L'equip de govern de Salt, en un exercici de 'responsabilitat', no ha volgut deixar sense resposta les peticions que la ciutadania els va fer arribar el passat 22 de gener en forma de manifestació multitudinària sota el lema 'Volem viure a Salt en pau i bé'. Davant d'una població que exigia 'valentia' a l'hora de prendre decisions, segons ha recordat Pineda, el govern municipal ha presentat a tots els partits amb representació al consistori, i també a la taula de ciutadania, cinc propostes que persegueixen la unitat que reclama la gent. Ara romanen a l'espera de la resposta dels polítics i les entitats, tot i que l'equip de govern 'segueix treballant' i 'no esperant que baixi el Messies', ha volgut deixar clar el primer tinent d'alcalde, Joan Boada.
'Si la paraula ARU fa tanta por, doncs es treu'
En l'àrea d'urbanisme, el govern municipal insisteix que la transformació urbana, 'amb una incidència especial al centre del municipi', és una 'eina estratègica' per aconseguir una densitat poblacional 'més equilibrada'. Esponjar i crear nous espais públics 'amables'; construir equipaments socials i rehabilitar habitatges per a la millora de l'habitabilitat, són algunes de les propostes que recull el govern municipal. Afegeix que la solució ha de venir de construir 'un gran consens polític i social' a favor de la transformació urbanística dels barris degradats del municipi.
La proposta en matèria d'urbanisme de l'equip de govern, però, no es refereix en cap moment al projecte de l'Àrea de Renovació Urbana. 'Si la paraula ARU fa tanta por, doncs es treu', ha reflexionat Boada, afegint que 'en els primers passos no cal que ens encallem'. No obstant això, ha reiterat que ARU equival a esponjament. Per la seva part, Pineda ha lamentat que es tracta d'un projecte que 'encara no s'ha començat i ja s'està discutint'.
Davant el problema dels deutes comunitaris a les escales, l'equip de govern reflexiona que 'tan important com la transformació urbana, és treballar amb les comunitats de propietaris per mantenir la convivència i la cohesió social'. D'aquesta manera, actualment es treballa en l'àmbit dels deutes comunitaris, la mediació i l'assessorament jurídic al servei de les comunitats de propietaris. Per anar més lluny, però, el consistori proposa reclamar a la Generalitat els recursos necessaris per tal de mantenir i d'incrementar els serveis que ja s'estan oferint.
'No és una qüestió de solidaritat, sinó de responsabilitat'
Quant a l'àmbit de l'educació, l'Ajuntament fa una crida a liderar la creació d'una única zona d'escolarització de col·legis i d'instituts a tota l'àrea urbana de Girona, amb ràtings d'alumnes fills de famílies nouvingudes que arribin a un màxim del 50% i un mínim del 10% -una proposta que hauria d'anar acompanyada d'una xarxa d'autobusos per facilitar la mobilitat. Això permetria disminuir el nombre de nens de famílies immigrants a les escoles de Salt, on el ràtio de fills de nouvinguts se situa al voltant del 70%, i igualar la situació amb la de poblacions veïnes, que compten amb escoles on queden places vacants, ha reflexionat l'equip de govern.
En aquest sentit, el govern municipal ha argumentat que Salt ha estat solidària acollint pisos de protecció oficial -i per tant, atraient la població més pobra-, de manera que considera de justícia que ara els nens saltencs tinguin l'oportunitat d'estudiar en escoles amb un ensenyament de més qualitat.
En aquesta línia, el consistori argumenta que si se supera aquest ràtio del 50%, es dificulta la feina del professorat i es fa difícil mantenir la qualitat de l'ensenyança, així com transmetre valors, hàbits i normes compartits. D'altra banda, esgrimeix que l'alta concentració d'alumnes fills de famílies estrangeres provoca que els pares autòctons no vegin que hi hagi igualtat d'oportunitats i una educació de qualitat per als seus fills a Salt i, per tant, els escolaritzin a fora del municipi.
