La fiscal en cap de Girona ha arxivat la causa per desobediència, prevaricació i malversació de fons contra l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, en el referèndum de l'u d'octubre.
Martí ha celebrat aquest pas i ha destacat que és una mostra que "votar no pot ser delicte". Per l'alcalde, era "de calaix" que "donar la veu a la ciutadania" no pot comportar ni desobediència, ni prevaricació, ni malversació.
L'arxivament d'aquesta causa és un dels diferents casos que s'estan vivint els últims dies. A principis de març, l'alcaldessa de Montgat, que també tenia diligències obertes per la mateixa causa, va rebre la notificació de l'arxivament del cas. "Els casos precedents d'altres alcaldes ens feien pensar que això acabaria de la mateixa manera", ha reblat Martí.
Tot i així, el batlle de la capital de la Selva ha comparat l'arxivament de la causa amb el judici que s'està fent al Tribunal Suprem sobre la causa de l'1-O. Martí ha afirmat que el judici "despulla aquest Estat en què ens toca viure i posa en evidència les mancances a les quals estem sotmesos".
La fiscalia va obrir diligències contra Martí el 18 de setembre de 2017 per haver donat suport a la convocatòria del referèndum de l'u d'octubre, després que el Tribunal Constitucional (TC) l'hagués suspès cautelarment. L'alcalde va ser citat a declarar, però aquest va optar per no anar als jutjats.
La fiscalia de l'estat va obrir diligències contra prop d'un centenar d'alcaldes d'arreu de Catalunya per un fet similar. Ara, poc a poc, es van arxivant totes elles.
En aquest cas, la fiscalia ha justificat l’arxivament basant-se en dos criteris. D’una banda, ha detallat que quan Joan Martí va signar el decret de suport al referèndum, el Tribunal Constitucional encara no li havia notificat l’obligació “d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa” que animés la participació de l’1-O. De fet, el decret d’alcaldia donant suport al referèndum es va signar el 7 de setembre, mentre que la notificació va arribar el 12 de setembre.
Per això creu que el decret de suport a la llei del referèndum no es pot considerar desobediència. A més, qualifica aquest decret de “declaració intel·lectual o posicionament polític”, però en cap cas ho considera com a una “oposició oberta, tenaç i rebel al mandat judicial”.
D’altra banda, centrant-se en el dia del referèndum, la fiscal en cap de Girona ha determinat que al llarg de la investigació “cap dels testimonis han pogut aclarir com, quan, ni qui” va obrir el punt de votació a la capital de la Selva. Si bé és cert que els Mossos d’Esquadra van declarar haver vist l’alcalde en el col·legi de votació durant l’u d’octubre, ningú ha pogut confirmar si ell va ser el responsable de l’obertura del centre o no.
Entre d’altres coses, la fiscalia ha recordat que malgrat que l’escola Sant Salvador d’Horta -que va servir de punt de votació el dia del referèndum- és de titularitat municipal, aquesta està cedida al Departament d’Educació, que és qui té les competències educatives a Catalunya. Per això, la fiscalia entén que Joan Martí no tenia “autoritat per obrir o tancar el centre”.
Davant d’aquests dos arguments la fiscalia descarta la desobediència. Per aquest motiu també opta per no investigar els altres dos delictes -prevaricació i malversació- i procedeix a arxivar la causa.
