És indubtable que Caetano Veloso és i seguirà sent un dels grans cantautors del segle i així ens ho va demostrar aquesta passada nit amb el seu concert “Ofértorio” en el marc del 56è Festival de Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
El concert, que l’organització va dedicar a César López Rosell, crític del Periódico, traspassat el passat dijous a l’edat de 77 anys, va transcorre de manera distesa, tranquil·la i relaxada amb algun sobresalt com la cançó "Alexandrino" on el patriarca va sorprendre al respectable amb les seves dots desconegudes de rap mentre el benjamí de la família, Tom, s’atrevia a mostrar de manera virtuosa el seu domini de ball. La nissaga Veloso va demostrar, una vegada més, que encara és cert i no importa el temps que passi que els brasilers duen el ritme a la sang.
L’espectacle es va encetar puntualment a dos quarts d'onze amb la mítica cançó "Alegria, Alegria" (1968), que forma part del moviment musical 'Tropicalia' que va representar una nova generació d’artistes brasilers que expressaven obertament les seves opinions polítiques i reivindicaven les característiques de la música popular brasilera i els seus orígens.
A partir d’aquesta primera cançó, Cateano Veloso i els seus fills van acaronar el públic amb les seves dolces melodies de guitarra i piano, així com altres instruments. El patriarca va revelar petites confidències, entre cançó i cançó, al llarg de la vetlla, que feien apropar d’una manera excepcional al músic de Bahía a l’espectador, generant-se així un ambient de complicitat recíproca.
Amb tot, aquesta la calidesa, la bona sintonia i la cordialitat de la saga Veloso, fan fer-ne un espectacle immillorable. Brasil mai havia estat tan a prop de Sant Feliu de Guíxols com en la nit d'ahir.
