Banyoles és un dels municipis catalans amb més símbols franquistes

La demarcació de Girona en suma 969 d'un total de 7.700 arreu de Catalunya

  • Monolit franquista al cementiri de Banyoles © AG
    Monolit franquista al cementiri de Banyoles © AG
  • Placa d'habitatge del carrer Pere Alsius de Banyoles © AG
    Placa d'habitatge del carrer Pere Alsius de Banyoles © AG
El Memorial Democràtic de la Generalitat, que correspon al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, ha censat 3.647 símbols franquistes a tot Catalunya. L’estudi, al que cal sumar al cens de simbologia franquista de Barcelona elaborat per l’Ajuntament, permet concloure que encara resten prop de 7.700 símbols franquistes a tot el país. D'aquests, Banyoles (Pla de l'Estany), destaca com un dels quatre municipis amb més símbols franquistes.
 
En la roda de premsa de presentació de l’estudi, aquest matí, el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, ha destacat que 'una democràcia no pot permetre que s’honorin els símbols feixistes en l’espai públic'. Per la seva banda, la històriadora i coordinadora del cens, Pilar Mateo, ha remarcat la voluntat de 'conèixer abans d’actuar' com a lema en l’elaboració de l’inventari amb l’objectiu d’identificar, senyalitzar i catalogar la simbologia franquista. Per fer-ho, Mateo ha destacat el treball 'exhaustiu i complet' d’inspecció del territori realitzat per un equip d’11 persones durant un any.
 
La historiadora de la Universitat Rovira i Virgili i membre del comitè d’experts que ha elaborat els criteris d’actuació, Montserrat Duch, ha dit que 'el cens ha volgut anar tan lluny com li ha permès l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica'.
 
El cens de simbologia, elaborat pel Memorial a través d’universitats de tot el país, és el primer d’aquestes característiques que rastreja tot Catalunya (excepte Barcelona ciutat), ja que fins ara l’estudi més extens era el que va elaborar l’ajuntament barceloní l’any 2005 sobre els símbols de la ciutat. El nou catàleg localitza, identifica i cataloga 3.647 mostres de simbologia franquista a l’espai públic català que, amb les prop de 4.000 plaques d’habitatge que restarien a Barcelona segons l’ajuntament, sumen prop de 7.700 símbols arreu del país.
 
La major part dels símbols localitzats en l’estudi (93%) són plaques d’habitatge, però cal destacar que encara resten 41 rètols de carrers i places, 38 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus vinculats directament al franquisme. El cens es pot consultar al web del Memorial Democràtic, un portal que permet buscar quina és l’empremta del franquisme a ciutats, comarques i demarcacions de tot Catalunya (també s’hi pot consultar l’estudi de l’Ajuntament de Barcelona).
 
Així, les demarcacions amb més simbologia franquista són Barcelona  (1372 + prop de 4.000 plaques d’habitatge a la ciutat comtal) i Girona (969). Les segueixen Lleida (544); Camp de Tarragona (478); Terres de l’Ebre (143); Catalunya Central (123) i Alt Pirineu i Aran (18). Sense comptar les plaques d’habitatge, els municipis amb més monuments, relleus, gravats..etc són Gandesa, Lleida, Tortosa, Banyoles i Figueres.
 
El cens localitza, identifica i cataloga símbols franquistes a l’espai públic de Catalunya i s’ha realitzat analitzant tots els municipis de més de 10.000 habitants i totes les capitals de comarca (sigui quina sigui la seva població). En total, s’han estudiat 185 municipis seleccionats segons criteris geogràfics, demogràfics i d’interès històric. En l’elaboració del cens, coordinat per la historiadora Pilar Mateo, han participat quatre universitat catalanes: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG); la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). També hi han col·laborat Adigsa (Departament de Medi Ambient i Habitatge), que ha participat en el finançament de l’estudi, i ajuntaments, arxius comarcals i municipals i entitats de tot el país, que han facilitat informació diversa.
 
A més d’ identificar els símbols franquistes que resten a Catalunya, l’objectiu de la Generalitat era establir uns criteris bàsics d’actuació per configurar una política pública sobre el tractament de la simbologia franquista. Per això, el Memorial Democràtic de la Generalitat ha encarregat a un grup d’experts un informe amb criteris generals i recomanacions d’actuació. L’estudi recomana, per exemple, la substitució de totes les plaques d’habitatge, la retirada de totes les plaques que senyalitzen carrers o places, la retirada de tots els relleus amb l’àliga imperial i la retirada, on en alguns casos la senyalització, dels monuments amb simbologia franquista. Amb aquests criteris d’actuació les administracions tindran més eines per aplicar la legislació actual referent a la memòria democràtica i a aquest tipus de símbols.
 
La Generalitat facilitarà les actuacions als ajuntaments a través de la convocatòria d’ajuts a la recuperació del patrimoni memorial (Memorial Democràtic) mentre Adigsa (Departament de Medi Ambient i Habitatge) ajuda les comunitats de propietaris que volen retirar gratuïtament les seves plaques d’habitatge amb el jou i les fletxes o altres símbols franquistes (a través d’Adigsa ja s’han retirat més de 2.800 plaques des de 2005). Qualsevol comunitat de propietaris que vulgui substituir la placa només ho ha de demanar a través del seu ajuntament.