Descobreixen que Roca Foradada va acollir un gran assentament de neandertals que vivien en cabanes

Va tenir lloc entre 80.000 i 40.000 anys abans de Crist

Roca Foradada s'ha revelat com un jaciment prolífic de la prehistòria. Situat a Fontcoberta, es va descobrir l'any 1982 però no va ser fins tres dècades més tard –al 2014- quan es va començar a excavar de manera periòdica. Data del paleolític mitjà (80.000-40.000 aC) i a diferència dels altres de l'època que hi ha a la comarca –situats en coves o abrics- aquest té la particularitat que es troba a l'aire lliure.

Inicialment, durant les primeres campanyes, els arqueòlegs van centrar-se a explorar el subsòl i el perímetre d'un camp de conreu (que és on es va descobrir el jaciment). Aquí, van trobar-hi un autèntic taller d'indústria lítica. "Es tractava d'una zona on els neandertals tallaven la pedra in situ", concreta el codirector de l'excavació.

La d'aquest 2018 és la cinquena campanya que es fa a l'indret. I també ha estat l'excavació en què els arqueòlegs han aprofitat per obrir mires. S'han endinsat més cap a bosc i hi han fet diverses cates (la més llunyana, situada a un centenar de metres del camp).

I aquí, també han aparegut estris de la indústria lítica. En destaca una ascla –o tros de pedra tallada- de "molt bona qualitat", com explica Díaz. Està feta a partir de quarsita i encara conserva el tall (és a dir, que els neandertals la feien servir per tallar carn, pell o pelar branques).

El fet que s'hagin trobat peces útils com aquesta, allunyades d'allà on hi havia el taller, porta els arqueòlegs a concloure que Roca Foradada va ser "un gran assentament de neandertals" durant el paleolític mitjà. Com concreta Díaz, possiblement vivien en cabanes i aprofitaven que, ara fa entre 40.000 i 80.000 anys, la zona estava plena d'estanyols. "Això els hi garantia aigua i, a més, els permetia caçar els animals que hi anaven a beure", explica l'arqueòleg.

Assentament temporal

De totes maneres, els neandertals no s'estaven a Roca Foradada tot l'any, sinó només durant els mesos en què plovia poc. "La zona era inundable; s'estaven aquí en períodes de sequera, quan podien construir les seves cabanes i aprofitar els estanyols com a lloc atractiu per a la caça", explica Díaz.

Durant les estacions més plujoses, segurament els neandertals pujaven cap a les muntanyes. "Aquestes comunitats segurament coneixerien un territori que s'estén entre els 7 i els 8 quilòmetres; per tant, podríem parlar que arribarien fins a la vall mitjana del Ter o el massís de Maià de Montcal", diu el codirector.

El primer còdol

Aquesta campanya, que s'acaba demà, també es tancarà havent fet una altra troballa destacada. En concret, els arqueòlegs han desenterrat un còdol –el primer que troben- que els neandertals feien servir per tallar eines de pedra. "Fins ara havíem trobat engrunes lítiques del taller o peces ben confeccionades; però d'aquests còdols, que portaven del riu i que feien servir com a percutors, no n'havíem localitzat cap", subratlla Díaz.

L'excavació al jaciment de Roca Foradada, que finança l'Ajuntament de Fontcoberta està codirigida per dos prehistoriadors: Díaz i Albert Aulines. Va començar el 30 de juliol i s'acabarà demà. Hi han pres part estudiants gironins i catalans, però també procedents d'altres punts de l'Estat (com Andalusia, València o Conca).

Precisament, demà a dos quarts de vuit del vespre, es farà una visita guiada al jaciment, oberta a tothom, on s'explicaran les novetats. Aquesta cinquena campanya, a més, també coincideix amb la instal·lació d'un plafó explicatiu a l'indret on s'explica la història del jaciment i qui eren els neandertals.