El gènere musical conegut com a Surf Rock es remunta a la costa oest dels Estats Units a finals dels anys 50 i principis dels 60, just abans de l'arribada de la "British Invasion" de la mà dels Beatles. Fou aleshores quan va néixer aquest gènere que va influir molt en les bandes contemporànies fora del moviment el qual es caracteritzava per ser elèctric, obert, atípic però que va morir molt ràpid dins el gènere musical.
La seva principal característica és que solien ser composicions musicals, amb molts puntejos de guitarra i acompanyats a vegades per instruments de vent de metall (brass). També van emprar la reverberació 'spring' incorporada als amplificadors de les guitarres elèctriques amb la marca Fender com a principal estendard.
Els músics que van iniciar la confirmació van ser Dick Dale amb el seu "Let's Go Trippin" el 1961, un sinle instrumental amb una melodia enganxosa conduïda per una guitarra que "evocava" a l'estiu, la platja i reverberava un so "humit". D'aquest músic se'n coneix sobretot el tema "Misrlou" que apareix a la banda sonora de la pel·lícula de Quentin Tarantino; Pulp Fiction.
Arran de Dale un grup de californians es van apuntar al carro. The Trips o The Challengers en són un parell d'exemples que van introduir noves tècniques musicals com el 'glissendo' que se sumava al puntejat (staccato).
La pregunta que molts es fan és on encaixen els Beach Boys. Aquest quintet americà fou el que va obtenir més èxit dins el gènere, precisament per obviar les filigranes dels seus companys de professió i centrar-se en un pop-rock molt més accessible. Amb tot, el seu so no tenia res a veure amb el Surf Rock més pur.
Els grups, que eren principalment instrumentals, van donar pas a d'altres amb vocalistes a partir del 1962, com The Trashmen. Un any més tard, ja es podia dividir entre experimentació musical o bé Surf Pop vocal. Evidentment, el darrer fou el que més fortuna va aconseguir a les emissores de ràdio.
La mort del gènere es data del 1964 amb l'arribada dels grups anglesos que van canviar el mercat musical nord-americà per complet. Tot i així, la influència del gènere es va fer palesa en grups de Merseybeat com The Easybeats o en els mateixos The Who pel que fa a les melodies; el Surf Rock (o la seva "primera onada", per dir-ho d'alguna manera) també va influir notablement, a nivell compositiu, als pares del punk, ni més ni menys que als Ramones, que van versionar temes del gènere en la seva vessant més pop ( "Califòrnia Sun", per exemple). Finalment, l'ús sistemàtic del reverberador spring que el Surf Rock havia popularitzat va ser usat no només en els amplificadors de guitarra, sinó també en el so més que reconeixible dels òrgans Hammond.
Amb el pas del temps alguns grups han sobreviscut i segueixen en actiu, un exemple n'és John Blair, fundador dels Jon and the Nightriders, que actuarà en primícia per a tot l'Estat espanyol acompanyat dels valencians A-Phonics dins el festival FestiSurf Costa Brava que se celebrarà el dissabte 22 de setembre a la Sala Polivalent de Castell d'Aro a partir de les 21h.
La proposta, també comptarà amb l'actuació de Hipbone Slim & The Kneetremblers, Los Torontos i The Masonics abans de donar pas a John Blair que rematarà la nit.
