La CUP ha presentat una moció a l'Ajuntament de Girona demanant que el consistori revoqui l'adhesió de la ciutat a la monarquia espanyola i al rei emèrit Joan Carles I. El text de la moció que la CUP ha entrat a l'Ajuntament recorda que l'adhesió de la ciutat a la figura de Joan Carles I i a la monarquia espanyola "com a successora legítima de la dictadura" es va aprovar "a l'empara de les lleis del Movimiento". L'escrit recull, literalment, les paraules que l'aleshores alcalde de Ribot va llegir al plenari aquell 28 de novembre del 1975.
En concret, la ciutat va aprovar adherir-se "a la persona i a la monarquia" de l'actual rei emèrit Joan Carles I i també va expressar "l'afecte i homenatge" de la ciutat a l'aleshores príncep Felip de Borbó. La CUP explica, a més, que a l'acta del ple –que es conserva a l'Arxiu de la ciutat- "hi consta que l'alcalde va acabar el seu discurs amb Visques a la monarquia que van ser respostes per aplaudiments".
Els cupaires subratllen que aquest acord "és clarament fruit d'una corporació municipal antidemocràtica" que no havia estat escollida per les urnes. "De fet, 43 anys després d'aquests fets i coincidint amb l'aniversari de la Constitució espanyola, a Catalunya la immensa majoria de la gent ja no dona suport ni a la figura de la monarquia espanyola ni tampoc a la Constitució", continua l'argumentari de la moció.
Defensa de la República
L'escrit també recull que, a l'actual ple de l'Ajuntament, "hi ha 22 regidors i regidores de 25 que han expressat en algun moment la seva defensa de la República" i que, sobretot a partir del referèndum, "la monarquia espanyola s'ha constituït en un dels baluards de les agressions als drets humans a Catalunya, ja sigui l'1 d'octubre o amb l'existència de presos i preses polítiques".
Per tot plegat, la CUP proposa al ple de Girona que revoqui els acords presos per l'Ajuntament aquell 28 de novembre del 1975, en què el consistori es va adherir a la persona de Joan Carles I i a la monarquia espanyola, i que "reprovi la seva actuació vers els drets humans, socials i col·lectius a Catalunya i al conjunt de pobles de l'Estat".
Per últim, la moció també demana a l'Ajuntament de Girona que reafirmi "el compromís del consistori amb la República catalana com un procés obert, inclusió i de futur per al poble de Catalunya". El text es votarà al ple ordinari del desembre, que se celebrarà el proper dilluns 10 de desembre.
