L'Audiència de Girona no vol que quedi cap línia d'investigació penjant en el cas dels crims de Susqueda. Per això, el tribunal de la Secció Quarta ordena al jutjat que ampliï el focus i practiqui noves diligències. Ho fa després de rebre el recurs d'apel·lació que li va presentar la defensa de Jordi Magentí (el detingut pels dos assassinats, que des del febrer es troba empresonat).
Després que el jutjat d'instrucció de Santa Coloma de Farners tombés bona part de les diligències d'investigació que sol·licitava la defensa, ara l'Audiència l'obliga a fer marxa enrere. I en una interlocutòria, resol que cal incorporar-ne de noves a la causa.
Al seu escrit, el tribunal recorda al jutjat que "la instrucció no té per objecte "validar una única línia d'investigació, per més plausible que sembli a priori". I per això, l'Audiència de Girona subratlla que "cal exhaurir totes les possibilitats" i no se'n pot "deixar escapar cap" a l'hora "d'esclarir el delicte".
Per això, tot i que l'escrit del jutjat conclogués que Jordi Magentí "era l'única persona que es trobava al lloc dels fets" (basant-se en les dades del telèfon mòbil i les imatges de les càmeres del pantà), l'Audiència creu que hi ha una altra via que és "convenient d'investigar i que no es pot descartar d'entrada". I aquí, en concret, demana que s'aporti a la causa la identificació de totes aquelles persones que s'allotjaven o bé treballaven en dos establiments "molt propers" al lloc del crim: la comunitat terapèutica de Sant Miquel Maifré (que pertany a la Fundació Font Picant de Catalunya) i la casa de turisme rural Mas els Terrats.
La investigació, justificada
Segons recull l'Audiència, hi ha prou elements que justifiquen obrir aquesta via d'investigació. D'entrada, la proximitat geogràfica dels dos establiments amb l'escenari del crim. Però també "la possibilitat d'accés a peu al lloc per altres vies que escapin a la cobertura de les càmeres" (com sosté la defensa de Magentí) lligat amb "la possibilitat d'accés de persones que no duguessin telèfons mòbils".
La interlocutòria de la Secció Quarta, a més, avala que els Mossos d'Esquadra comprovin els antecedents penals dels qui hi havia tant a la comunitat terapèutica com a la casa de turisme rural. A diferència del què sostenia el jutjat d'instrucció, l'Audiència subratlla que això no topa amb el seu dret a la intimitat. Sobretot, perquè s'està davant la investigació de dos assassinats.
Declaració del cap de la unitat
L'Audiència de Girona també ordena que el jutjat citi a declarar en qualitat de testimoni el cap de la Unitat de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra. La interlocutòria veu lògic que la seva declaració s'incorpori a la causa, perquè ell és qui "ha estat en contacte directe amb material de la investigació, ja que n'és el responsable". A més, a parer de l'Audiència de Girona "tampoc s'aprecia cap motiu" perquè, en contra del què sostenia el jutjat, la seva declaració "pugui comprometre la investigació".
A més, la Secció Quarta de l'Audiència també ordena al jutjat d'instrucció que clarifiqui si admet o no una altra de les proves que sol·licitava la defensa (perquè al seu escrit, no en va fer esment). En concret, que es determini el punt del pantà "on s'haurien llançat els cossos de les víctimes" i també aquell altre "on s'hauria llançat a l'aigua el caiac" que va aparèixer mig enfonsat.
Ni 'rave' ni piragües
Per últim, l'Audiència de Girona sí que denega dues de les proves que havia sol·licitat la defensa. En concret, que s'investiguessin les festes 'rave' que es van celebrar a les rodalies de Susqueda i que s'investiguessin aquelles persones que habitualment naveguen amb piragües vermelles per la zona de la Rierica (el lloc que la investigació situa com a escenari del doble crim).
Pel què fa a les 'rave', l'Audiència ho desestima ja que als enllaços de Youtube on apareixen les festes, "el vídeo més recent és de l'11 d'agost del 2017". "És a dir, tretze dies abans dels fets objecte d'investigació", recull la interlocutòria (ja que els assassinats se situen el dia 24 d'agost). A més d'aquest motiu, el tribunal de la Secció Quarta també diu que no hi ha "cap dada, element, vestigi o indici" que permeti relacionar algun dels assistents a les 'rave' amb els crims.
I en relació als qui naveguen amb piragües, l'Audiència de Girona també resol que "no consta cap dada ni element que permeti establir, com a punt de partida, que els dies 24 i 25 d'agost del 2017 haguessin navegat per la zona en qüestió piragües vermelles". A més, el tribunal conclou que aquesta prova –la identificació dels caiaquistes- "amb les dades de què es disposa resulta pràcticament impossible de dur a terme".