Els ciutadans a 45 minuts de Girona gasten 487 MEUR l'any en compres a la ciutat

L'anàlisi encarregat per l'ajuntament afirma que la capital desperta "gran atracció" comercial

Un estudi encarregat per l'Ajuntament de Girona a l'empresa RGB Consulting Group revela que els comerços de la ciutat i l'Espai Gironès atrauen el 31% de la despesa anual que fan els habitants de l'àrea situada a una distància màxima de 45 minuts.

En xifres, això es tradueix en una atracció de compres per valor de 487 milions d'euros (MEUR) l'any. L'anàlisi, que valora l'estat de salut del comerç a Girona, sosté que la ciutat desperta una "gran atracció" comercial, sobretot per la varietat de serveis i restauració, la qualitat dels productes i l'entorn.

I assenyala que hi ha camí per recórrer per continuar posicionant Girona com a pol d'atracció comercial oferint una "experiència de visita" als compradors. L'estudi també detecta aspectes a millorar per als visitants, sobretot l'aparcament.

La investigació de mercats feta en el marc del Pla sectorial del comerç de Girona es basa en enquestes fetes a 400 residents tant de la ciutat com de la demarcació. L'estudi analitza els hàbits de compra per determinar quina atracció comercial té la capital.

Segons ha explicat el soci director de RBD Consulting Grup, Roger Gaspa, l'estudi inclou tant els 1.697 comerços de Girona com l'Espai Gironès (ubicat a Salt). Una de les conclusions de l'estudi és que atrau el 31% de la despesa diària dins les primeres tres àrees d'influència (les ubicades a una distància màxima de 45 minuts). Això suposa que cada anys atrau un total de 487 MEUR anual de despesa en compres.

A més, ampliant el radi fins als 60 minuts de distància, la facturació atreta ascendeix fins al 646 MEUR l'any. Gaspa assegura que això confirma que Girona és un pol d'atracció comercial no només per als seus veïns, sinó també per a aquells residents de la demarcació que sovint es traslladen a la capital per comprar, sobretot roba però també hi ha un alt percentatge de residents que hi van a buscar producte fresc i alimentació (un tipus de compres que habitualment es fan més en comerços de proximitat). Les xifres no inclouen la despesa fetes per turistes que venen de fora de la demarcació.

De fet, Girona atrau el 28% de la despesa en productes quotidians dels residents a un màxim de 45 minuts i un 35% de compres en equipament de la persona o per a la llar.

L'estudi també revela que els mercats de Girona (tant el mercat de la plaça del Lleó com el de la Devesa) són "actius singulars" que atrauen compradors. Un de cada quatre gironins compra habitual al mercat municipal i el 15% ho fan al mercat setmanal.

L'enquesta també ha servit per valorar què és el que els compradors valoren més de la ciutat. Segons Gasta, a diferència d'altres poblacions similars, els enquestats posen el focus en aspectes relacionats amb la varietat de serveis i restauració o l'entorn. Per això, considera que la ciutat ha de treballar en la línia d'oferir una "experiència de compra" generant lligams amb aspectes com la gastronomia o el patrimoni.

Millorar l'aparcament

A l'altra cara de la moneda hi ha els elements que els compradors creuen que s'han de millorar. Gaspa ha assenyalat que "suspèn" l'aparcament a la ciutat. "Si són residents que venen de fora de Girona és normal que es desplacin amb vehicle i necessitin llocs per aparcar", ha dit.

L'estudi també exposa que Girona és la quarta ciutat de Catalunya de més de 40.000 habitants amb uns ràtios comercials més alts perquè hi ha 16,82 establiments per cada 1.000 habitants. Tot i això, Gaspa subratlla que a la ciutat hi ha una "gran riquesa" de comerços emblemàtics i singulars que ajuda a sortir de la "homogeneïtzació" en l'oferta comercial que hi ha a altres ciutats. En concret, hi ha 150 establiments d'aquest tipus.

La regidora de Promoció Econòmica de Girona, Glòria Plana, ha afirmat que el pla de comerç marca les línies de treball per al futur. El pla fixa set grans línies estratègiques per treballar: la millora de la competitivitat (també de les compres per Internet), la promoció i la dinamització, la transformació digital del comerç, l'urbanisme comercial, l'accessibilitat i la millora sostenible en les compres, el comerç emblemàtic i singlar i les sinèrgies amb altres sectors.

Segons Plana, aquest pla completa el pla de turisme per treballar de forma transversal per continuar situant Girona com a destí, tant per a compres com per a visitants. "La situació fa ser molt optimista", ha conclòs la regidora.