L'Audiència de Girona ha condemnat a presó permanent revisable i una pena de 12 anys l'home que va assassinar i agredir sexualment l'exparella a Girona. La sentència recull el veredicte del jurat popular, que va declarar provat que la nit del 26 de juliol del 2023 Antoni Mompart va esperar que la víctima tornés de treballar amagat al replà de casa seva i, quan entrava al domicili, la va abordar per l'esquena i la va deixar inconscient amb una clau d'arts marcials. Després, la va despullar i li va fer tocaments. Quan la víctima va començar a tornar en si, la va estrangular fins a la mort "per evitar ser denunciat i identificat". Abans de fugir, li va robar dues targetes. La sentència exposa que l'acusat estava "obsessionat" amb la víctima.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona recull el veredicte del jurat popular, que va declarar Antoni Mompart culpable dels tres delictes. Després de la lectura del veredicte, el fiscal Enrique Barata va sol·licitar presó permanent revisable per l'assassinat i 13 anys més per l'agressió sexual i el robatori. L'acusació particular, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod en nom de la mare de la víctima, i les populars que representaven la Generalitat i l'Ajuntament de Girona, es van adherir a la petició del fiscal.
La magistrada presidenta del tribunal del jurat, Sonia Losada, li imposa presó permanent revisable per l'assassinat amb traïdoria, comès per ocultar l'agressió sexual, amb l'agreujant de disfressa i l'atenuant simple de confessió. Pel delicte d'agressió sexual amb l'agreujant de disfressa, la sentència el condemna a 9 anys de presó (un menys dels que sol·licitaven les acusacions) i, pel delicte de robatori amb violència en casa habitada amb l'atenuant molt qualificada de confessió i l'agreujant de disfressa, la pena és de 3 anys de presó.
A més, l'Audiència imposa a Mompart 10 anys de llibertat vigilada i li prohibeix acostar-se a menys de 500 metres i comunicar-se amb mare de la víctima durant 10 anys. En concepte de responsabilitat civil, l'acusat haurà de pagar una indemnització global de 339.000 euros (200.000 per a la mare de la noia, 130.000 per al pare i els 9.000 restants per a la parella que tenia en el moment del crim).
La sentència recull el veredicte del jurat popular, que va considerar provat que la nit del 26 de juliol la víctima, de 26 anys, va tornar de treballar a acompanyada de la seva mare. Es van acomiadar al portal de l'edifici i la noia va pujar sola fins al seu pis. L'acusat l'esperava amagat darrere la porta. Duia, a més, una caputxa i es va tapar la cara amb una mascareta amb l'objectiu "d'evitar ser reconegut" i "buscant la seva impunitat".
Quan la noia va obrir la porta de casa, l'acusat la va abordar "de manera sorprenent i inesperada", la va agafar per l'esquena i la va empènyer cap a dins del domicili. La sentència subratlla que la víctima estava "desprevinguda i confiada" perquè es trobava entrant al seu edifici i que l'atac va anul·lar qualsevol capacitat de reacció i defensa.
Un cop al rebedor, Mompart li va aplicar una clau d'arts marcials coneguda com a 'mataleón', pressionant-li el coll fins a fer-li perdre el coneixement. La sentència recull que, amb la víctima inconscient però encara viva, l'acusat la va arrossegar fins a l'habitació, la va despullar parcialment, li va lligar les mans a l'esquena i li va fer tocaments als pits.
Quan la noia va començar a recuperar el coneixement, l'acusat la va estrangular fins a la mort. La sentència, tal com va declarar provat el jurat popular, assenyala que la va matar per "evitar ser denunciat o identificat" després d'haver-la agredit sexualment.
Abans de marxar, l'acusat va registrar els calaixos del domicili i la bossa de la víctima i es va endur dues targetes bancàries. Les targetes es van trobar posteriorment a l'habitació de l'acusat, a casa dels seus pares, un cop ell havia reconegut ser l'autor del crim.
Una "maldat superlativa"
En relació a l'assassinat, la sentència argumenta que concorren els requisits per imposar la presó permanent revisable perquè Mompart va matar la víctima després d'haver comès l'agressió sexual. La resolució qualifica l'assassinat com un acte "absolutament abjecte", d'una "maldat superlativa, gratuït i objectivament innecessari" i considera que evidencia l'"absoluta banalització de la vida humana" per part de l'acusat.
La magistrada dedica part dels fonaments jurídics a analitzar l'agressió sexual i precisa que, tot i que el jurat va identificar dues conductes diferenciades, jurídicament constitueixen un únic delicte. D'una banda, el fet que l'acusat despullés la víctima mentre estava inconscient i, de l'altra, els tocaments que li va fer després. La sentència subratlla que despullar una persona sense el seu consentiment ja atempta contra la seva llibertat per decidir amb qui vol compartir la seva nuesa. En aquest cas, però, la magistrada considera que les dues conductes estan relacionades en una mateixa "progressió criminal".
La sentència també avala que el jurat popular descartés l'alteració mental que plantejava la defensa. La magistrada recull els informes de les forenses, que van detectar "certs trets característics de l'espectre autista", però sense arribar a establir un diagnòstic clínic clar. Les especialistes van concloure que, en el moment dels fets, Mompart no presentava cap alteració de les capacitats cognitives ni volitives que li impedís comprendre el que feia.
A més, la resolució destaca que el crim va ser "premeditat" perquè l'acusat havia comprovat l'horari laboral de la noia, havia fet cerques a Google Maps de diferents adreces i havia pres precaucions per evitar ser reconegut. La sentència considera que aquests preparatius evidencien que Mompart va intentar controlar els aspectes de l'atac que el podien comprometre. I, de fet, va intentar desviar l'atenció enviant missatges a la noia tot i saber que ja no el podria contestar perquè l'havia assassinat.
"Obsessionat" amb la víctima
La sentència també posa el focus en la relació que havien mantingut acusat i víctima. Havien estat parella breument més de cinc anys abans del crim, fins que ella va decidir trencar la relació. Posteriorment, havien conviscut al pis de la noia, però van deixar de fer-ho entre l'octubre i el novembre del 2022. La magistrada recull que l'acusat tenia "una obsessió per la víctima", de caràcter sexual, que no va disminuir quan van deixar de viure junts, sinó que "anava creixent".
Tant el veredicte com la sentència subratllen que aquesta "obsessió" ha quedat acreditada amb les fotografies que els Mossos van trobar al mòbil i als discs durs del condemnat, algunes fetes d'amagat a la noia mentre era a casa seva i d'altres manipulades digitalment per simular que estava despullada.
La sentència subratlla que aquestes últimes imatges daten del maig del 2023, tan sols dos mesos abans del crim, i considera que evidencien la "cosificació" de la víctima per part de l'acusat i descriu el material localitzat als dispositius del processat com a "pertorbador".
La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La defensa de l'acusat, encapçalada pel lletrat Manel Mir, ja va anunciar que recorreria contra la resolució.
