Unes excavacions arqueològiques deixen al descobert restes ibèriques a Besalú

Les posteriors construccions de l'època medieval i moderna les han deixat en mal estat

La zona intervinguda pertany a la mateixa zona que ja es van portar a terme actuacions els anys 2007 i 2008. Les restes ara localitzades deixen al descobert vestigis d'època ibèrica i romana que haurien patit el creixement demogràfic de Besalú a partir del segle XII, moment en que la zona es va anar omplint de cases tot formant un barri d’extramurs organitzat en base a l’església de Sant Martí (s. XII dC.). Durant l’excavació han sortit a la llum restes de diversos murs i estructures compreses entre els segles XIV i XV que haurien format part de cases i edificis del citat barri.

Entre els segles XV i XVII la zona intervinguda va veure’s molt modificada per la construcció d’una muralla defensiva, que va aixecar-se tot aprofitant l’existència d’estructures medievals anteriors. Així doncs, durant aquests anys una part del que havia estat el barri de Capellada va quedar anul·lada per l’existència de la muralla i, probablement, d’un petit fossat defensiu.

Època moderna

Durant la Guerra del francès (1808-1814) la vila de Besalú, que mantenia encara vigent la seva importància estratègica i militar, va estar ocupada durant cinc anys per tropes de l’exèrcit francès. No obstant, durant la retirada, el general Habert va ordenar que es volés el recinte emmurallat, que va quedar totalment destruït. Així doncs, amb les muralles mig anorreades, aquesta zona de Besalú va perdre la seva funcionalitat defensiva.

És per això que l’espai es va atalussar amb murs de contenció, es va omplir amb grans abocaments de terra i s’hi va fer passar el traçat de la carretera que comunicava Besalú i Figueres (hi ha documentada una carretera Besalú- Figueres ja des d’època medieval, però en les intervencions del 2008 i 2011 només s’han trobat trams corresponents al segle XIX).

Finalment, amb la construcció a partir del 1863 del pont de Figueres, l’espai de l’antic barri de Capellada va anar perdent progressivament importància dins l’estructura urbana de la vila i va acabar convertida en una zona d’horts.