La menor investigada pel tall al TAV a Girona l'aniversari de l'1-O tampoc declara

L'atestat policial diu que es va asseura a les vies

Segona citació per les mobilitzacions durant l'aniversari de l'1-O a Girona. La setmana passada, el jutjat d'instrucció 4 va citar a declarar un activista per, suposadament, formar part del grup de manifestants que va entrar a la seu de la Generalitat i va despenjar la bandera espanyola. El jove va decidir desobeir i no va comparèixer al jutjat, que va dictar ordre de detenció.

Aquest matí, una menor estava citada a declarar al Palau de Justícia de Girona investigada per un suposat delicte de desordres públics. En aquest cas, perquè la policia espanyola la va identificar com una de les activistes que van participar en el tall del TAV. La menor, Bruna Ruhí, s'ha acollit al seu dret a no declarar davant la fiscalia de menors.

Segons fonts del cas, l'atestat policial basat en imatges de l'estació, apunten que va ser una de les activistes que es van asseure a les vies per interrompre el trànsit ferroviari.

Una quarantena de persones, sobretot del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), s'han concentrat a les portes del Palau de Justícia per recolzar la menor. Els Mossos d'Esquadra han muntat un dispositiu a les portes de l'edifici judicial.

A la sortida, Ruhí –assistida per l'advocada Montserrat Vinyets- ha explicat que ha decidit no declarar perquè l'acció de l'1 d'octubre del 2018 va ser una "protesta totalment legítima". També ha denunciat que hi ha una "persecució" contra 21 persones: "Està clar que es persegueix un moviment".

El jutjat d'instrucció 4 de Girona ha citat a declarar aquest divendres 19 activistes més investigats pel tall del TAV. Hi ha els 16 detinguts per la policia espanyola el 16 de gener, entre els quals hi ha els alcaldes de la CUP de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, i de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, i el fotoperiodista Carles Palacio.

La defensa dels arrestats està ultimant una querella contra la policia espanyola per detenció il·legal i lesions. Sostenen que les detencions es van fer "sense respectar" els requisits legals perquè no era un cas de delicte flagrant ni hi havia "cap motiu" per pensar que els investigats no compareixerien a una citació. També al·leguen que entre els detinguts hi ha dos electes, fàcilment localitzables com a càrrecs públics.