Desdibuixar la frontera física i posar en valor el patrimoni que sumen 31 pobles situats a banda i banda dels Pirineus. Un patrimoni tant material com immaterial que comprèn natura, religió, arquitectura, indústria i fortificacions militars. Aquest és l'objectiu del projecte País d'Art i d'Història Transfronterer (PAHT), que ha rebut 4 milions d'euros (MEUR) de fons europeus, i que ara estreny sinèrgies amb la universitat i el món acadèmic per impulsar-se. Per això, els seus artífexs han signat un conveni amb la Universitat de Perpinyà i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) per promoure la recerca i dinamitzar el turisme al territori que abracen el Vallespir i el Ripollès. "Allò que es vol és concebre els Pirineus com la columna vertebral de tot aquest patrimoni i vèncer la paradoxa que, tot i estar tan a prop, a vegades sembla que uns municipis i altres estiguin tan lluny", subratlla el director de l'ICRPC, Joaquim Nadal. El conveni també permet l'entrada d'estudiants universitaris en un projecte que arribarà a tenir una desena de centres d'interpretació i que en breu s'estendrà a una quinzena de pobles més de l'Alta Garrotxa i part de l'Alt Empordà.
La llavor del projecte es va plantar ara fa vuit anys, quan el Ministeri de Cultura francès va atorgar el segell País d'Art i d'Història als pobles que van impulsar-lo. En total són 31 municipis de les valls del Ter i del Tec, repartits entre el Vallespir (24) i el Ripollès (7).
La iniciativa va fer un pas de gegant ara fa dos anys, quan va presentar-se a una convocatòria de fons europeus sota el nom Patrimc@t i va rebre una ajuda de 4 MEUR. Ara, els diferents pobles treballen per posar en valor el seu patrimoni. Un llegat tant material com immaterial que gira al voltant de la natura, l'arquitectura, el paisatge, la religió, la indústria i les fortificacions militars.
En aquest context, el projecte PAHT preveu impulsar fins a una desena de centres d'interpretació. Cadascun, lligat a un dels eixos que articulen Patrimc@t. Així, per exemple, el palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) n'acollirà un dedicat al patrimoni religiós. O el Museu del Suro de Morellàs i les Illes (al Vallespir) un altre centrat en el passat industrial.
Tots ells crearan xarxa al territori i pivotaran al voltant de la futura seu del PAHT. Se situarà en una antiga fàbrica de Prats de Molló –que es rehabilitarà- i que és on hi haurà tant les oficines de l'entitat com un gran centre d'interpretació de l'arquitectura i el paisatge.
El president del projecte País d'Art i d'Història Transfronterer, Ferran Roqué, subratlla que l'objectiu principal és el de "preservar i dinamitzar el patrimoni perquè arribi a tots els públics". I per donar-li volada, els seus artífexs han buscat sinèrgies amb el món acadèmic i universitari signant un conveni a tres bandes amb la Universitat de Perpinyà i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (vinculat a la UdG).
La iniciativa va fer un pas de gegant ara fa dos anys, quan va presentar-se a una convocatòria de fons europeus sota el nom Patrimc@t i va rebre una ajuda de 4 MEUR. Ara, els diferents pobles treballen per posar en valor el seu patrimoni. Un llegat tant material com immaterial que gira al voltant de la natura, l'arquitectura, el paisatge, la religió, la indústria i les fortificacions militars.
En aquest context, el projecte PAHT preveu impulsar fins a una desena de centres d'interpretació. Cadascun, lligat a un dels eixos que articulen Patrimc@t. Així, per exemple, el palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) n'acollirà un dedicat al patrimoni religiós. O el Museu del Suro de Morellàs i les Illes (al Vallespir) un altre centrat en el passat industrial.
