El Govern declara bé cultural d’interès nacional el poblat neolític de la Draga a Banyoles

Correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles

El Govern ha aprovat aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional el poblat neolític de la Draga a Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica. El poblat neolític de la Draga és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un poblat del neolític antic datat entre el 5324-4900 aC i localitzat a la vora oriental de l’estany de Banyoles. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.
El jaciment de la Draga s’emmarca en el període històric del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni). La durada del poblament va ser d’uns 400 anys; tot i que les causes del seu abandonament no són del tot clares, es creu que va ser per un esgotament dels recursos de la zona.

La importància del jaciment no tan sols ve donada per la conservació de les estructures constructives dels habitatges —inexistents en la majoria de jaciments de la mateixa cronologia—, sinó també per la conservació de tots els materials arqueològics entre els quals destaquen les eines fetes amb fusta: arcs, falçs, mànecs, mobiliari, cistells, estris personals (pintes, agulles), però també vasos ceràmics, eines de sílex, estris fets amb banya, molins, objectes d’ornaments com ara braçalets fets amb marbre. També s’han recuperat restes faunístiques dels primers animals domesticats i les restes de llavors.

Les restes conservades d’aquest poblat destaquen per la seva excepcionalitat, ja que la seva antiguitat el situa entre els jaciments neolítics més antics de la península Ibèrica i un dels més antics de l’Europa mediterrània. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i de l’estratigrafia conservada. El jaciment també destaca pel seu estat de conservació, ja que presenta unes condicions excel·lents que el converteixen en un jaciment únic.

El jaciment arqueològic ha esdevingut un referent internacional per estudiar i comprendre el procés de neolitització. I això s’ha aconseguit, segons destaca el Govern, gràcies a l’excel·lent gestió desenvolupada durant els darrers anys, en què s’ha sabut combinar tant la recerca científica a escala internacional, com la difusió del període neolític a Catalunya a través de les reconstruccions i de l’arqueologia experimental, entre d’altres.

La declaració de bé cultural d’interès nacional estableix que les intervencions a la zona arqueològica declarada requeriran l’autorització prèvia del Departament de Cultura per a les actuacions com anivellaments del terreny, plantada i arrencada d’arbres, remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions que afecti el subsòl i que superin els 30 centímetres de gruix des de la cota del terreny, o qualsevol afectació del fons subaquàtic.