Els alcaldables de Girona xoquen amb el projecte nacional i la gestió del turisme

Els partits també fixen la seguretat i l'habitatge com a principals reptes pendents

El procés independentista ha tornat a ser un dels temes de confrontació en un debat entre alcaldables a la ciutat de Girona. En aquest cas, es tracta del debat de Catalunya Ràdio que s'ha fet aquest dilluns a la tarda, a la sala de plens de l'Ajuntament de Girona. Les formacions constitucionalistes han acusat a l'actual alcaldessa, Marta Madrenas, d'haver-se convertit en una "'hooligan' de l'independentisme", tal com ha dit la candidata del PP, Concepció Veray.

De fet, Veray ha lamentat que Madrenas hagués permès que "diversos col·lectius hagin incomplert ordenances municipals" a l'hora de col·locar "simbologies que no ens representen a tots" en l'espai públic, en referència als llaços grocs que hi ha a Girona. L'alcaldable de Cs, Daniel Pamplona, també ha criticat la permissivitat de Madrenas en aquest sentit. A més, Pamplona ha promès que si la seva candidatura arriba al govern tornaran a canviar el nom de la plaça de l'u d'octubre per la de la Constitució.

L'alcaldable del PSC a la ciutat, Sílvia Paneque, ha descartat aquesta opció ja que la socialista ha afirmat que buscarà sempre "elements de consens". Tot i així, ha lamentat que es canviés el nom de la plaça de la Constitució perquè "podrien haver batejat qualsevol altra plaça o carrer amb el nom de l'U d'octubre".

Per la seva banda, les forces independentistes a l'oposició han aprofitat per reivindicar-se com una alternativa de govern a JxCat mantenint el seu compromís amb el projecte nacional. El candidat de Guanyem Girona, Lluc Salellas, ha apostat per un model on "el municipalisme agafi les regnes del projecte republicà". L'alcaldable d'ERC, Quim Ayats, ha denunciat "la falta de projecte" de ciutat del govern de Madrenas i ha recordat que "en molts ajuntaments han fet compatible la defensa dels drets republicans amb el govern pel conjunt de la ciutadania".

L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha afirmat que l'independentisme és "un motor de transformació" per a la ciutat i per això ha vinculat els dos projectes en un de sol. A més, ha rebatut l'incompliment de normatives a l'hora de col·locar llaços als carrers i mobiliari públic perquè ha preferit prioritzar "la defensa de les llibertats fonamentals" dels presos independentistes.

La gestió del turisme centra bona part del debat

Al llarg dels 90 minuts de debat, els candidats també han ocupat bona part del temps a parlar de les polítiques de turisme que haurà d'entomar el proper equip de govern local. En aquest sentit, Madrenas ha reivindicat haver potenciat un "turisme de qualitat" a la ciutat, "no de borratxera com en d'altres zones". De fet, la candidata de JxCat ha assenyalat l'augment del turisme com una de les claus en la "reducció de més del 40% de l'atur" a Girona.

Quim Ayats ha acusat a Madrenas d'haver "trencat l'equilibri entre veïns, estudiants i turistes" del Barri Vell. En la mateixa línia, Sílvia Paneque ha proposat revisar el "pla d'usos del Barri Vell" per tal d'actualitzar quin paper hi ha de jugar la mobilitat dels veïns, les zones de càrrega i descàrrega i les visites guiades o el nombre d'apartaments turístics.

Daniel Pamplona s'ha mostrat partidari de defensar el turisme a la ciutat "perquè moltes famílies en viuen". El candidat de Cs ha proposat projectar alguns camins més abandonats com "la ruta del calvari o el castell de Montjuïc" per diversificar el turisme a la ciutat. Per la seva banda, Concepció Veray ha apostat per "repartir els turistes per la ciutat" i, d'aquesta manera, "fer participar als barris en la postal".

El més contrari a la gestió del turisme ha estat el candidat que Guanyem Girona, Lluc Salellas, qui ha proposat "abandonar el monocultiu del turisme". Salellas ha posat sobre la taula la necessitat de treballar amb el conjunt de l'àrea urbana "per impulsar la indústria" de forma conjunta.

