Girona ja té damunt la taula el Pla Estratègic de Turisme, que ha de servir de base per definir el model que vol la ciutat des d'ara i fins al 2022. "Tocava aturar-se, reflexionar i mirar cap a on volem anar", ha concretat la regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local, Turisme i Ocupació, Glòria Plana.
Per redactar el document s'ha trigat més de mig any. Durant aquest temps, s'ha consultat tant a la ciutadania (a través d'enquestes) com als representants del sector. Els encarregats de donar-li forma han estat la Universitat de Girona (UdG) i les consultores Ribera i Advanced Leisure Services (ALS).
D'entrada, el document ja deixa clar que el turisme és inherent a la ciutat de Girona. De fet, només a tall d'exemple, l'any 2016 va deixar-hi uns beneficis bruts de 18,1 MEUR (un 396% més que al 2012) i va suposar el 7,26% de la facturació sobre el total de l'economia de la ciutat.
Per això, el soci director de la consultoria Ribera, Juan Manuel Ribera, subratlla que cal allunyar-se de la turismofòbia. "El turisme forma part de l'essència de la ciutat, com l'aire que respirem", assegura. Ara bé, precisa, això no vol dir que Girona s'hagi d'obrir a qualsevol tipus de visitant. "Es tracta d'una ciutat petita amb un gran patrimoni, no només cultural sinó també gastronòmic o natural", indica Ribera.
"Massiu i de consum ràpid"
Per això, el pla estratègic conclou que la ciutat ha de defugir el turisme "massiu" i de "consum ràpid", i centrar-se en atraure aquells visitants que li aporten "valor afegit". És a dir, intentar evitar aquells grups de turistes que arriben a la ciutat en autobús, la visiten només durant unes hores, mengen un entrepà i si hi fan algun tipus de despesa –com ha concretat l'alcaldessa- és "la d'aquella ampolla d'aigua que compren en una màquina de vending".
De fet, aquesta conclusió ja va en la línia d'algunes accions que l'Ajuntament ha anunciat o té intenció de posar en marxa. Entre les quals, fer pagar una taxa als autocars o modificar l'ordenança per prohibir que les guies turístiques portin micròfons o altaveus al Barri Vell.
"És evident que no es poden posar portes al camp, però sí que es pot dificultar", concreta Juan Manuel Ribera. I per exemplificar-ho, explica que a Roma s'han arribat a cobrar "fins a 1.000 euros" a un autocar de turistes per aparcar a la ciutat.
Com a "ciutadans temporals"
En contraposició a aquest turisme, el pla estratègic proposa atraure aquells visitants que aporten valor afegit. És a dir, que pernocten a la ciutat i que hi fan despesa. I aquí, precisa el document, és on entra en joc el turisme cultural, gastronòmic, esportiu i de negocis. Es calcula que, de mitjana, aquests visitants dormen dues nits a la ciutat i cada dia que hi passen gasten uns 150 euros (dels quals, uns 47,5 són per a allotjament).
Per posar xifres al pes que té un i altre grup –el turisme massiu i el de valor afegit- el pla estratègic es basa en dades del primer trimestre. Tot i ser temporada baixa, el document calcula que entre gener i finals de març es fan 99.313 pernoctacions a la ciutat (hotels, apartaments, habitatges turístics, albergs, etc.) i que, per contra, hi ha 63.933 turistes "de masses" que només s'estan a la ciutat durant unes hores.
El pla proposa, doncs, "facilitar" aquest altre tipus de turisme que s'allunya del "consum ràpid". De fet, concep aquests visitants com a "ciutadans temporals". I és que, com explica l'alcaldessa Marta Madrenas, mentre s'estan a Girona, allò que fan és compartir-ne els atractius l'ús que en fa la ciutadania.
Més enllà del tipus de turistes que es volen, el pla estratègic també conclou que Girona és una "destinació en creixement" que –fent un símil amb el llenguatge aeri- pot actuar com a un 'hub'. És a dir, que aquells qui s'hi allotgen, des d'aquí, poden aprofitar la seva proximitat amb la Costa Brava i Barcelona per gaudir també dels atractius d'aquests llocs.
Debilitats i reptes
En paral·lel, el Pla Estratègic de Turisme també recull quines són aquelles debilitats i amenaces que cal afrontar a curt termini. En concret, com ha precisat l'alcaldessa, en subratlla tres: que el turisme dificulti l'accés a l'habitatge (aquí, esmenta els apartaments d'ús turístic), que posi en perill la convivència veïnal (sobretot, al Barri Vell) i que –com indica l'estudi- les empreses del sector inverteixin poc en els seus treballadors (ja que tot i haver incrementat plantilles, el cost mitjà per empleat és més baix que en d'altres sectors).
Marta Madrenas, però, assegura que l'Ajuntament està decidit a encarar aquests reptes. Pel què fa al primer, l'alcaldessa recorda que el consistori ja està redactant el Pla Local de l'Habitatge.
Madrenas ja avança que es crearà un grup de treball centrat en els habitatges d'ús turístic, però també assegura que les xifres actuals (a la ciutat n'hi ha entre 600 i 700 de registrats) a priori no són preocupants. A més, Marta Madrenas també explica que es preveuen obrir nous hotels i que això "no beneficia el mercat dels habitatges d'ús turístic".
Pel què fa a la convivència, l'alcaldessa de Girona subratlla que "a curt termini" l'Ajuntament modificarà normes i ordenances per ser més restrictius i atacar la problemàtica. "Tenim idees clares i concretes i les tirarem endavant", diu Madrenas.
I finalment, en relació a la situació laboral al sector turístic, l'alcaldessa explica que, tot i que això no és competència directa de l'Ajuntament, sí que treballaran amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i amb altres administracions per impulsar "la professionalització". Per tot plegat, Madrenas creu que aquests reptes es podran abordar i que, en cap cas, han d'alimentar la turismofòbia. "Ens n'hem d'apartar perquè no té cap sentit", conclou.
