El sector de Llevant de Figueres es converteix en el primer ecobarri de Catalunya

L'equip redactor del projecte -Lluís Brau, Albert Cuchí, Salvador Rueda i Rafael Càceres- han pensat un barri des del punt de partida només en base a criteris sostenibles. Aquesta és la premissa del primer ecobarri de Catalunya que està previst que es desenvolupi a Figueres, en un sector d'unes 20 hectàrees situat entre la carretera de Roses i la via del tren i on, actualment, hi ha la depuradora. A més, el sector està pròxim del barri de la Marca de l'Ham, un dels més degradats de la ciutat. Aquesta zona no està connectada amb la ciutat i caldrà fer canvis en el planejament urbanístic per poder-hi urbanitzar el barri.

Malgrat encara no hi ha previsió de quan serà una realitat, aquest dimarts s'ha fet un pas més amb la presentació del projecte que han desenvolupat els quatre arquitectes. El conseller del ram, Francesc Baltasar, no s'ha perdut la presentació del projecte que està pensat íntegrament des de la perspectiva de la sostenibilitat, des del planejament inicial fins a la construcció dels edificis. I no només això, sinó que la prova pilot que es farà a Figueres servirà per exportar-se a d'altres zones de Catalunya que vulguin seguir amb la idea dels ecobarris.

Malgrat el projecte està en una fase inicial, ja es coneix que els carrers del nou barri estaran pensats per donar prioritat a les bicicletes i els vianants i que els cotxes només podran accedir als afores del barri però no al centre. L'accés al barri es farà pels carrers perifèrics i l'accés amb vehicle quedarà restringit als casos d'emergències o subministraments.

També es canvia la concepció de l'aparcament. Segons ha explicat Baltasar, desapareixen els aparcaments soterrats que tenen 'una gran despesa energètica' i els arquitectes opten per concentrar l'aparcament en certs blocs en superfície.

Pel que fa al tractament de l'energia, l'ecobarri planteja la racionalització de les instal·lacions mitjançant la centralització dels subministraments energètics als edificis, l'absència de calderes individuals i l'ús de sistemes energètics eficients com la cogeneració o la biomassa.

El concepte d'urbanisme ecològic influirà també en la orientació dels edificis per tal que pugui aprofitar al màxim els beneficis de la climatologia, ja sigui per condicionats tèrmics o de ventilació, entre d'altres. El projecte també recull el tractament específic de la recollida de residus amb un sistema de porta a porta, amb horari i punts de recollida en llocs estratègics

Les illes verdes és un altre dels elements que caracteritza el projecte. Dins d'aquestes els arquitectes plantegen que, fins i tot, hi pugui haver horts i petites reserves de sòl per a equipaments municipals de proximitat.

El conseller Baltasar ha remarcat la importància de tenir un projecte d'aquestes característiques que permet també impulsar la indústria d'energia renovables del país per tal que puguin tenir aplicacions dins el mateix territori. El conseller no ha volgut parlar de terminis. Sí ho ha fet l'alcalde, Santi Vila, que ha avançat que el ritme de creixement de Figueres permetria que els 1.800 habitatges que hi podria haver al sector s'ocupessin en vuit o deu anys. 'Estem parlant d'un projecte a un horitzó d'una dècada', ha afirmat.

El conseller ha defensat que apostar per la sostenibilitat no té perquè encarir el preu final dels habitatges. Malgrat dins el sector es farà una reserva de sòl del 40-50% per a habitatge protegit, el paper dels promotors privats serà decisiu per desenvolupar el barri. 'Fa tres anys hagués estat rotundament d'acord que viure en un barri així seria més car però la tecnologia avança tan ràpid que no té perquè ser-ho', ha manifestat Baltasar.