El centre d’assessorament terapèutic UPHill de Girona ha elaborat una guia de prevenció d’addicions a les noves tecnologies, adreçada bàsicament al col·lectiu adolescent i pensada per difondre per mitjà de les escoles a través de xerrades als alumnes. El centre ha constatat un increment de demanda de tractaments en aquest àmbit i que cada dia hi ha més joves que en fan abús (en alguns d’ells això deriva en un malestar físic o psicològic important). Per aquest motiu ha optat per iniciar una nova línia adreçada a aturar des de les arrels aquesta problemàtica, que cada vegada és més gran. “Les xerrades es poden adreçar a les associacions de mares i pares d’alumnes i també als mateixos alumnes, per mitjà dels ajuntaments”, indica el director terapèutic d’UPHill, Xavier Valés.
A la guia s’explica que la Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix addició com una malaltia física i psicoemocional que es basa en la dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació. La persona afectada té una manca de control i sol abandonar o reduir la resta d’activitats o àrees de la seva vida. “L’addició és una malaltia progressiva en la qual a mesura que va passant el temps n’augmenten les seves conseqüències”, alerten el director terapèutic d’UPHill i la psicòloga del centre Yvonne Bommes. “Malgrat que les TIC ofereixen pluralitat de beneficis i poden ser un mitjà de gran utilitat, en alguns casos poden acabar resultant perjudicials si se’n fa un ús inadequat i ja no es veuen com un mitjà sinó com a finalitat”, destaquen els responsables del centre.
En un altre apartat de la guia es fa un èmfasi especial a Internet, videojocs, xarxes socials i mòbils, degut a la rellevància que tenen en el col·lectiu adolescent. S’alerta que les principals senyals d’alarma són la privació del son, deixadesa d’altres activitats importants i pensament constant sobre el consum, a més d’irritabilitat i aïllament. “L’addició a les noves tecnologies és un fenòmen molt recent de manera que no hi ha alarma social sobre l’ús d’aquests recursos”, es remarca. “Dur a terme programes preventius pot ser una bona eina per dotar el col·lectiu adolescent de la informació necessària per conèixer els riscos relacionats amb l’abús de les noves tecnologies, com es poden prevenir i a qui acudir en cas que es necessiti ajuda”, s’indica. “Una detecció ràpida es relaciona amb un millor pronòstic, ja que la conducta no està tant enquistada i els canvis es poden aconseguir amb major facilitat”, s’hi afegeix.
El tractament requereix un assessorament terapèutic, una fase de desintoxicació i adaptació i una tercera fase de deshabituació i canvi d’hàbits. La darrera fase és la de rehabilitació, incorporant activitats alternatives al consum i fomentant els factors de protecció. També cal un seguiment posterior de la persona afectada per evitar recaigudes.
El 69,8% dels menors d’entre 10 i 15 anys utilitza mòbil i el 91,3% fa servir habitualment l’ordinador, segons dades de l’INE. El centre alerta que cal diferenciar entre ús i abús i que no tothom és igual, ja que hi ha persones que es poden convertir més fàcilment en addictes que altres i que les noves tecnologies entre els menors s’han de fer servir sota la supervisió de les persones adultes. També es recorda que l’Organització Mundial de la Salut inclou l’addicció als videojocs per la propera actualització de la Classificació internacional de malalties i que a l’Estat espanyol s’ha aprovat una nova estratègia d’addicions en la qual s’afegeix per primera vegada les noves tecnologies i el joc.
