Després del 'Rinaldo', el Festival de Peralada torna a apostar per Händel amb una nova producció, 'Acis i Galatea'. Sota la direcció escènica de Rafael R. Villalobos i la musical de Fausto Nardi, l'òpera agafa la partitura original que Händel va estrenar el 1718 (on la peça tenia un sol acte). "Té la particularitat que està composta per a cinc cantants, que al mateix temps eren intèrprets, solistes i part del cor; i aquest univers, que està molt més a prop del madrigal que de l'operístic, ens interessava especialment", explica Villalobos.
El director subratlla que "la nuesa d'aquesta primera versió" suposava "un gran repte a nivell musical", però també li oferia més possibilitats a nivell escènic i dramatúrgic. De fet, amb l'estrena a Peralada, Villalobos s'allunya de l'ègloga pastoral anglesa –amb què Händel va revestir l'òpera- i apropa més 'Acis i Galatea' a un "drama domèstic".
Per això, l'òpera posa l'accent en la teatralització de les emocions. Villalobos reuneix un equip íntegre de veus espanyoles i fa que el drama mitològic flueixi "de la manera més natural possible" respectant, al mateix temps, "l'arquitectura musical" de la partitura de Händel.
Amb aquest 'Acis i Galatea', però, el director escènic també s'allunya d'aquella natura barroca, d'aquell univers rústic anglès que el compositor va impregnar a la seva primera versió. De fet, per posar un exemple, Villalobos concreta que aquí, el seu Polifem, amb americana i corbata de llacet, "s'apropa més al dandi anglès de ciutat que no al personatge mitològic".
Naturalesa conceptual i "asèptica"
I aquesta voluntat d'actualitzar el concepte barroc de paisatge també es veu en l'escenografia. Rafael R. Villalobos aprofita l'atmosfera que li ofereix el Claustre del Carme –un arbre, una font- i tan sols la complementa amb una representació "gairebé asèptica" de la natura, partint de la premissa que "la música és matemàtica" i que la partitura de Händel, a través de les notes, també "intenta recrear el cant dels ocells o el fluir de l'aigua".
Per això, Villalobos fa girar gairebé tota l'acció damunt del llit de Galatea, situat al mig d'una passarel·la que creua el claustre en transversal. I jugant amb els colors, com si fossin llençols, hi situa gespa artificial (el prat), una seda blava (el cel) i coixins i roba grisosos (les roques que representen el ciclop). "És una representació conceptual, de pura matemàtica", precisa el director escènic.
Música i posada en escena
A aquest 'Acis i Galatea' que signa Vilallobos, la música i la posada en escena dels intèrprets estableixen una retòrica constant. "Hi ha moments en què prima l'atmosfera i la música cedeix perquè l'òpera guanyi escènicament, i moments en què passa al revés, per aconseguir un atac musical net, clar i concís", explica el director.
Del cant musical als més simples plaers, passant per l'amor entre el pastor i la nimfa i el desig de Polifem de posseir Galatea, l'òpera guanya en intensitat. I desemboca en el desenllaç fatal (aquí, la roca és un coixí esventrat) en què Acis, derrotat pel ciclop, mor esclafat i acaba convertit en una font per la seva amada.
