Aquest recurs es presenta estructurat en una base de dades, de manera que l’usuari pot accedir a la totalitat de les imatges però també cercar continguts determinats a partir de qualsevol criteri. Cada imatge es mostra juntament amb la fitxa descriptiva que conté totes les dades referides a l’autoria, la datació, la tècnica emprada, les publicacions de les quals en formen part i d’altres informacions recollides en un laboriós treball de documentació realitzat per Josep Maria Bragulat i dirigit per l’arxiver municipal Joan Boadas.
Temes
El conjunt d’imatges es pot estructurar temàticament en diferents grups, d’entre els quals en podem destacar les imatges del general Àlvarez de Castro, els episodis dels Setges de Girona o les imatges dedicades al protector de la ciutat, Sant Narcís.
Pel que fa al general Álvarez de Castro, un total de 17 imatges ens permeten constatar les diferents representacions que s’han fet del general al llarg d’aquest temps. Per conèixer la fidelitat dels retrats amb el seu model, podem comparar-los amb el retrat d’Ambroise Tardieu que va ser declarat "oficial" per l'Ajuntament de Girona, després d'un procés de recerca portat a terme pel secretari municipal i historiador Julián de Chía. De Chía va localitzar els quadres i gravats existents que foren mostrats a cinc veterans que havien conegut personalment Álvarez de Castro. Tots coincidiren que el bust de Tardieu era el més similar al rostre del general. L'Ajuntament de Girona, en la sessió municipal de 17 d'agost de 1868, acordà que: "se tenga como retrato auténtico el del Grál. Dn. Mariano Álvarez de Castro el qué se halla impreso en el gravado de Mr. Ambrosio Tardieu " (reg. 25).
Quant als Setges de Girona trobem diverses representacions d’escenes bèl·liques però també un conjunt d’imatges que mostren alguns espais de la ciutat després dels setges, durant l’ocupació napoleònica, les quals ens permeten identificar els diferents elements arquitectònics i comparar-los amb l’actualitat. Pel que fa pròpiament a les escenes bèl·liques podem destacar, per exemple, la que es troba en la publicació Atras el estrangero de Manuel Angelón i Broquetas (1831-1889), una de les poques que mostra amb tota la cruesa el sofriment dels assetjats (reg. 84). Altres imatges sobre el mateix tema són, per exemple, la publicada al volum primer de la Historia de la guerra de la Independencia en el antiguo Principado (1861) de Adolfo Blanch i Cortada, on es narra l’episodi de la recuperació de la torre de Sant Lluís (la seva forma és ideal) el 16 d’agost de 1808 (reg. 87).
Un altre conjunt destacat són les imatges que representen el patró de la ciutat. El 4 de juliol de 1808, després que el general Duhesme aixequés el primer setge de Girona, la Junta de la ciutat acordà nomenar Sant Narcís Generalíssim i Protector de la plaça. Es lliuraren al sant els distintius del càrrec: un bastó de comandament amb empunyadura d'or, una espasa amb empunyadura d'or cisellat i una faixa bellament brodada, elements que podem contemplar en alguns gravats anònims (reg. 10).
Autors
En relació als autors en coneixem la identitat de molts d’ells, donat que els gravats contenen gairebé sempre els noms dels qui els han realitzat. Sovint es troben per separat les atribucions del dibuixant, del gravador i de l’impressor. Del llarg nombre d’autors dels quals en tenim constància, en podem destacar els següents:
Gottfried Engelmann, impressor i un dels pioners de la litografia. Nascut a Mulhouse (Alsàcia), es traslladà el 1814 a Munic, on aprengué amb Alois Senefelder la llavors nova tècnica de la litografia. Tornat a França, obrí tallers a Mulhouse i París (1816), on executava encàrrecs de tot Europa. Va ser l’inventor de la cromolitografia, o litografia en color. Algunes de les litografies impreses en els tallers d’Engelmann representen escenes de la ciutat de Girona (reg. 28).
Bacler d’Albe (1761-1824), nascut a Saint-Pol-sur-Temoise, fill d’un antic militar que havia esdevingut cap de la posta d’Amiens. Estudià a Savoia, on aprengué a pintar i adquirí coneixement de Geografia. Quan tornà a França, en plena Revolució, s’allistà com voluntari a l’exèrcit (1 de maig de 1793). Es dedicà a la topografia militar, on excel·lí de tal manera que el setembre de 1804 era ja cap del Departament Topogràfic de l’Imperi. La seva carrera militar fou meteòrica. El 1809 rebé el títol de baró i el 1813 arribà a general de brigada. Bacler d’Albe formà part del cercle íntim de la cort napoleònica. Cada matí, a les 6, Napoleó comentava amb ell l’activitat militar i repassava el mapa del dia, activitat que es repetia entre les 7 i 8 de la tarda. Quan es desplaçava per supervisar la realització de mapes topogràfics dibuixava els llocs que interessaven l’emperador. Aquest seria el motiu que el portà a dibuixar la ciutat de Girona. Durant la Restauració, Bacler d’Albe va ser menystingut pels Borbons. Abandonà el servei actiu i es dedicà a la pintura i a la litografia, demostrant unes excepcionals qualitats artístiques (reg. 26).
El dibuixant Josep Puiggarí i Llobet (1821–1903), artista i historiador de l’art. Il·lustrà llibres com la Historia de Cataluña de Víctor Balaguer, i preparà durant molts anys una monumental Historia del traje que acabà restant inèdita (reg. 50).