En conseqüència, el consistori reclama a les administracions que assegurin 'la igualtat d'oportunitats' i 'la bona qualitat educativa', perquè l'escola és 'una eina bàsica d'integració', i perquè això 'assegurarà la cohesió social a mig i llarg termini'. 'Aquest tema no és una qüestió de solidaritat, sinó de responsabilitat política de país', defensa l'equip de govern.
Defensa dels 'actius' de Salt
Les administracions estatals i de la Generalitat de Catalunya, a través dels diferents instruments de què disposen, 'han de garantir inversions' a Salt per generar ocupació i activitat econòmica, reclama l'Ajuntament en l'àmbit econòmic, afegint que la creació de llocs de treball és 'essencial per a la cohesió social'.
Així, el consistori considera que Salt, que 'tradicionalment i històricament ha tingut un paper solidari amb el conjunt de l'àrea urbana gironina', ara també ha de reivindicar un 'paper central com a eix econòmic territorial'. Argumenten que tenen 'actius importants' per fer-ho, com que el municipi té una sortida al peu del corredor mediterrani, a menys de 100 km de Barcelona i a menys de 60 km de la frontera francesa, o que Salt té en el seu planejament urbanística sòl industrial, comercial i de serveis de 'primera categoria' per tal d'acollir activitats i dinamitzar el teixit productiu municipi i del territori.
Reclamen la comissaria dels Mossos de Salt
Quant a seguretat, l'equip de govern remarca que tenir-la és una 'premissa necessària de qualsevol societat democràtica avançada', afegint que 'ningú no pot transgredir l'ordre per mitjà d'accions violentes amb l'objectiu de pressionar les institucions'.
En aquest sentit, el consistori reclama a la Generalitat i a la conselleria d'Interior que garanteixin l'ordre i la seguretat a Salt. Aquesta petició 'passa necessàriament' per tenir una major presència d'efectius policials 'de forma constant i permanent' al municipi. També reivindiquen l'acord signat amb la Generalitat el febrer del 2010 per construir la comissaria regional dels Mossos d'Esquadra a la població, que significaria tenir 600 agents més al municipi, i que seria la seu d'una comissaria de districte per a Salt.
Així, el consistori defensa que la comissaria de districte dels Mossos, juntament amb la nova comissaria de Policia Local -que s'està construint al carrer Pla-, cobriria tot l'eix est-oest de la ciutat. Hi hauria dos edificis de policia situats a una punta i l'altra de la població, fet que comportaria 'disposar d'un temps de resposta mínim davant de qualsevol urgència'. 'La sensació d'inseguretat es mitiga amb més policia', ha resumit Pineda.
Evitar el 'sentiment de frustració' en les víctimes dels delictes
En l'àmbit de la justícia, el govern municipal demana 'de forma urgent' que el Parlament i el Congrés modifiquen les lleis a favor de l'enduriment de les penes a reincidents per aconseguir una major seguretat ciutadana i, d'aquesta manera, 'que les víctimes no tinguin un sentiment de frustració per la laxitud de l'acció de la justícia'. Així, l'equip de govern proposa que el ple de l'Ajuntament aprovi una moció consensuada per tots els grups polítics, que serà traslladada al Parlament de Catalunya i al Congrés de diputats, per tal que prenguin la iniciativa parlamentària.
'Cal lluitar contra la impunitat d'aquells que reiteradament, amb petits delictes, converteixen la seguretat en un objectiu difícil d'assolir', remarca el consistori, que recorda que un número reduït de reincidents, a causa del funcionament actual del sistema legislatiu i judicial, acaba provocant 'una greu sensació d'inseguretat i desprotecció de la resta de ciutadans'. 'Aquest fet comporta frustració i sensació de d'impunitat als delinqüents', conclou.
'Ja no calen més diagnòstics, sinó passar a l'acció'
L'alcaldessa de Salt ha defensat aquestes propostes remarcant que 'ja no calen més diagnòstics, sinó passar a l'acció', tot i que també ha recordat que 'avui no és el primer dia que demanem més policia o més esponjament'. Pineda també ha fet una crida a la Generalitat perquè proporcioni un 'finançament estable' per fer front a l'augment de població que hi ha hagut al municipi en poc temps.
