan es va detectar el primer exemplar a l'Alt Empordà. Des de llavors s'ha expandit ràpidament per bona part de Catalunya. A comarques gironines, s'ha estès per tot el territori.
Segons dades dels Apicultors Gironins Associats, l'any passat es van capturar amb trampes més de 7.000 reines a tot Catalunya, de les quals 761 eren a la Garrotxa. Els paranys es col·loquen entre el març i maig, moment en què les reines surten dels amagatalls per construir els nius primaris. Capturar una reina en aquest moment és clau perquè permet eliminar una futura colònia de 3.000 vespes. Segons els apicultors, passat aquest temps no té sentit capturar vespes perquè el niu ja està format.
L'agressivitat d'aquesta vespa cap a les preses està demostrada: decapita i desmembra les abelles comunes per aprofitar-ne el tòrax (on hi ha més proteïna) i alimentar les larves del seu niu. S'alimenta d'altres insectes i fruits però els ruscos dels apicultors són "com un supermercat" on es concentra amb abundància el seu menjar preferit, exclama el secretari de l'associació d'apicultors gironins, Carles López, que es mostra pessimista. "La batalla està perduda; no hi ha mitjans efectius per salvar les nostres abelles", afirma. Recorda que durant els primers anys d'afectació els esforços es van concentrar en detectar i destruir nius amb l'ajuda dels Agents Rurals. La situació actual, però, és molt pitjor amb una "afectació del 100%" a comarques gironines i àmbit metropolità. "Ja no s'està per erradicar-la sinó en frenar-la i controlar-la", afegeix. És per això, precisa, que els apicultors han deixat de banda la destrucció de nius i tots els esforços se centren en "defensar les seves abelles".
Evitar que entri als ruscs és el principal objectiu. Durant la primavera, els apicultors instal·len trampes amb líquids per capturar les vespes reines i a partir del juny, alguns ja han començat a instal·lar arpes elèctriques amb plaques solars per electrocutar les vespes quan van d'una caixa a l'altra i impedir així que entrin a les piqueres (l'entrada de les caixes). Plantar cara a la vespa representa temps i diners per als apicultors, però no fer-ho és encara pitjor. Segons López, si no s'evita l'entrada als nius la producció de mel pot caure fins a un 40%. Si la velutina arrasa una caixa, cal invertir 150 euros per comprar-ne una de nova amb més abelles.
Sense mel a la tardor i més costos de producció
Una de les conseqüències de l'expansió de la vespa és la pèrdua de la mel de tardor. Ho sap bé l'apicultor garrotxí Kilian Santpol, productor de Mel La Calma i Mel Picot. Té 300 caixes repartides en nou emplaçaments diferents. Des de la irrupció de la vespa, ja no produeixen mel a la tardor (sobretot d'arboç) que era molt valorada i representava un 20% del total de producció.
I el pitjor de tot és que tenen més baixes d'exemplars i unes abelles mal alimentades per passar l'hivern perquè durant vuit setmanes (de mitjans setembre a mitjans d'octubre) es queden dins les caixes per por. A més a més, el procés s'ha encarit perquè, a banda de la compra de material per defensar els abellars, també se'ls ha complicat la logística. Quan arriba la tardor, han de moure les caixes a la recerca d'altres punts amb menys pressió de la vespa. I això vol dir despesa de lloguer o compra de vehicles amb remolc i mà d'obra.
Aprendre a conviure amb les invasores
Des del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), l'ens que lidera la gestió de la problemàtica a nivell comarcal, admeten que gestionar-ho és "molt complex" i que cal controlar els danys i l'expansió de la vespa asiàtics. Des de la seva arribada es va crear un mapa de localització i quantificació de nius, i des de l'any passat la situació s'ha estabilitzat. Cada any hi ha variables diferents, com ara la pluja, però la sensació és d'una "certa tranquil·litat" després dels moments crítics i la preocupació que va generar la seva arribada, segons el director del SIGMA, Francesc Canalies. En un futur, confien que la mateixa naturalesa trobarà l'equilibri però de moment no hi ha depredadors clars.
La seguretat ciutadana és una de les prioritats. És per això que des del SIGMA estudien els nius localitzats en espais públics i avaluen el risc per a la població. Es tenen en compte aspectes com ara si és un lloc freqüentat, l'altura del niu i si es detecta durant l'expansió de la vespa (entre març i maig). Canalies admet que els recursos són "finits" i que només es retiren els nius quan hi ha un risc important per a les persones. Si es detecten a partir de la tardor, per exemple, no es treuen perquè els nius ja no estan actius i no es tornen a ocupar.
En el cas de finques privades, és responsabilitat dels propietaris a qui el SIGMA també assessora. Però i si tens un niu a prop de casa i no l'acaben traient? Això és el que els ha passat a uns veïns del barri de Bonavista d'Olot. El juny passat van alertar d'un niu en un arbre alt que queda just a tocar d'unes cases. "Va venir una noia del SIGMA i ens va dir que no podien fer res perquè era molt costós", explica l'Agustina, una veïna que tenia el niu a davant del seu pati. Admet que estaven preocupats perquè veien com estava ple de vespes i temien que els piquessin. La negativa de retirar-lo els ha generat molta frustració. En Pere, un altre veí del barri, comparteix aquesta sensació. "No sé per què ens diuen que els avisem si després no fan res", lamenta l'home. Explica que fins i tot un veí es va oferir per tirar-li un tret per destruir-lo i que des del SIGMA ho van desaconsellar categòricament. Abans d'actuar, diuen, cal assessorar-se bé. La bona notícia és que, un cop el niu queda deshabitat i destruït, ja no serà ocupat de nou.
