'Vida privada' de Josep M. de Sagarra arriba al Teatre Lliure en una versió musical

El lloretenc Xavier Albertí continua investigant noves formes escèniques i ho fa, en aquesta ocasió, amb un dels clàssics de la literatura catalana, Vida privada de Josep Maria de Sagarra. Albertí ha agafat el text de De Sagarra per donar-li un punt de vista més actual, i en una versió lliure, situar la novel·la en un escenari on actors i actrius combinen els diàlegs fidels al text amb el cant i el ball de temes produïts al Paral·lel de l'època. En total s'utilitzen vint temes que formen la banda sonora de la dècada dels vint i els trenta, l'època que va fer possible Vida privada.

Pere Arquillué i Imma Colomer protagonitzen l'obra i comparteixen repartiment amb Oriol Genís, Àurea Márquez, Alícia Pérez o Mont Plans. Tots han coincidit a dir que han hagut de treballar en maneres poc habituals per poder anar al ritme de la música i seguir el piano d'Efrem Garcia i la coreografia dissenyada per Roberto G. Alonso, però han reconegut que l'experiència valia la pena.

Vida privada musical arriba aquest dimecres al Teatre lliure de Barcelona, un espai, que pel director permet 'experimentar noves formes de sintaxi teatral' com ho és aquesta relectura de De Sagarra. Albertí dirigeix la primera de les dues obres que s'estrenen enguany per commemorar els cinquanta anys de la mort de Josep Maria de Sagarra.

Xavier Albertí considera que Josep Maria de Sagarra és un autor 'excepcional i extraordinari' però creu que hi ha gent que 'el qüestiona' i per això, és bo que les noves generacions el coneguin, 'tenyit' de noves mirades de generacions diverses'. Per Albertí, 'hi ha gent que li fa pagar coses que no són justes de pagar' i que tenen únicament relació amb la seva biografia. Per això, ha tingut interès en donar-li aquesta nova dimensió teatral a una novel·la clàssica.

L'objectiu però 'era investigar amb la forma escènica' i treballar amb materials no teatrals, per trobar 'un espectacle que investiga la sintaxi'. Albertí reconeix que el seu teatre s'ha centrat en aquesta recerca d'elements sintàctics nous. És fidel però, al llenguatge de De Sagarra, com un dels 'grans tresors' de la literatura catalana. A banda, per Albertí, l'autor és un dels 'grans inventors' de la Barcelona literària. I és que 'Vida privada' és 'una autòpsia' dels nivells intergeneracionals que convivien a la ciutat durant aquella època.

Pel director de Vida privada l'obra és una 'reflexió antropològica' sobre la sexualitat per l'ésser humà', i tot i mostrar-ne una part més aviat masculina, també juga amb la sexualitat femenina i li dóna una 'dimensió metafísica' a la vegada que demostra que la pulsió entre l'eros i el tànatos no hi entén de classes socials. A més, per Albertí, és també una 'reflexió' dels mecanismes de poder per controlar les masses populars.

L'espectacle, doncs, conjuga en tres hores de durada, el text ui la música, en un muntatge polimorf que aprofita tots els racons i totes les possibilitats d'un escenari per transmetre el màxim d'informació possible. Tanmateix, per Albertí és un espectacle 'molt viu' i 'orquestrat' de manera que el públic del Lliure podrà entendre tota la seva dimensió. L'obra es podrà veure fins el 5 de desembre vinent.