Riera, a qui Duran li retreu la seva consciència i praxi independentista, va optar per fer un pas enrere quan va saber que el duranista Ribera estava disposat a disputar-li el càrrec, evitant així una guerra interna a UDC. Però el sector més sobiranista del partit, luny de donar-se per vençut, va pensar immediatament en Jordi Fàbrega, nacionalment distant de les tesis de Duran i Ribera, i enquadrat en un sector del partit amb importants suports en l'estructura nacional.
De fet, Fàbrega ja va ser regidor a l'Ajuntament de Girona entre 1987 i 1991, i ja havia de formar tàndem amb Puigdemont a les eleccions de fa quatre anys, però a última hora se'n va apartar per motius estrictament personals. Abans, com ara Riera, també havia xocat internament amb Duran per qüestions de país. I, com Riera, sempre havia generat simpaties a CDC, extrem a què no arribava Ribera.
La següent posició que ocuparà un militant d'UDC a les llistes definitives de CiU serà la sisena, que fa quatre anys va ser per a Ribera i que ara ocuparà Muradás. Per darrere seu, a la setena posició, s'hi trobarà Ribera, que hauria renunciat a presentar una llista alternativa a la de Fàbrega per pressions diverses, sobretot relacionades amb la seva feina, segons fonts consultades per AraGirona.cat.
Ribera i Bohigas, tocats
Després de tot aquest intent de capgirar l'estructura d'UDC-Girona des de Barcelona, el regidor Xevi Ribera n'ha sortit tocat, veient-se forçat a frenar la seva voluntat d'encapçalar la formació i, a més, perdent una posició a la llista respecte fa quatre anys.
Però també, i sobretot, n'ha sortit malparada la diputada duranista Elena Ribera, qui hauria rebut l'encàrrec directe de Duran i Lleida d'acabar amb el front independentista gironí i no se n'hauria sortit, així com el president comarcal d'UDC, Jordi Bohigas.