Agnès Rotger i Nàdia Ghulam guanyadores del 43è Prudenci Bertrana

Agnès Rotger i Nàdia Ghulam es van conèixer ara fa quatre anys, quan la jove afganesa va arribar a Catalunya per guarir-se de les seqüeles que una bomba li va deixar al cos quan tenia 8 anys. L'amistat que va sorgir entre elles i la cruesa de l'experiència vital de Ghulam han fet néixer 'El secret del meu turbant'. El relat s'ha convertit en el nou nom propi del 43è Premi Prudenci Bertrana, dotat amb 42.100 euros. Com explica Rotger, periodista de professió, posar-se a la pell de la seva amiga ha estat un 'repte literari', però també una gran experiència. 'El secret del meu turbant' repassa la infància i l'adolescència de Nàdia Ghulam, a partir de l'explosió que li va marcar la vida i l'arribada de l'integrisme talibà al seu Kabul natal.

La novel·la recull moments d'extrema cruesa, com els deu anys que Ghulam es va haver de vestir de noi per subsistir i poder portar menjar a casa. Va comprar roba d'home i va suplantar el seu germà, qui havia estat assassinat durant la guerra civil.

'El secret del meu turbant' narra amb una claredat pertorbadora les circumstàncies extremes a les quals es va haver d'enfrontar la protagonista per sobreviure en un règim hostil que oprimia les dones. Però, sobretot, el llibre es converteix en un clam sobre la força interior i les ànsies de viure. 'Em deia a mi mateixa que, o em moria, o aconseguia estudis i la llibertat', explica Nàdia Ghulam.

Escriure el llibre a quatre mans amb Agnès Rotger ha servit a la jove afganesa per compartir tots aquests anys de foscor, i demostrar –com la mateixa Ghulam diu- 'que si ets fort i lluites aconsegueixes el que et proposes'. Després del lliurament del premi, que es fa aquest dijous a l'Auditori de Girona, el relat sortirà publicat de la mà de l'editorial Columna.

'El secret del meu turbant' és el primer projecte literari de la periodista Agnès Rotger (Badalona, 1973), que ja compta amb tres llibres pràctics per a adults i dos per a nens. Col•laboradora de publicacions com 'Sàpiens' i 'Descobrir Catalunya', Rotger també ha dirigit les editorials Pòrtic i Mina. Nàdia Ghulam, nascuda a Kabul el 1985, resideix actualment a Catalunya, on ha complert el seu somni: estudiar i ser ella mateixa amb llibertat.

Per primer any, un finalista

La novel·la de les dues escriptores novells, però, no serà l'única que veurà la llum sota el segell de Columa en aquesta edició dels Premis Literaris de Girona. I és que, per primer cop en la història del premi i a instància del jurat, el guardó també ha tingut un finalista: el gironí Xavier Sala.

La seva novel·la, batejada com 'Les causes perdudes', té com a protagonista un mestre pederasta immers en una història on es barreja la dicotomia entre el bé i el mal. L'autor situa l'acció a cavall entre el barri gitano de Girona –on el protagonista dóna classe- i la població veïna de Salt. Durant el relat, i després que una de les seves alumnes aparegui morta i violada, Xavier Sala fa que el seu personatge s'enfronti al seu propi interior 'i assumeixi la necessitat d'ajudar els altres'.

La novel·la juga amb la personalitat del protagonista, i contraposa la pederàstia amb la voluntat de redempció. 'Les causes perdudes', però, no és tot ficció. I és que, entre tots els personatges que en poblen les pàgines, Xavier Sala n'ha incorporat un de real com a homenatge pòstum: l'advocat gironí Tià Salellas.

'Les causes perdudes' també és, com les guanyadores del Bertrana, la primera immersió literària de Xavier Sala (la Bisbal d'Empordà, 1965). Director adjunt del grup El Punt, el periodista gironí ja ha publicat però 'A l'altre barri', un assaig sobre els habitants del barri gitano de Girona.

Dos guardons, deserts

El jurat dels Premis Literaris de Girona ha decidit deixar dos guardons orfes en aquesta edició. Es tracta del Ramon Muntaner de literatura juvenil, i del Cerverí de lletra per a cançó inèdita, que s'han declarat deserts. El president de la Fundació Bertrana, Esteve Vilanova, ha explicat que no els agrada deixar un premi sense nom, però que en aquests casos és el jurat qui és sobirà.

Tot i que el Cerverí per a cançó inèdita no tingui guanyador, aquest no és el cas del de votació popular (que no té dotació però sí reconeixement). El guardó, que premia la cançó editada que hagi tingut més favor del públic, ha recaigut en el grup 'Els Amics de les Arts', per la lletra de 'Reykjavik', que tracta sobre el final d'una relació de parella.

Un dels integrants de la formació, Joan Enric Barceló, ha volgut agrair l'afecte del públic. 'Per a les nostres cançons, fem servir un català col·loquial, fins i tot amb barbarismes, buscant la ironia i el sentit de l'humor', ha precisat. Durant els darrers deu mesos, el grup ha venut ja 11.000 discos.

En poesia, el 33è Premi Miquel de Palol (dotat amb 2.400 euros) s'ha lliurat a la poetessa valenciana Pepa Úbeda per l'obra 'La meua frontera'. Els versos són un clam per esborrar barreres, a través de l'homenatge als desheretats i homenatjar la memòria dels desapareguts. Per això,a l'hora d'honrar-los, Úbeda subdivideix 'La meua frontera' en tres parts: els desapareguts més propers (la família), els que hi ha hagut dins la frontera més propera (les víctimes de la Guerra Civil) i els de tot el món.

Llegir Maragall, ara

El Premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros, s'ha atorgat a l'americà Sam Abrams. El seu estudi, 'Llegir Maragall, ara', reivindica l'extrema actualitat d'un dels pares de la literatura catalana moderna. 'Molts autors es llegeixen com si només fossin producte d'un moment determinat', lamenta Abrams.

Per això, l'autor convida a llegir l'obra de Joan Maragall ara i avui, perquè el poeta no només 'va parlar amb la seva època, sinó que també ho fa amb nosaltres a través de la seva universalitat'. La perspectiva de l'actualitat de Maragall s'exemplifica, com explica Abrams, amb el poema 'Oda a Espanya' i el seu darrer vers –la frase 'Adéu, Espanya!'-, adoptat pel sentiment col·lectiu català.

Per últim, el 10è Premi Lletra de pàgines web de literatura catalana (dotat amb 1.200 euros) s'ha repartit entre dos espais presents a la xarxa: 'Mapa literari 2.0' i 'Endrets. Geografia dels països catalans'. El primer projecte, impulsat per l'associació Espais Escrits, és una aplicació web que permet consultar en xarxa diferents punts de la geografia mundial, on s'hi associen textos literaris d'escriptors catalans que els van visitar. A més dels escrits, l'espai es complementa amb fotografies, manuscrits o vídeos.

Pel que fa a 'Endrets', l'espai web cartografia el país remarcant-ne els llocs més singulars que estan connectats, d'una manera o altra, amb la literatura. De moment, s'hi troba informació de les comarques barcelonines, i en els propers anys anirà seguint la resta del territori. El projecte, impulsat per Llorenç Soldevila i Richard Samson, l'ha promogut la Universitat de Vic.