Troben un centenar d'objectes de fusta al jaciment neolític de la Draga de Banyoles

Així, el 20 de setembre passat va començar aquesta nova campanya d'excavacions a la Draga, que preveu allargar-se fins a principis de novembre, segons ha especificat Palomo. Amb un pressupost de 45.000 euros aquest any i una quinzena de persones treballant-hi -procedents d'arreu de l'Estat i també d'altres països-, les excavacions permeten dibuixar que aquest jaciment té 'una riquesa i una complexitat més elevats del que crèiem', ha apuntat Palomo.

L'objectiu d'aquest nou projecte és aconseguir un estudi complet de les roques sedimentàries estratificades d'aquest jaciment. També s'hi recuperen restes òssies de fauna domèstica i salvatge, restes de vegetals que cultivaven o recollien, a més d'objectes neolítics de fusta, ceràmica, os i pedra, que aniran a parar a la col·lecció del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles -igual que els que es van recuperar entre el 1990 i el 2005.

I tot i que en les campanyes anteriors ja s'havien trobat zones amb característiques similars, l'actual destaca per les dimensions del jaciment localitzat. Així mateix, els treballs d'ara també han tret a la llum que en aquesta zona hi va haver dues fases d'ocupació. La primera d'elles, del neolític antic, la protagonitzaren al voltant del 5.200 aC els primers agricultors i ramaders que s'establiren a Catalunya. D'altra banda, d'aquesta època s'han trobat pals de cabanes sòlides de fusta clavats al sediment lacustre.

En la darrera ocupació, en canvi, s'elaboraven cabanes diferents respecte a l'època anterior. Aíxí, d'aquesta última fase, per exemple, s'ha trobat una base feta de pedres de travertí -característiques de la zona-, i de moment queda oberta la hipòtesi que funcionessin com a part de l'estructura d'habitatges.

Únic a la Península

La Draga és l'únic jaciment neolític d'ambient lacustre de la Península Ibèrica, i és equiparable als poblats de la zona alpina europea però amb una cronologia més antiga, ja que es remunta al 5.300 - 5.200 aC. L'enorme quantitat de restes de fauna, vegetals i objectes de fusta que s'han trobat des del seu descobriment el 1990 han permès avançar en el coneixement que es tenia sobre les primeres societats neolítiques del mediterrani occidental.

De fet, el medi humit en què es troba el jaciment és el responsable que es pugui conservar bé la matèria orgànica. Per això s'han trobat nombrosos objectes de fusta que han format una 'col·lecció impressionant', ha subratllat Palomo. Per exemplificar la importància de les condicions humides de la Draga, el codirector de les excavacions ha reflexionat que si normalment troben només el tros de sílex, a aquí, a més a més, s'aconsegueix recuperar la fals. Així mateix, el fet de conservar objectes usats per l'home permet conèixer molt millor la manera com vivien. D'altra banda, a la Draga hi ha una gran quantitat de llavors de l'època, que es compten per 'desenes de milers', ha afegit Palomo.

Per la seva banda, l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, també ha emfatitzat la rellevància d'aquest jaciment, qualificant-lo com el del neolític més important de la Península i d'Europa, i l'únic excavat al continent al costat d'una zona humida. L'alcalde ha remarcat també que es reben sol·licituds d'arreu del món per visitar-lo i per venir-hi a excavar.

Un potencial arqueològic 'enorme'

El projecte iniciat el setembre passat preveu que durant tres anys s'excavi al jaciment, durant dos mesos cada any. A part, té un 'potencial enorme', ja que, per exemple, ara s'està treballant en 52 metres quadrats dels 8.000 que s'estima que hi ha al voltant de l'estany d'interès arqueològic.

La direcció científica d'aquest nou projecte d'excavacions a la Draga recau en el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), juntament amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UABA), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i l'empresa Arqueolític, amb seu a Banyoles.

Així mateix, el projecte està patrocinat per l'Ajuntament de Banyoles i el Departament de Cultura de la Generalitat, mitjançant un conveni. També hi col·laboren el MAC, el CASC, l'UAB i el CSIC.

Les excavacions a la Draga es van iniciar arran de les obres pels Jocs Olímpics en aquest sector. Un aficionat va trobar una peça de ceràmica, que es va constatar que pertanyia al neolític. I vint anys després s'ha aconseguit un jaciment 'ben conservat', ha valorat satisfet Palomo.