La seguretat i l'habitatge, els reptes pendents

La manca d'efectius en el cos de la Policia Municipal de Girona ha estat un element de consens per totes les formacions, tot i que no han coincidit en els motius que han portat a aquesta falta d'agents. Per una banda, Pamplona ha acusat al govern del PSOE d'haver "provocat un problema" en els cossos policials de tot l'estat espanyol per haver aprovat la llei que redueix l'edat de jubilació dels agents de cossos municipals.

Paneque ha acusat d'eliminar diversos projectes que fomenten la "policia de proximitat" com ara els agents de barri o el programa Escales Segures i això ha generat una sensació d'inseguretat. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha rebatut a Paneque que les seves acusacions eren "falses". De fet, Madrenas ha explicat que el govern ha convertit a "tots els agents de la Policia Municipal en agents de proximitat" en comptes dels set agents que hi havia abans. Per la seva banda, Veray ha posat sobre la taula la necessitat d fer "un pla de xoc" per eliminar "no la sensació d'inseguretat, sinó la inseguretat".

En matèria d'habitatge, Salellas ha garantit que si Guanyem arriba al govern local "el 30% de les noves promocions es destinaran a habitatge protegit". Ayats ha recordat que l'Ajuntament de Girona té "sol municipal" i per això ha anunciat que ERC vol construir habitatge protegit "de forma immediata".

Els pactes postelectorals

Sobre els possibles pactes postelectorals, la candidata del PP, Concepció Veray, ha dit que només arribaran a pactes amb aquelles formacions que respectin "la legalitat vigent" i la Constitució. Malgrat això, ha afirmat que això no exclou que puguin arribar a "acords puntuals" en projectes de ciutat.

En el mateix sentit s'ha pronunciat el candidat de Cs, Daniel Pamplona, que ha dit que no donaran suport als "separatistes" i que només pactaran amb el constitucionalisme. Per això, ha reptat a la candidata socialista, Sílvia Paneque, a dir públicament si estaran o no al seu costat.

La candidata de Junts per Girona, Marta Madrenas, ha dit que cal un govern fort per encarar els reptes que té la ciutat i que la seva "preferència" és Esquerra. Madrenas també ha dit que no veu possible un acord amb Guanyem Girona perquè són "els del no a tot". Malgrat això, ha recordat que han governat molts anys en minoria i que han demostrat que poden arribar a consensos.

Per la seva banda, Paneque ha insistit que els socialistes representen l'alternativa al govern actual. "Madrenas vol seguir a primera línia del projecte nacional i nosaltres pensem que això ens divideix", ha dit.

El candidat d'ERC, Quim Ayats, ha assegurat que pactaran amb aquells que estiguin a favor de sumar drets i de la llibertat d'expressió. "Hi ha grans projectes de ciutat que requereixen grans consensos", ha remarcat.

Finalment, Salellas s'ha situat com a "relleu" i ha dit que posaran sobre la taula de tots els partits un projecte "republicà, social i mediambiental" amb una mirada "llarga".

El "minut d'or" dels candidats

Al torn d'intervenció final, Veray ha afirmat que Girona necessita un canvi de govern "no només de manera de fer sinó de formes" i que els populars estan "preparats per liderar-lo".

El candidat de Cs s'ha postulat com el partit capaç de liderar un projecte per a una Girona "del segle XXI, moderna" i ha demanat el "vot útil" per al seu partit, "la veu del constitucionalisme".

Per la seva banda, Paneque ha assegurat que vol ser "l'alcaldessa de tots". "Girona va ser progressista i ara ens trobem sense rumb", ha dit. "Ens hi juguem la ciutat", ha afegit.

El candidat de Guanyem Girona, Lluc Salellas, ha afirmat que la formació que lidera tornarà "Girona a la seva gent" amb un programa que vol posar el dret a l'habitatge i els barris al centre de la seva política.

El cap de llista d'ERC, Quim Ayats, ha demanat el vot per una llista "renovada" però amb "experiència de govern" que busca impulsar la ciutat.

Finalment, Marta Madrenas ha dit que Junts per Girona seguirà afrontant els reptes que té la ciutat fent especial èmfasi en "la protecció de les persones, la dinamització econòmica, la qualitat de vida, la seguretat i la neteja". Madrenas ha insistit, però, que no abandonaran el "compromís amb el país" en el camí cap a la independència.