La Regió Sanitària de Girona ha comptat amb el triple de sol·licituds de segones opinions mèdiques en només una dècada. El 2024 es va tancar l’any amb 150 peticions, mentre que el 2004 se’n van registrat 50. De tota manera, el 2023 n’hi va haver vuit més que l’últim any. En una dècada, la regió ha gestionat 1.118 casos de persones que demanaven una segona opinió mèdica.
La majoria de casos són per a diagnòstics i tractaments de càncer (376) i cirurgia ortopèdica amb risc de limitació funcional important (433). Girona és el segon territori de Catalunya que registra més peticions a l’any en aquest sentit, només per darrera de Barcelona.
El creixement de segones opinions mèdiques ha estat sostingut en el temps al llarg de l’última dècada a la Regió Sanitària de Girona. El 2004 se’n van comptabilitzar 50 i des d’aleshores, el volum ha anat creixent i el 2019 es van superar el centenar de peticions per primera vegada. El 2020 la pandèmia va provocar que aquesta xifra reculés fins a les 84 sol·licituds, però a partir d’aquí el 2021 es va recuperar la tendència a l’alça dels últims anys.
La segona opinió mèdica és una opció que tenen els pacients per contrastar el diagnòstic o el tractament inicial de la seva malaltia. Aquesta possibilitat millora la qualitat en la presa de decisions compartida entre pacients i professionals al mateix temps que permet a la gent tenir més coneixement i gestionar millor la seva salut dins del circuit d’atenció pública.
Les principals malalties que han motivat les segones opinions en el global de l’última dècada són les cirurgies ortopèdiques amb risc de limitació funcional important (433), seguit de càncers (376) i, a més distància, malalties degeneratives progressives del sistema nerviós central (70). Pel que fa a l’any passat, de les 150 sol·licituds registrades a Girona, la majoria corresponien a càncers malignes (57) i a cirurgies ortopèdiques amb risc de limitació funcional important (57), seguit de lluny per neurocirurgia (6) i cirurgia oftàlmica (6).
Per demanar una segona opinió mèdica el pacient ha d’omplir una sol·licitud i lliurar-la a la unitat d’atenció al ciutadà del centre on li hagin diagnosticat la malaltia o bé en una oficina de registre oficial. Per cada especialitat mèdica, el centre on és atès facilitarà una llista dels hospitals fora de la Regió Sanitària (majoritàriament hospitals terciaris de Barcelona) que poden oferir una segona opinió segons cada malaltia i el pacient n’haurà de triar un.
Un cop presentada la sol·licitud i, en cas que sigui acceptada, es poden produir dos escenaris diferents: o bé la confirmació del diagnòstic o tractament, o bé la proposta d’un diagnòstic o tractament diferent. En el primer cas, l’atenció se seguirà realitzant en el centre on ja s’atenia el pacient. En canvi, en la segona situació, el pacient podrà triar entre seguir rebent l’atenció en el seu centre o bé en el centre que ha fet el nou diagnòstic. En la gran majoria dels casos l’informe de segona opinió confirma el primer diagnòstic: d’entre les sol·licituds del 2024, el 90% dels informes van coincidir amb el diagnòstic o tractament.
El dret a la segona opinió mèdica està reconegut dins el sistema públic de salut de Catalunya a través del Decret 125/2027 de la Generalitat de Catalunya. Permet que qualsevol persona pugui sol·licitar una valoració clínica alternativa per part d’un equip diferent al que ha emès el diagnòstic inicial, sempre que la malaltia estigui inclosa en els supòsits de segona opinió. Els supòsits en què una persona pot demanar una segona opinió inclou: malaltia degenerativa progressiva del sistema nerviós central sense tractament curatiu; càncer maligne; cirurgia ortopèdica amb risc de limitació funcional important; neurocirurgia, cardiocirurgia, cirurgia vascular, cirurgia oftàlmica; trasplantament i malaltia minoritària.
