D'ençà que els canals de Santa Margarida es van començar a construir als anys 70 no s'havia fet cap actuació de manteniment al sector fins ara. Tot i que l'any 1971 una empresa va obtenir la concessió de la bocana, la dels canals que s'havia de fer en una segona fase- mai es va arribar a produir.
El resultat ha estat una situació de buit durant dècades amb la conseqüent degradació del sector. Entre d'altres, el fons dels canals acumula embarcacions enfonsades, nombroses deixalles i, en alguns punts, l'acumulació de sorra dificulta enormement la navegació dels vaixells.
Ara fa un any i mig, la Generalitat va calcular que les obres de rehabilitació de la marina residencial costarien uns 60 milions d'euros (MEUR). La intenció era treure la concessió a concurs públic, però 'es va veure que era impossible que tirés endavant i una empresa se'n fes càrrec', ha explicat l'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana.
Per això, l'Ajuntament va decidir implicar-se en l'afer per evitar que la situació anés a més. I ara fa uns mesos, el consistori i el Departament de Política Territorial van arribar a un compromís per fer front a la situació d'abandonament i precarietat que patien els canals.
La retirada dels vaixells enfonsats, que s'ha començat a fer aquesta setmana, forma part de la primera fase dels treballs que es preveuen portar a terme al sector. En total, des d'ara i al llarg de tres setmanes, els operaris trauran de l'aigua setze embarcacions, la majoria de les quals es troben a les zones de Port Canadell (vuit) i el Canal Gran (set). L'últim vaixell es troba a l'espai del Port Rodó.
Deixadesa i dany mediambiental
El cost dels treballs, proper als 30.000 euros, el paga la Generalitat. 'Durant anys s'han acumulat molts vaixells enfonsats, amb tot el dany mediambiental i la deixadesa de l'espai que suposa', ha concretat Magda Casamitjana. A més de treure les embarcacions del fons, els operaris porten els vaixells en un altre indret de la marina residencial, on els desballesten.
Tot i tenir localitzades les embarcacions, però, aquestes no són les úniques restes que els operaris es troben quan bussegen al fons dels canals. També hi apareix molta brutícia acumulada, com restes de motors, parts de motos aquàtiques o fins i tot- carrets de supermercat. 'El que es pot s'enretira i també s'està fent un inventari del que hi ha; netejar tot el sector costarà, però hem de posar fil a l'agulla', concreta Casamitjana.
A més de la retirada i el desballestament dels vaixells, el compromís assolit amb la Generalitat també preveu dues actuacions de millora més. Es tracta de l'abalisament de tota la bocana d'accés als canals i del dragatge de tot el conjunt per evitar l'acumulació de sorra. De moment, però, per a aquestes dues actuacions de millora encara no hi ha terminis.
Un cop s'acabin aquestes millores, l'Ajuntament de Roses preveu consensuar amb la Generalitat i els veïns el sistema de concessió dels canals que posi punt final a la situació de deixadesa actual. 'Creiem que ajuntament i propietaris ens hem d'entendre per posar fi a aquest deute històric', ha ressaltat Magda Casamitjana.
L'alcaldessa també ha explicat que el cost de retirada dels vaixells no repercutirà en els seus propietaris. 'Creiem que, ja que cap empresa s'ha fet càrrec dels canals, la concessió hi haurà serà que els veïns paguin els problemes a posteriori, i no de manera retroactiva', ha indicat Magda Casamitjana. I ha afegit: 'El futur dels canals de Santa Margarida comença ara'.
L'atermenament, de rerefons
A més de la deixadesa que acumulen els canals, la marina residencial de Santa Margarida també està afectada pel procés de delimitació pública que porta a terme l'Estat. L'alcaldessa de Roses ha recordat que el consistori ha presentat un contenciós per aquest afer a l'Audiència Nacional. 'La propietat i el dia a dia de les persones també és important', ha conclòs l'alcaldessa de Roses.
