Torroella de Montgrí adquireix el convent de Santa Clara i el convertirà en un equipament públic

La finca està en desús d'ençà del 2015, quan les últimes germanes clarisses van marxar-ne

  • Una de les sales del convent de Santa Clara
    Una de les sales del convent de Santa Clara

Torroella de Montgrí (Baix Empordà) amplia el seu fons patrimonial i d'equipaments amb l'adquisició per permuta del Convent de Nostra Senyora de la Divina Providència, fins ara propietat de les germanes de l'Ordre Contemplativa de Religioses Clarisses. Amb aquesta operació, l'Ajuntament garantirà l'ús públic d'un bé patrimonial estretament vinculat a la història del municipi, que està en desús d'ençà del 18 d'octubre del 2015, quan les últimes germanes de la comunitat van marxar-ne per integrar-se al convent que l'ordre té a Reus.

Es tracta d'una gran finca de mitjan segle XIX, de gairebé 2.000 metres quadrats, situada al cor del nucli antic de Torroella (entre els carrers dels Dolors, de la Farigola i del pintor Gimeno). El conjunt està format per dues edificacions independents. Per una banda, l'església i les dependències del convent (que sumen 1.300 metres quadrats). I per l'altra, una nau que dona al carrer Pintor Gimeno, de 312metres quadrats, i que es fa servir com a magatzem.

La finca també inclou dos grans patis interiors, d'uns 300 i 700 metres quadrats, al voltant dels quals s'articulen les edificacions. Actualment, la nau del carrer Pintor Gimeno s'utilitza com a magatzem de Càritas i una petita part de les dependències les utilitza la parròquia per a la catequesi.

L'Ajuntament passa a ser propietari del convent de Santa Clara a canvi de la permuta de quatre solars urbanitzables situats al carrer Torreilles (dins la urbanització mas Moreu). El convent té una valoració econòmica molt més elevada que els solars municipals, però el Monestir de Santa Clara de Reus renuncia expressament, segons es recull en el conveni, "al desequilibri existent entre les prestacions acordades, amb la voluntat i determinació d'afavorir l'interès general dels veïns i veïnes de Torroella de Montgrí, que tan bé van acollir la comunitat des de la fundació del convent".

De titularitat pública

L'operació s'ha pogut concretar després que l'orde comuniqués a l'Ajuntament, ara fa més d'un any, el seu interès a donar alguna sortida o a desvincular-se de la titularitat del convent de Santa Clara. Un conjunt que està qualificat com a equipament i que, per tant, té uns usos limitats des del punt de vista urbanístic.

A partir d'aquí, segons informa l'Ajuntament, es van iniciar els contactes entre les dues parts, que s'han concretat amb la signatura de la permuta i el traspàs de la propietat. Ara, el convent passarà a ser un equipament de titularitat pública. Pel que fa a la capella, es mantindrà la seva qualificació com a equipament religiós i cultural.

La signatura del conveni, de la qual avui se'n donarà compte al ple, va tenir lloc ara fa uns dies. L'alcalde de Torroella, Josep Maria Rufí, i l'abadessa del monestir de Santa Clara de Reus, Núria Ribas, la van formalitzar al despatx d'alcaldia.

Tant Rufí com el primer tinent d'alcalde, Jordi Colomí, subratllen que poder disposar de la propietat d'aquesta finca és "una oportunitat" per al municipi. Tant pel seu valor patrimonial com per les possibilitats que ofereix de convertir-se en un nou equipament municipal. En aquest sentit, l'Ajuntament encarregarà ara un estudi per saber els possibles usos que es poden donar al convent de Santa Clara.

Educació per a nenes pobres

Les germanes Clarisses van arribar a Torroella de Montgrí el 4 de setembre de 1858. Fins a la seva marxa, van ser una comunitat ben arrelada a la vida local, ja que combinaven la clausura amb l'ensenyament.

Les monges acollien les nenes de famílies pobres que vagaven pels carrers mentre les seves mares treballaven. L'escola va començarà funcionar aquell mateix 1858. Va ser un any després de la promulgació de la llei Moyano, en què es va declarar obligatori l'ensenyament per a tots els infants, nens i nenes, d'entre 6 i 9 anys. Les nenes, fins aleshores, no tenien reconegut aquest dret.

El 2004 l'Ajuntament va posar el nom dels Jardins de Santa Clara en reconeixement a la tasca realitzada per la congregació des de la seva arribada.