Fins ara, Unió a Girona ha mostrat desacomplexadament el seu sentiment independentista, en clara oposició a les tesis d'entesa amb Espanya propugnades per Josep Antoni Duran i Lleida: des de tenir penjada l'estelada al balcó de la seu a donar suport a la consulta popular sobre la independència o a presentar un parell de ponències marcadament sobiranistes al darrer congrés del partit, l'any 2008.
Fa uns dies, Duran i Lleida ja va reorganitzar l'estructura del partit per tal d'apartar-ne els dirigents més nacionalment conscients. Ara voldria fer el mateix amb el nucli gironí, un dels pocs que obertament li han presentat batalla en la qüestió nacional. En aquest context, Elena Ribera hauria assumit l'encàrrec de desbancar Riera de la llista de Puigdemont, tot i que el dirigent convergent ja ha dit en més d'una ocasió que compta amb ell com a número 2.
De fet, la majoria d'enquestes apunten que el tàndem Puigdemont-Riera ho té tot de cara per a arrabassar l'alcaldia al PSC després de 32 anys de govern a la ciutat. La crisi que ara vol encetar Ribera, i que com a màxim s'haurà d'aclarir en l'assemblea interna del partit de l'11 de febrer, podria fer trontollar aquestes previsions.
Xavier Ribera va entrar a la fundació monàrquica gràcies a l'exdirector, Arcadi Calzada. De fet, són molts els que el consideraven la seva mà dreta, per bé que Mònica Margarit l'ha mantingut en el càrrec.
Girona, la clau de volta
Els sectors sobiranistes d'Unió temen que si Duran guanya la batalla de Girona, es veurà amb forces suficients per anul·lar d'altres nuclis que tampoc comparteixen el seu marc nacional, com pot ser, per exemple, el de Granollers, que també va donar suport explícit a la consulta independentista penjant una gran pancarta al balcó de la seva seu.
