El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, acompanyat del delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i del director dels Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat, Pere Saló, han donat a conèixer el balanç de residus municipals a la demarcació. L'any passat, es van generar
475.429 tones de residus municipals en total, un 2,99% més que l’any anterior. Això representa una mitjana d'1,76 quilos per habitant al dia (kg/hab/dia). Una dada superior a la mitjana catalana que és d'1,4 quilos per habitant per dia.
La comarca que genera més residus per càpita és el Baix Empordà, amb 832,67 kg/hab/any o, el que és el mateix, 2,28 kg/hab/dia. A l'altra cara de la moneda hi ha el Gironès, amb la comarca que menys residus genera. Concretament, 441,65 kg/hab/any o 1,21 kg/hab/dia. Només la Garrotxa, el Pla de l'Estany i el Gironès estan per sota de la mitjana catalana.
En el balanç també apareixen els índexs de recollida selectiva. La mitjana a tota la demarcació és del 31,46%. Per comarques, la Garrotxa és la que més separa els residus amb un 32%. Aquesta xifra indica el grau de separació de residus descomptant els impropis presents a cada fracció. Per contra, la Selva és la que registra un índex més baix, amb un 26,65%. La mitjana catalana és del 32%.
Per municipis, Vilablareix repeteix un any més i és el municipi gironí que més bé ho fa amb una recollida selectiva neta del 79%. També és el millor en la seva categoria de municipi semirural (entre 1.000 i 5.000). Aquest poble fa la recollida porta a porta i la combina amb un sistema de pagament per participació per incentivar econòmicament els veïns a separar els residus.
Pel que fa als municipis rurals (menys de 1.000 habitants), al capdavant hi ha Susqueda amb un 74,07%. El segueixen Celrà, com al municipi semiurbà (entre 5.000 i 15.000 habitants) amb millors xifres de recollida, un 62,9%, i Palafrugell com a municipi urbà (entre 15.000 i 60.000 habitants) amb un 37,3%. I en la categoria de ciutat (més de 60.000 habitants) Girona lidera el rànquing amb un índex del 38%.
L'objectiu de la Comissió Europea és que el 2020 els països membres facin almenys un 50% de reciclatge. Aquesta xifra augmenta 5 punts cada 5 anys, així que, al 2025, s’ha d’arribar a com a mínim al 55%, i al 2030, a un 60%.
El repte d'augmentar la recollida de l’orgànica
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha afirmat que "és imprescindible" que els ajuntaments millorin la recollida de la fracció orgànica tot dient que és "clau" per poder millorar la recollida selectiva, ja que representa gairebé el 40% en pes dels residus. I ha insistit que “no s'assoliran els objectius de país si no augmenta la recollida d'aquesta fracció". I la prova, ha afegit, és que els municipis que obtenen bons resultats són els que fan una bona recollida de l'orgànica.
L'orgànica concentra la major part de residus que es llencen. El paper representa un 11,7% dels residus municipals i els envasos, un 10,3% dels residus que de mitjana es generen en una llar. Des del 2012 la recollida selectiva de la fracció orgànica està estabilitzada a Catalunya i se situa al voltant de les 385.786 tones recollides a l'any. Des de l'ARC s'han impulsat diferents mesures com la campanya 'Si l’orgànica va al marró, bé! Si no hi va, no ve’ que ha finalitzat fa pocs dies.
També destaquen altres mesures, com ara el cànon sobre la deposició controlada del rebuig que penalitza les tones de fracció resta –el que no es separa– que els municipis envien a dipòsit controlat o incineració. A la vegada el ‘retorn del cànon’ incentiva econòmicament els municipis segons les tones d’orgànica recollides i la seva qualitat.
A la demarcació de Girona, la recollida selectiva de l’orgànica s’ha incrementat lleugerament. Enguany s’han recollit 42.766 tones, un 4,5% més que l’any anterior, és a dir, 1.856 tones més. L’any 2016 s’havien recollit 40.909 tones.
Repunt de la recollida selectiva a Catalunya
La recollida selectiva a Catalunya ha augmentat un 7% respecte el 2016. Concretament, es van recollir més de 100.000 tones que l'any anterior. Es tracta de l'increment més alt dels últims cinc anys i s'atribueix a una major conscienciació ciutadana; a l'increment de la dotació dels ajuts per a ens locals per al foment de la separació de residus (el 2017 es va arribar als 8,2 milions d'euros per a projectes de prevenció, foment de la recollida selectiva d’orgànica i implantació de deixalleries); a la implantació de sistemes de recollida més eficients, i a la pujada del cànon dels residus municipals (establert el 2017 en 30€/tona destinada a l’abocador i que actualment se situa en 35,6€/tona).
L'increment dels cànons es fa de forma "progressiva i continuada" fins a l'any 2020 ( fins a prop de 50 €/tona si va a l’abocador i de 25 €/tona si s’incinera) amb l'objectiu d'encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material.
Del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament pràcticament el 40%, és a dir, 1,54 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l’any anterior del 7%. Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que ho ha fet en major mesura ha estat el paper i cartró (un 12,30% més), seguida del vidre ( un 10% més), els envasos lleugers (un 4,69% més ) i l’orgànica ( un 2% més). De mitjana, cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva 51,1 kg d’orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d’envasos lleugers.
Tost ha destacat els reptes fixats per Europa per millorar la gestió dels residus i ha posat com a exemple que a partir de l'1 de gener de 2025 serà obligatori que els ajuntaments recullin la fracció tèxtil. A Catalunya es generen anualment de 120.000 a 140.000 tones de tèxtil i només se'n recullen 15.000. És per això que ha advertit que “a banda de les sancions que imposarà Europa si no s'assoleixen els objectius de reciclatge, s'ha de reciclar més i millor" perquè les multes acabaran repercutint als ajuntaments.
