Les intenses pluges del mes de març, que van suposar que fins i tot el pantà de Susqueda vessés, van fer augmentar -i molt- el cabal del riu Ter. Durant tot el seu curs, l'aigua va arrossegar nombrosos troncs, canyes i deixalles que van quedar dipositades a la desembocadura.
Això ha suposat que a la zona de la Gola del Ter i a la platja de la Fonollera s'hi hagin acumulat fins a 4.000 metres cúbics de restes vegetals. Bàsicament, es tracta de canyes, troncs d'arbres de dimensió variada i altres fustes que s'estenen al llarg d'una hectàrea i mitja. A més, entre aquesta brossa, hi ha nombroses deixalles: taps de plàstic, vidres, bosses i papers. Fins i tot, l'aigua va arribar a arrossegar el cos d'un porc senglar.
Tota la zona de la Gola del Ter es troba dins l'àmbit de reserva natural parcial del parc del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Davant la proximitat de la Setmana Santa, època en què comencen a arribar turistes, s'ha decidit portar a terme una crema controlada de totes les restes vegetals per netejar la platja.
D'entrada, els operaris de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) retiren manualment les deixalles acumulades entre els troncs. Després, els tècnics del Servei de Prevenció d'Incendis de la Generalitat encenen les canyes i la fusta i controlen, amb l'ajuda d'una mànega de 200 metres, que el foc no se surti de mare.
Les cremes controlades es portaran a terme al llarg d'aquesta setmana, i s'espera enllestir tota l'operació aquest divendres. A l'hora d'eliminar les restes, també es compta amb la col·laboració dels Agents Rurals.
Abans d'encendre res, però, es comprova tant la humitat com el vent. Aquest matí, el primer indicador era del 45% i bufava un vent de component nord a una velocitat d'uns 3,5 metres per segon. Com concreta l'enginyer del Servei de Prevenció d'Incendis, Josep Àngel Terés, comprovar el vent és vital. De fet, ahir no es va poder cremar res perquè les ratxes de tramuntana eren massa fortes.
Deixar la cendra
La crema que s'està portant a terme a la platja és excepcional per dos motius. D'entrada, perquè es porta a terme dins el límit de reserva parcial del parc natural i, a més, perquè des del 15 de març ja no es permet encendre foc. "Tot i estar fora de temporada, una crema controlada era el més pertinent", concreta la tècnic del parc natural Mapi Carabús.
Com que és un espai protegit, tant a la platja com a les dunes no s'hi permet l'accés de cap vehicle motoritzat. "Això suposa que totes les tasques s'hagin de fer de manera manual; la crema és relativament senzilla, però cal vigilar amb confinar el foc i evitar que la gent entri dins el perímetre", explica Josep Àngel Terés.
Un cop les canyes i els troncs s'han cremat, la cendra es deixa a la platja perquè la pluja o el vent se l'enduguin. "Els propers episodis meteorològics digeriran les cendres", concreta l'enginyer. Els troncs més grossos, però, es tornen a reapilar i es cremen de nou.
Mantenir el sistema dunar
De totes maneres, una part de les canyes i de les fustes -aquelles que es troben més a tocar de les dunes- no es trauran. La intenció és que la sorra les cobreixi i ajudin a recuperar l'ecosistema de la zona. "El temporal de llevant del 2008 va canviar la fisonomia de la badia de l'Estartit i Torroella, i des d'aleshores estem treballant per evitar la regressió de la platja i mantenir els perfils dunars de la zona", conclou Carabús.
Això ha suposat que a la zona de la Gola del Ter i a la platja de la Fonollera s'hi hagin acumulat fins a 4.000 metres cúbics de restes vegetals. Bàsicament, es tracta de canyes, troncs d'arbres de dimensió variada i altres fustes que s'estenen al llarg d'una hectàrea i mitja. A més, entre aquesta brossa, hi ha nombroses deixalles: taps de plàstic, vidres, bosses i papers. Fins i tot, l'aigua va arribar a arrossegar el cos d'un porc senglar.
Tota la zona de la Gola del Ter es troba dins l'àmbit de reserva natural parcial del parc del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Davant la proximitat de la Setmana Santa, època en què comencen a arribar turistes, s'ha decidit portar a terme una crema controlada de totes les restes vegetals per netejar la platja.
D'entrada, els operaris de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) retiren manualment les deixalles acumulades entre els troncs. Després, els tècnics del Servei de Prevenció d'Incendis de la Generalitat encenen les canyes i la fusta i controlen, amb l'ajuda d'una mànega de 200 metres, que el foc no se surti de mare.
Les cremes controlades es portaran a terme al llarg d'aquesta setmana, i s'espera enllestir tota l'operació aquest divendres. A l'hora d'eliminar les restes, també es compta amb la col·laboració dels Agents Rurals.
Abans d'encendre res, però, es comprova tant la humitat com el vent. Aquest matí, el primer indicador era del 45% i bufava un vent de component nord a una velocitat d'uns 3,5 metres per segon. Com concreta l'enginyer del Servei de Prevenció d'Incendis, Josep Àngel Terés, comprovar el vent és vital. De fet, ahir no es va poder cremar res perquè les ratxes de tramuntana eren massa fortes.
Deixar la cendra
La crema que s'està portant a terme a la platja és excepcional per dos motius. D'entrada, perquè es porta a terme dins el límit de reserva parcial del parc natural i, a més, perquè des del 15 de març ja no es permet encendre foc. "Tot i estar fora de temporada, una crema controlada era el més pertinent", concreta la tècnic del parc natural Mapi Carabús.
Com que és un espai protegit, tant a la platja com a les dunes no s'hi permet l'accés de cap vehicle motoritzat. "Això suposa que totes les tasques s'hagin de fer de manera manual; la crema és relativament senzilla, però cal vigilar amb confinar el foc i evitar que la gent entri dins el perímetre", explica Josep Àngel Terés.
Un cop les canyes i els troncs s'han cremat, la cendra es deixa a la platja perquè la pluja o el vent se l'enduguin. "Els propers episodis meteorològics digeriran les cendres", concreta l'enginyer. Els troncs més grossos, però, es tornen a reapilar i es cremen de nou.
Mantenir el sistema dunar
De totes maneres, una part de les canyes i de les fustes -aquelles que es troben més a tocar de les dunes- no es trauran. La intenció és que la sorra les cobreixi i ajudin a recuperar l'ecosistema de la zona. "El temporal de llevant del 2008 va canviar la fisonomia de la badia de l'Estartit i Torroella, i des d'aleshores estem treballant per evitar la regressió de la platja i mantenir els perfils dunars de la zona", conclou Carabús.
