A mitjan gener, Duran i Lleida ja va reorganitzar l'estructura nacional del partit per tal d'apartar-ne els dirigents més nacionalistes. Completada aquesta reforma, a final de mes va voler repetir la jugada amb el nucli gironí, un dels pocs que obertament li han presentat batalla en la qüestió nacional. L'entorn de Duran i Lleida va trobar en Xevi Ribera el candidat ideal per a oposar-se a final de gener al llavors líder gironí dels democristians, Albert Riera.
Riera, davant del risc de fractura a Unió i de perjudicar les bones expectatives electorals de CiU, va anunciar a principi de febrer la seva renúncia a plantar cara per ser el número dos de Puigdemont. En un article al diari El Punt, Riera va explicar que prenia la decisió per 'evitar un conflicte que perjudiqui la candidatura' afirmant obertament que hi veia 'interessos conjunturals de partit difícils d'entendre'.
Però quan Duran i Lleida, la diputada Ribera i el propi Xevi Ribera ja veien pràcticament assolit el seu objectiu, una trucada de la Casa Reial espanyola va avortar-los els plans. 'Res de soroll en res que afecti la Fundació Príncep de Girona', va ser el missatge. Davant de tanta vehemència, Ribera va optar per retirar la seva candidatura i fins i tot va acceptar baixar una posició respecte a la llista de fa quatre anys, del sisè al setè.
Amb aquest pas enrere, Duran, la diputada Ribera i el propi Ribera van entendre que complaien la Casa Reial espanyola i van donar l'afer per liquidat. No es va entendre pas així des de la Zarzuela, que hauria tornat a insistir a Ribera que 'res de soroll' volia dir això, res de soroll. Per tant, havia de triar: si anava a la llista, no podia continuar com a a cap de gabinet de la Fundació Príncep de Girona. Davant la disjuntiva, Ribera hauria triat continuar vinculat a la fundació monàrquica i ahir va comunicar a Carles Puigdemont que renunciava a ocupar cap posició.
Ribera havia entrat a la fundació gràcies a l'exdirector, Arcadi Calzada. De fet, eren molts els que el consideraven la seva mà dreta, per bé que l'actual dirigent, Mònica Margarit, l'ha mantingut en el càrrec.
Plaça vacant
La renúncia de Ribera, totalment inesperada tant a CDC com a UDC, suposa un cop per al duranisme local. Ara, UDC-Girona haurà de proposar un nou candidat per a ocupar la vacant, amb el dubte de si l'entorn de Duran i Lleida ja està pensant en algun altre nom per imposar, o bé si serà la pròpia militància gironina la que podrà decidir lliurement qui és la persona més adient per a la llista.
La disjuntiva s'haurà de resoldre aviat, perquè la federació CiU té previst de validar el conjunt de la llista entre dilluns i dimarts vinent.
Riera, davant del risc de fractura a Unió i de perjudicar les bones expectatives electorals de CiU, va anunciar a principi de febrer la seva renúncia a plantar cara per ser el número dos de Puigdemont. En un article al diari El Punt, Riera va explicar que prenia la decisió per 'evitar un conflicte que perjudiqui la candidatura' afirmant obertament que hi veia 'interessos conjunturals de partit difícils d'entendre'.
Però quan Duran i Lleida, la diputada Ribera i el propi Xevi Ribera ja veien pràcticament assolit el seu objectiu, una trucada de la Casa Reial espanyola va avortar-los els plans. 'Res de soroll en res que afecti la Fundació Príncep de Girona', va ser el missatge. Davant de tanta vehemència, Ribera va optar per retirar la seva candidatura i fins i tot va acceptar baixar una posició respecte a la llista de fa quatre anys, del sisè al setè.
Amb aquest pas enrere, Duran, la diputada Ribera i el propi Ribera van entendre que complaien la Casa Reial espanyola i van donar l'afer per liquidat. No es va entendre pas així des de la Zarzuela, que hauria tornat a insistir a Ribera que 'res de soroll' volia dir això, res de soroll. Per tant, havia de triar: si anava a la llista, no podia continuar com a a cap de gabinet de la Fundació Príncep de Girona. Davant la disjuntiva, Ribera hauria triat continuar vinculat a la fundació monàrquica i ahir va comunicar a Carles Puigdemont que renunciava a ocupar cap posició.
Ribera havia entrat a la fundació gràcies a l'exdirector, Arcadi Calzada. De fet, eren molts els que el consideraven la seva mà dreta, per bé que l'actual dirigent, Mònica Margarit, l'ha mantingut en el càrrec.
Plaça vacant
La renúncia de Ribera, totalment inesperada tant a CDC com a UDC, suposa un cop per al duranisme local. Ara, UDC-Girona haurà de proposar un nou candidat per a ocupar la vacant, amb el dubte de si l'entorn de Duran i Lleida ja està pensant en algun altre nom per imposar, o bé si serà la pròpia militància gironina la que podrà decidir lliurement qui és la persona més adient per a la llista.
La disjuntiva s'haurà de resoldre aviat, perquè la federació CiU té previst de validar el conjunt de la llista entre dilluns i dimarts vinent.
