Les dotze llicències que l'Estat ha concedit per extreure corall des del sud de la Costa Brava fins al nord del Maresme continuen generant controvèrsia. Aquest dimarts el ple del Senat va abordar aquest afer després que ERC interpel·lés directament a la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, que va justificar els permisos emparant-se en criteris científics.
Però des de fa setmanes la Generalitat i diversos sectors ecologistes alerten del perill de permetre pescar en aquesta zona just al límit de l'àrea entre Begur i la frontera francesa on el Govern català ha establert una veda de deu anys en aigües interiors, que l'Estat ha estès a les aigües exteriors, que són de la seva competència, amb l'objectiu de preservar les poblacions d'aquesta espècie que, asseguren, estan en greu perill.
Els pescadors del sector, però, discrepen. El president de l'Associació Professional de pescadors de corall d'Espanya, Joaquin Baeza, assegura que la zona on se'ls han concedit els permisos no només és petita en extensió sinó que, a més, hi ha poc corall. De fet, diu, el fons marí és "pràcticament un arenal" i hi ha poques roques on pugui proliferar l'espècie. Per això, insisteix, "de fet, dotze llicències són moltes per una àrea com aquesta". En aquest sentit, diu que el sector es "regula" i que, molt probablement, d'aquests dotze només un parell acabaran treballant a la zona. Conscients, diu, que "saben quan no hi ha feina per a tothom".
Baeza assegura que els pescadors professionals no se saltaran la veda a la zona protegida perquè "sempre han respectat els límits". Recorda, però, que la responsabilitat de controlar les infraccions recau en les administracions. En aquest sentit, assegura que el sector és "víctima" d'anys de mala gestió que "ara volen resoldre amb aquesta moratòria".
Per Baeza, el problema no és l'estat de la població d'aquesta espècie. De fet, insisteix, "és fals que estigui en perill d'extinció". El problema rau, al seu entendre, en el fet que durant els darrers 30 o 40 anys, la Generalitat ha anat reduint els àmbits on els professionals podien pescar i això ha provocat una sobreexplotació d'aquestes zones. Una situació agreujada, remarca, per l'activitat dels "furtius".
"Ens han anat arraconant i no han controlat els furtius, que pesquen a profunditats inferiors als 40 metres", insisteix. En aquest sentit, diu que l'espècie no només no està en greu perill sinó que, a més, les zones on des de fa temps no poden pescar "tenen corall en abundància".
"Cal tenir en compte que en gairebé un 50% de la zona corallera de la Costa Brava no es pot pescar. Al Cap de Creus, per exemple, només deixen fer-ho en un 40% de la superfície i allà hi ha molt de corall", remarca.
Baeza afirma que una mostra més de la mala gestió de l'administració és el fet que durant les últimes tres dècades s'han reduït els espais on poden pescar però que, en canvi, s'han mantingut les quantitats i les talles. "Això és incomprensible", insisteix.
Per tot plegat, demanen una nova normativa que "estigui dirigida a aconseguir una pesca sostenible" i que no es dediqui a "tractar d'anar-nos eliminant". "El corall és un recurs pesquer i des de fa temps se'ns presenta com uns delinqüents", afegeix.
Un nou estudi
També proposen a la Generalitat assumir els costos d'un nou estudi perquè consideren que el que van realitzar diversos científics i en el qual s'ha basat la moratòria no es correspon amb la realitat. "L'informe s'ha fet basant-se en els decomisos de corall dels furtius per justificar la mesura però no s'ha fet amb dades de la pesca professional perquè no n'hi ha", remarca.
Representants del sector s'han reunit aquest dimecres amb membres de Ciutadans (C's) al Parlament de Catalunya per expressar-los el seu malestar i la seva situació.