El gravador, Tomás Carlos Capuz (1834–1899), nascut a València i format a la Real Academia de San Fernando de Madrid. Col·laborà en revistes il·lustrades com Semanario Pintoresco o La Ilustración Española y Americana. També il·lustrà llibres. Tot i ser considerat un dels millors gravadors del seu temps caigué en la misèria, veient-se obligat a passar la vellesa a l’asil de les Hermanitas de los Pobres de Madrid (reg. 68).
El gravador, Bernardo Rico y Ortega (1825–1894), nascut a El Escorial i format a Madrid. Fou dibuixant, gravador i aquarel·lista. Treballà a diverses revistes il·lustrades arribant a ser director artístic de La Ilustración Española y Americana. Introduí moderns sistemes de treball procedents de les revistes europees, aconseguint alguns dels millors gravats del segle XIX espanyol. Va ser condecorat amb l’Encomienda de Isabel la Católica el 1883 (reg. 76).
El dibuixant Vicente Urrabieta, un dels grans dibuixants del segle XIX espanyol. Es troben dibuixos seus a les revistes La Academia, La Ilustración, El Artista, El Museo Universal, etc. Il·lustrà també llibres d’història i novel·les de les quals en remarquem El doncel de don Enrique el Doliente de Larra, Litografías de la guerra de África o Historia de Cataluña de Víctor Balaguer (reg. 82).
El també dibuixant Josep Lluís Pellicer i Fenyé, nascut a Barcelona i format a la Llotja i al taller de Martí Alsina. Il·lustrà inicialment revistes satíriques com La campana de Gràcia o L’Esquella de la Torratxa, entre d’altres, passant després a col·laborar amb La Ilustración Española y Americana, on es féu famós per cobrir amb dibuixos del natural la guerra russo-turca de 1879. Il·lustrà llibres, com La leyenda del Cid o les Obras Completas de Campoamor, dissenyà cartells i es dedicà a la pintura (reg. 123).
Josep Serra i Pausas, un dels més grans creadors d’imatges per a revistes i llibres il·lustrats del segle XIX a Catalunya. La seva biografia resulta poc coneguda. Nasqué a Barcelona, en data indeterminada. El 1875, juntament amb Thomas, Joarizti i Mariazcurrena, fundà la Sociedad Heliográfica, destinada a la difusió del nous procediments del fotogravat. Més endavant col·laborà amb l’escriptor i periodista Alfred Opisso i Viñas, per a les obres del qual realitzà centenars d’il·lustracions. Quan Opisso passà a dirigir La Ilustración Ibérica es convertí en un dels seus principals col·laboradors. També practicà l’aquarel·la. Exemple d’aquesta tècnica és l’obra que es conserva al Museu d’Art de Girona i que representa la torre de Bell-lloc. A principis del segle XX dibuixà les cromolitografies de l’enciclopèdia de l’editorial Seguí. Es desconeix la data i el lloc de la seva mort (reg. 143).
El fotogravador Josep Thomas Bigas (?–1910), introductor a Catalunya, conjuntament amb Joarizti i Mariazcurrena, dels moderns sistemes de fotogravat, anomenat en aquells temps “gravat químic“. També introduí a Espanya el procediment del Paper-Ton, que permetia obtenir imatges barates, molt similars a les del gravat clàssic, i el perfeccionà fins a convertir-lo en un procediment de qualitat. També introduí les fototípies, els fotogravats-ploma i la tricromia. Treballà per a les editorials Espasa i Salvat i per a revistes com La Ilustració Catalana, Pèl & Ploma o Àlbum Salón (reg. 250).
Publicacions
Algunes de les imatges són exemptes però la majoria formen part d’alguna publicació. D’aquestes en podem destacar el llibre Voyage pittoresque & militaire en Espagne de Jean-Charles Langlois, publicat per fascicles entre 1826 i 1830. Langlois va ser militar de professió i participà a les campanyes d'Espanya i Rússia. Quan era tinent anà destinat a Catalunya, on romangué entre 1811 i 1813. El 1826 hi tornà en qualitat de civil, dibuixant els llocs i paisatges on s'havien produït les principals batalles de la guerra del Francès. Aquests dibuixos foren la base de la publicació. El 1849, ascendit a coronel, es retirà i es dedicà a pintar diorames, art en el qual aconseguí gran fama. Se'l coneixia com " el Coronel" o " el Coronel Pintor " (reg. 37).
Altres publicacions destacables són la Crónica de la Provincia de Gerona que formava part de la Crónica General de España, una col·lecció de monografies provincials editades inicialment per Aquiles Ronchi, sota la direcció de l’acadèmic de la Història Cayetano Rosell. El volum corresponent a Girona es publicà el 1865 i conegué una segona edició el 1866. L’autor era Narcís Blanch i Illa (1827–1874), cronista honorari de Girona des de 1864.
Un altre volum dedicat a la ciutat és l’obra Gerona de Benito Pérez Galdós, inclosa dins els Episodios Nacionales. Per documentar-se, Galdós residí vàries setmanes a Girona. El juny de 1874 acabà el relat, que es publica dins la primera sèrie dels Episodios Nacionales, llançada al mercat entre 1873 i 1879. El 1883 se’n va fer una edició de luxe, en 20 volums, molt il·lustrada de la qual en formen part alguns dels fotogravats d’aquest recull (reg. 123).
Un darrer exemple és Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1886–1887). Era la continuació de la Historia crítica, civil y eclesiástica de Cataluña (1876) d’ Antoni de Bofarull i Brocà (1821–1892). El llibre venia il·lustrat amb làmines, obra de Castelucho, i sobretot, Josep Serra i Pausas.
El web de l’SGDAP incorpora un recull d’imatges sobre la Guerra del Francès
Les obres son representatives de diferents tècniques d’estampació de la imatge