Tots ells crearan xarxa al territori i pivotaran al voltant de la futura seu del PAHT. Se situarà en una antiga fàbrica de Prats de Molló –que es rehabilitarà- i que és on hi haurà tant les oficines de l'entitat com un gran centre d'interpretació de l'arquitectura i el paisatge.
El president del projecte País d'Art i d'Història Transfronterer, Ferran Roqué, subratlla que l'objectiu principal és el de "preservar i dinamitzar el patrimoni perquè arribi a tots els públics". I per donar-li volada, els seus artífexs han buscat sinèrgies amb el món acadèmic i universitari signant un conveni a tres bandes amb la Universitat de Perpinyà i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (vinculat a la UdG).
Recerca i estudi científic
Gràcies a aquest acord, la universitat nord-catalana i l'ICRPC s'encarregaran de fer recerca i promoure el patrimoni que sumen aquests 31 municipis de banda i banda dels Pirineus. El director de l'Institut, Joaquim Nadal, subratlla que l'objectiu és, precisament, desdibuixar aquesta frontera física i impulsar "el caràcter transfronterer d'uns territoris que, fins al 1659, eren un de sol" (en referència al Tractat dels Pirineus).
Nadal explica que, dins aquesta "història integrada", precisament, els Pirineus no van ser barrera sinó "columna vertebral". I que la recerca i l'estudi científic que duran a terme tant l'institut com la Universitat de Perpinyà vol "vèncer la paradoxa que, tot i estar tan a prop, a vegades sembla que uns municipis i altres estiguin tan lluny".
En la mateixa línia també s'ha expressat el vicepresident delegat de la Universitat de Perpinyà, Martin Galinier. "Serà una col·laboració estimulant per posar en valor aquest patrimoni", ha dit Galinier, recordant que això també permetrà atraure turisme cap a aquests municipis.
Nadal explica que, dins aquesta "història integrada", precisament, els Pirineus no van ser barrera sinó "columna vertebral". I que la recerca i l'estudi científic que duran a terme tant l'institut com la Universitat de Perpinyà vol "vèncer la paradoxa que, tot i estar tan a prop, a vegades sembla que uns municipis i altres estiguin tan lluny".
En la mateixa línia també s'ha expressat el vicepresident delegat de la Universitat de Perpinyà, Martin Galinier. "Serà una col·laboració estimulant per posar en valor aquest patrimoni", ha dit Galinier, recordant que això també permetrà atraure turisme cap a aquests municipis.
Estudiants i més municipis
El conveni que el PAHT ha signat amb la universitat i l'institut també permetrà que, a partir del curs vinent, hi hagi estudiants universitaris que s'incorporin al projecte (bé sigui fent recerca, bé amb estades de pràctiques).
El projecte, però, no s'atura aquí. De fet, com ha avançat Roqué, en breu s'estendrà a una quinzena de pobles més (la majoria, de l'Alta Garrotxa i part de l'Alt Empordà). En total, entre els municipis que hi ha ara i els que s'hi afegiran, el PAHT arribarà a abraçar una població d'uns 60.000 habitants. La intenció és que tota la xarxa de centres d'interpretació ja sigui una realitat al 2020 i que, a partir d'aleshores, la iniciativa compti amb un pressupost anual d'uns 300.000 euros (que sortiran d'aportacions que faci França, la Generalitat i la que aportin els mateixos pobles).
El projecte, però, no s'atura aquí. De fet, com ha avançat Roqué, en breu s'estendrà a una quinzena de pobles més (la majoria, de l'Alta Garrotxa i part de l'Alt Empordà). En total, entre els municipis que hi ha ara i els que s'hi afegiran, el PAHT arribarà a abraçar una població d'uns 60.000 habitants. La intenció és que tota la xarxa de centres d'interpretació ja sigui una realitat al 2020 i que, a partir d'aleshores, la iniciativa compti amb un pressupost anual d'uns 300.000 euros (que sortiran d'aportacions que faci França, la Generalitat i la que aportin els mateixos pobles).
