La tradicional ofrena floral a la tomba de Josep Irla al cementiri de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha tingut un record per als "presos polítics", després que diferents institucions hagin vist certs paral·lelismes entre la situació actual i el mandat d'Irla.
De fet, el delegat del Govern a comarques gironines, Pere Vila, ha afirmat que l'estat espanyol està situant a Catalunya en "un escenari ja conegut" com el que va viure Irla quan va formar un govern a l'exili, després de la Guerra Civil i de l'afusellament de Lluís Companys.
De tota manera, Vila ha volgut mirar cap al futur i ha destacat que l'actual govern ja està "en el camí de recuperar les institucions" i per això ha anunciat que la Generalitat està acabant un "anàlisi" sobre tots els efectes que ha tingut el 155 per tal que la ciutadania pugui veure com de "lesiu ha estat pel país" l'aplicació d'aquest article.
En paral·lel a aquesta tasca, el govern català també treballa perquè els "màxims representants empresonats i a l'exili" puguin tornar a casa.
Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, assegura que la Diada de Catalunya és una bona ocasió per "defensar la llibertat a decidir", entre d'altres llibertats que té el poble català.
Noguer també ha coincidit amb Vila en remarcar la importància de la "unitat" entre la societat civil i les administracions. Per això el president de la Diputació de Girona ha demanat "caminar junts" i tornar a omplir els carrers en la manifestació que es celebra a Barcelona.
L'acte ha estat organitzat per la Generalitat, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Precisament l'alcalde del municipi, Carles Motas, ha aprofitat l'ocasió per demanar "diàleg" a les administracions. Segons Motas cal recuperar la "normalitat" per tal que l'administració local treballi sense problemes.
L'ofrena floral feta a la tomba de Josep Irla al cementiri de Sant Feliu de Guíxols ha finalitzat amb el Cant dels Segadors.
La figura d'Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França). El 1981 les seves despulles van ser inhumades i traslladades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials
