La reparació del tram del passeig dels Griells malmès avança a molt bon ritme. L'actuació, amb un cost de 400.000 euros, es concreta en la construcció d'una escullera de 250 metres, aproximadament, i l'aportació de prop de 35.000 metres cúbics de sorra del dic del port de l'Estartit. Es preveu acabar l’obra abans del mes juny, perquè el passeig estigui plenament operatiu amb l’inici de la temporada turística. Els treballs es fan per la via d’urgència atès l’avançat estat de degradació en què es trobava el passeig.
Pel que fa a la desurbanització de la Pletera el Ministeri de Medi Ambient té el projecte pendent de licitació i el seu cost és de 2,8 milions d’euros. La previsió de l’Estat és donar continuïtat als treballs que s’estan fent a la zona a partir de finals d’any. Per la seva banda, Rufí s’ha mostrat esperançat que finalment es porti a terme el projecte de renaturalització de la Pletera i ha assenyalat que ara, més que mai, es justifica la seva necessitat atès que l’àmbit forma part del parc natural. El batlle ha recordat que el projecte ha estat “llargament esperat” i que la posició de l'Ajuntament d'eliminar la urbanització “va ser un encert”.
La Pletera està formada per un conjunt de llacunes costaneres i la maresma que les envolta, que alberguen un conjunt d’espècies i de comunitats vegetals de gran interès. La seva urbanització es va iniciar a final dels anys 80, la major part de la qual no es va consolidar, de manera que varen quedar només els carrers i serveis, sense cases en tres quartes parts de la superfície prevista. Com a conseqüència de l’elevat interès ecològic de la zona i pel fet que la major part de la urbanització no estava consolidada, l’Ajuntament va requalificar l’any 2002 els terrenys com a no urbanitzables.
La restauració pretén recuperar la funcionalitat ecològica perduda en l’espai. Les actuacions previstes inclouen la retirada del material de rebliment aportat i de runa fins a la recuperació de l’antiga cota del terreny; la retirada del passeig i la creació de noves llacunes; la retirada de les motes de contenció que impedeixen la correcta distribució de l’aigua durant les avingudes i, finalment, la recuperació de les espècies vegetals i animals característiques d’aquests ambients.
Pel que fa a la desurbanització de la Pletera el Ministeri de Medi Ambient té el projecte pendent de licitació i el seu cost és de 2,8 milions d’euros. La previsió de l’Estat és donar continuïtat als treballs que s’estan fent a la zona a partir de finals d’any. Per la seva banda, Rufí s’ha mostrat esperançat que finalment es porti a terme el projecte de renaturalització de la Pletera i ha assenyalat que ara, més que mai, es justifica la seva necessitat atès que l’àmbit forma part del parc natural. El batlle ha recordat que el projecte ha estat “llargament esperat” i que la posició de l'Ajuntament d'eliminar la urbanització “va ser un encert”.
La Pletera està formada per un conjunt de llacunes costaneres i la maresma que les envolta, que alberguen un conjunt d’espècies i de comunitats vegetals de gran interès. La seva urbanització es va iniciar a final dels anys 80, la major part de la qual no es va consolidar, de manera que varen quedar només els carrers i serveis, sense cases en tres quartes parts de la superfície prevista. Com a conseqüència de l’elevat interès ecològic de la zona i pel fet que la major part de la urbanització no estava consolidada, l’Ajuntament va requalificar l’any 2002 els terrenys com a no urbanitzables.
La restauració pretén recuperar la funcionalitat ecològica perduda en l’espai. Les actuacions previstes inclouen la retirada del material de rebliment aportat i de runa fins a la recuperació de l’antiga cota del terreny; la retirada del passeig i la creació de noves llacunes; la retirada de les motes de contenció que impedeixen la correcta distribució de l’aigua durant les avingudes i, finalment, la recuperació de les espècies vegetals i animals característiques d’aquests ambients.
Amb això es garanteix el correcte funcionament de l’ecosistema de la maresma, format per aigües salobres, que reben pulsos puntuals d’inundació durant els temporals de mar, seguits de llargs períodes de confinament, sense entrades d’aigua, durant els quals el nivell de l’aigua baixa i la salinitat augmenta.
El projecte també inclou la creació d’una xarxa d’itineraris amb plafons informatius, que permeti la visita de la zona compatible amb la conservació del valor ecològic de l’espai.