On encara no han saltat les alarmes és al sector del turisme. Segons explica el president de Turisme Garrotxa, Eduard Llorà, la vespa asiàtica no ha tingut de moment cap impacte en aquest sector i afirmen no estar preocupats per la problemàtica.
Més investigació
Des del SIGMA consideren que cal aprendre a "conviure" amb aquesta espècie invasora i actuar amb "cautela i precaució" a l'hora de posar en marxa mètodes experimentals per reduir l'expansió de la velutina. "No en sabem prou dels ecosistemes i allò que podria semblar un bon mètode pot tenir conseqüències letals a altres espècies", adverteix Canalies. Per això, conclou, és bàsic destinar recursos a investigació.
Una opinió que comparteixen des de la Fundació Fauna, una entitat animalista garrotxina, que es refereix a la velutina com a una "espècie al·lòctona". Defensen que cal estudiar-ho a fons amb investigadors i que veurien bé si es trobés la manera de neutralitzar el procés de reproducció sempre i quan no afectés altres espècies. El seu president, David Serramitjana, creu que la Generalitat hauria de liderar les actuacions i no des de l'àmbit municipal. "És un tema que supera els municipis, és de país", afirma i afegeix que la capacitat econòmica d'un consistori és molt més limitat i hi ha el risc que no tots els ajuntaments hi puguin destinar els mateixos recursos per combatre-la.
Actualment hi ha un grup de treball format per tècnics de diferents departaments de la Generalitat així com del SIGMA i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que consensuen i avaluen les actuacions, com ara la protecció dels abellars.
La visió municipal del problema
El nou govern elegit a Olot el 26-M haurà d'afrontar aquest tema en coordinació amb el SIGMA. El regidor i cap de llista de JuntsxCat-Olot, Pep Berga, admet que és "complex" i que mantindran la prioritat de retirar els nius amb risc per a les persones. "No em consta que se n'hagin deixat de retirar per motius econòmics", afirma. I afegeix que, malgrat haver-se estabilitzat, cal estar atents a la problemàtica i mantenir la col·laboració ciutadana. D'altra banda, recorda que és un tema que lidera la Generalitat però que s'ha d'afrontar "entre tots".
El cap de llista del PSC, Josep Guix, creu que un ajuntament ha d'eliminar els nius dels espais públics i reclama una actuació "més dràstica" de la Generalitat amb més mitjans. "Ens hem quedat enrere, no s'hi han destinat recursos ni professionals que investiguin com atacar el problema", afirma. I alerta de la preocupant desaparició d'abelles que són la "riquesa màxima de la pol·linització" i diu que cal "defensar-les" amb els mitjans que facin falta.
Des de la CUP Olot proposen fer un seguiment i control de les espècies exòtiques i invasores conjuntament amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un ens que volen dotar també de més poder decisori sobre els projectes municipals. I des d'Olot en Comú Podem-En Comú Guanyem (OeCOECG) no fan cap proposta al respecte dins el programa però veuen bé la feina del SIGMA tot recordant que és un problema de país que s'ha d'afrontar amb totes les administracions.
La vespa asiàtica, un problema europeu
A Europa són conscients que la vespa asiàtica és un problema que no afecta només Espanya i Catalunya, sinó també Itàlia, França, Portugal i altres països i estats membres. El portaveu de la Comissió Europea, Enrico Brivio, recorda que es va estendre pel continent el 2005 "probablement amagada en productes xinesos" i des del 2016 que s'ha inclòs a la llista d'espècies invasores. Això significa que els estats membres han d'actuar contra aquesta espècie, sobretot en l'àmbit de "la detecció precoç i l'erradicació" perquè "no s'expandeixi més". En els darrers tres anys s'han notificat deteccions precoces de la vespa asiàtica al Regne Unit, Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya.
En el cas de Catalunya, des de Brussel·les són conscients que s'ha "estès àmpliament". Per això, han demanat a les autoritats espanyoles que aquest juny informin sobre la situació i les mesures a adoptar. I ja avisen que Espanya ha de disposar de "mesures de gestió efectives per minimitzar el seu impacte en la biodiversitat, els serveis relacionats amb els ecosistemes, així com la salut humana i l'economia". En aquest sentit, Brivio recorda que és un tema que competeix als estats membres i destaca programes amb fons europeus com el Life per mitigar els efectes negatius al medi i economia.
Des del lobby europeu dels apicultors BeeLife critiquen la falta "d'harmonització" dels països que ho combaten amb mètodes de control que haurien de ser més efectius i menys agressius. L'assessora científica d'aquesta organització, Noa Simón-Delso, denuncia males pràctiques. "S'estan utilitzant trampes que no són selectives i, en l'intent de controlar la vespa asiàtica, s'estan matant altres pol·linitzadors que són beneficioses", alerta.
D'altra banda, defensa que més que erradicació el que s'hauria de treballar és la part pràctica de la captura selectiva, la neutralització i l'eliminació dels nius "si és possible, sense utilitzar productes que puguin danyar la resta del medi ambient", diu l'experta. I això vol dir fer més investigació per veure com es desenvolupa en el context social i biològic europeu. Posa el cas de l'Àsia, on la població consumeix aquest insecte i als seus ecosistemes ja hi ha depredadors que ajuden a equilibrar la seva presència.
