La sentència considera provat que la dona, de 38 anys, va començar a tenir contraccions quan complia les 41 setmanes i tres dies de gestació. Com que també patia nàusees i es trobava malament, va decidir anar a l'hospital Sant Jaume d'Olot. Allà, la va atendre una llevadora que li va fer un registre cardiotocogràfic i la va enviar cap a casa perquè tot era normal. La llevadora li va dir que si tenia sagnat vaginal o contraccions freqüents, tornés.
El mateix dia, unes hores més tard, la dona va tornar a l'hospital perquè continuava el malestar i se seguia trobant malament. La van ingressar tota la nit i li van fer tres registres més. Al llarg de la nit, va vomitar en una ocasió i tenia nàusees i dolors. Els registres no revelaven 'cap senyal d'alarma' que, segons la sentència, indiqués 'que la gestació pogués estar en perill'. A primera hora del matí, el ginecòleg va examinar l'historial d'ingrés de la pacient i li va donar l'alta. La sentència ressalta que el doctor li va dir que tornés si tenia pèrdues.
El 7 d'abril la dona va tornar a l'hospital sense contraccions però amb mal aspecte. Les proves van revelar 'mort fetal intrauterina' i van diagnosticar que el fetus havia mort per infecció. La sentència ressalta que els registres practicats el dia 5 'no revelaven patiment fetal, sinó un estat reactiu i normal'.
Per aquest motiu, la sentència absolt els dos professionals acusats de lesions amb resultat de mort per mala praxis. El jutjat recull que els símptomes que patia la dona 'no poden considerar-se anormals o infreqüents en l'estat de gestació final que travessava l'embarassada'. Per això, considera que no hi havia manera de saber que el fetus moriria i tampoc hi havia cap argument per induir el part.
Al final del judici, el fiscal, que només acusava el ginecòleg, demanava que el condemnin a cinc mesos de presó, tres anys d'inhabilitació professional i a pagar 60.000 euros d'indemnització en matèria de responsabilitat civil. L'acusació particular, que representa el matrimoni, elevava la petició i demanava que els condemessin a un any de presó i tres d'inhabilitació cadascú i a pagar una indemnització de 140.000 euros. Finalment, els han absolt.
